dilluns, 16 de setembre de 2013

Gràcies Vicent Partal!!!


Sí,  Gràcies  Vicent  Partal,  perquè val la  pena  conèixer  les històries.  
Mai no ha estat  fàcil  la  independència  d'un país.
Però  la  voluntat  de  ser  ha de ser  més  forta  que les  dificultats  i les  amenaces.

10 comentaris:

  1. Gràcies per fer-ho públic. Anima una mica saber-ho ja que avui ha estat una punyalada darrera una altra.
    Per una terra lliure, volem votar!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí seria moooolt millor votar i que ens respectessin els resultats, però no els han respectat mai, ni l'estatut, ni res... ho posen tot tant difícil!!!

      Suprimeix
  2. A mi l'únic que em fa por és..,si serem prous alhora de decidir.||*||

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em sembla que això ens fa por a tots, als uns i als altres... a mi també me'n fa, no et pensis.

      Suprimeix
  3. He de confesar que, em sobta. La noia amb qui comparteixo pis perquè no m'arriba el sou a fer front de les despeses, és eslovaca i ho ha viscut tot molt d'una manera diferent.

    Hem de tenir clar que les passarem magres. Ells les van passar i les continuen passant.

    I sovint quan li parlo de tot el procès és una mica ascèptica.

    Vull dir que, si, està molt bé que recordem que podem ser independents de manera unilateral, xò que crec que hem d'aprendre de qui ja ho ha fet abans, dels seus errors o de les seves mancances.

    Si declarem la independència unilateralment també hem d'estar preparats per passar-les magres. Sense acords de traspàs tot es complica (alhora que sóc conscient que ara com ara els acords son gairebé una utopia)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Suposo que sí que serà molt dur i que les passarem magres, però si ens quedem, vols dir que no? Ara estem molt escanyats, eh? I no tenim marge de maniobra per a fer res més que els que ens "manen" ni podem comptar amb res més del que ens voler tornar...

      No sé, també aquí hi ha molts escèptics, no et pensis, ara, abans i després. Jo sóc una escèptica en sentit contrari... Que en traurem de seguir així com anem...

      Suprimeix
  4. però com que la sagrada e intocable (per segons què, es clar) constitució espanyola no ho permet, doncs serem uns delinquents si fem declaracions d'independència unilaterals...

    ResponSuprimeix
  5. Avui que la premsa ve carregada de declaracions espanyoles europeistes pel que fa a Catalunya, la política de la por i la prepotència habitual dels nostres veïns. Jo em segueixo preguntant fins a quin punt es convé forma part de la UE? Veig altres models d'estats més idonis per al nostre país, un exemple pot ser Suïssa.

    Fem la casa pels fonaments i un cop siguem independents, ja decidirem que fer i com fer-ho

    De les declaracions dels polítics del costat, ni cas, més del mateix: destruir i treure pit, això ho fan molt bé.

    ResponSuprimeix
  6. No formar part de la UE no es dolent al contrari, si no mirem països com Noruega ( que hi es només pel que l’hi convé).
    Hem de ser valents davant els entrebancs, tot i que aquesta por de saber si serem prous o no crec que la tenim tots

    ResponSuprimeix
  7. L'única raó per la qual Catalunya podria no ser admesa a la UE (en cas que això ens interessi, que hi ha discrepàncies. Jo crec que sí) és que Espanya s'hi oposi.

    L'única raó que veig perquè a Catalunya ens vagi malament després de la independència és que Espanya ens boicotegi.

    A Espanya no li interessarà boicotejar-nos, un cop siguem independents. Perquè ells mateixos en sortirien perjudicats. És cert que podria ser que ho fessin igualment. No seria el primer cop que, per perjudicar Catalunya, perjudiquen els seus propis interessos.

    Ara bé, si l'actitud d'Espanya és torpedejar amb males arts el procés català i, arribat al cas de la independència, continuar perjudicant-nos, Catalunya podria optar per la Declaració unilateral i que es mengin ells tot el deute públic.

    Al final, l'únic obstacle cap a la independència és que els catalans no ho volguem prou. Això sí que em preocupa. A més de la "majoria silenciosa" i la "Catalunya real" hi ha els que diuen que "sí que volen la independència però...". Aquests són els que em preocupen perquè encarnen l'etern derrotisme català, capaç de desmoralitzar al més motivat.

    ResponSuprimeix