divendres, 1 de desembre del 2017

LLiga un llaç grog al voltant del vell roure


És una cançó molt antiga. Jo no tenia ni idea que parlava d'això, però que es veu que és a l'origen de del simbolisme dels llaços grocs. Si més no perquè va popularitzar una idea que ja venia de més lluny.

Un presoner que fa 3 anys que està a la presó, i està a punt de sortir, li demana a la seva estimada que si encara l'espera i encara l'estima, que pengi un llaç groc al roure vell i si ell veu el llaç sabrà que pot tornar amb ella i si no veu el llaç, ja sabrà que no. El final de la cançó és emocionant perquè quan arriba troba 100 llaços grocs penjats, en comptes d'un.

Milers de llaços grocs per rebre els  nostres representants empresonats. Consellers i Jordis.

Us volem a casa, us estimem més que mai.

Citació de l'autor de la cançó:

"Aquesta NO és la història d'un convicte que li havia dit el seu amor de  lligar un llibre de cinta a un arbre fora de la ciutat. Ho sé perquè vaig escriure la cançó un matí en 15 minuts amb el geni líric tardà Irwin Levine. La gènesi d'aquesta idea prové de la història popular d'un presoner de guerra de la Unió, que va enviar una carta a la seva noia que tornava a casa d'un camp confós de POW a Geòrgia ... Qualsevol cosa sobre un criminal és pura fantasia ....
-  L. Russell Brown "

divendres, 17 de novembre del 2017

Web del Govern

logoColor938

Atesa la situació d’indefensió jurídica i institucional del Govern legítim de Catalunya 

davant l’agressivitat política i judicial de l’Estat espanyol, l’Associació de Juristes Drets 

donarà cobertura legal a l’Oficina del Govern legítim de Catalunya, l’ens d’informació 

oficial del president, vicepresident i dels consellers del Govern sorgit democràticament 

de les urnes el 27 de setembre de 2015.


Web: https://governlegitim.org/


dijous, 16 de novembre del 2017

Qui enganya qui? Cinc preguntes amb resposta.- Editorial de Vicent Partal

Us copio aquí l'editorial de Vicent Partal publicada a VilaWeb el dimecres, 15 de novembre de 2017. És magnífica.


Aquestes darreres hores assistim a una enorme campanya de desprestigi de l’independentisme, l’anomenada #MediaStorm, basada a afirmar que el govern va enganyar la ciutadania quan li va dir que la independència era possible. Agafant-se a frases descontextualitzades de polítics sobiranistes, i manipulant-les, s’intenta crear la impressió que en realitat el procés independentista ha estat una farsa i que no hi havia res preparat. Això no és cert i només pretén alterar l’estat d’ànim dels votants.

El fet és que estan preocupats pel que van veure dissabte a Barcelona i temen que, malgrat l’enorme repressió abocada contra Catalunya des del setembre, l’independentisme guanye les eleccions encara per més marge que el 27-S. En aquestes circumstàncies és de manual que si volen evitar-ho no en tenen prou, amb els seus vots. Avui l’única manera d’aconseguir que no guanye l’independentisme és rebaixant el nombre de votants sobiranistes –o bé a còpia d’inhabilitacions i prohibicions, que és una cosa que no hauríem de descartar, o bé a còpia d’erosionar el moviment. I per ací va tot això que veiem i el que veurem més endavant. Clar i català: cerquen la manera que us desencanteu i no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer.

Miraré d’explicar-me responent cinc preguntes.

1.- Un poc de sentit comú, primer: si tot era una farsa, com és que es va proclamar la independència?
Ja ho sé que la pregunta és gairebé de parvulari, però la manipulació ha arribat fins a aquest extrem. Com pot ser una farsa fer allò que havien promès que farien? Si es va proclamar la independència –com es va fer–, aleshores on és l’engany? Que la victòria encara no és completa? I qui diu que s’haja acabat, això, i que els independentistes hàgem perdut? És senzill: ho diuen els qui deien que això no passaria. Ho diuen els qui deien que els polítics catalans no s’atrevirien a fer el pas. Ho diuen els qui deien que l’independentisme no guanyaria les eleccions. Ho diuen els qui deien que no hi hauria referèndum. Ho diuen els qui van contra la independència i fan servir qualsevol excusa per oposar-s’hi. I la pregunta és quina credibilitat tenen precisament ells per a fer acusacions de farsa i engany?

2.- Un aclariment: què va passar a l’octubre?
L’expressió de Sergi Sabrià en el sentit que el govern no estava ‘preparat’ per a allò que va passar després de la proclamació de la independència ha servit de gran argument per a desencadenar la campanya que ara vivim. Les seues declaracions han estat tretes de context i manipulades, igual que les declaracions del president Puigdemont a Le Soir (desintoxicació) i les de Joan Tardà (desintoxicació) en el sentit que cal continuar augmentant la majoria independentista.

Repassem els fets. El colp d’estat del 20 de setembre, amb la detenció de càrrecs importants de Vice-presidència i Economia, va malmetre la preparació del referèndum. Semblava que no es podria fer però en deu dies es va muntar de nou. I el primer d’octubre vam votar però vam viure una repressió mai no vista i una agressió impròpia d’un règim democràtic. El govern va entendre aleshores dues coses. La primera, que havia de proclamar la República precisament per donar resposta a l’heroïcitat de la gent. La segona, que l’estat espanyol seria molt més violent que no es preveia.

I aleshores va arribar l’aplicació d’això que en diuen el 155, que no ho és. La reacció a l’aplicació del 155 era a punt, preparada i documentada, però és que resulta que no van aplicar el 155. Van anar molt més enllà del que deixa fer el 155, van violar llur constitució completament i van aplicar coses que no únicament no eren previstes, sinó que havien estat descartades de manera explícita i prohibides pels , mateixos constituents espanyols –que, per exemple, van deixar escrit que no era possible la dissolució del parlament. I actuacions com aquesta, era impensable que el PP pogués dur-les a la pràctica. Perquè són completament il·legals, però sobretot perquè tothom pensava que el PSOE no acceptaria una violació tan flagrant de la constitució i que Europa tampoc no s’hi avindria. Però resulta que va passar.

I el dia de la proclamació de la independència, en vista de la nova situació creada per la violació flagrant de la constitució espanyola, el president Puigdemont va prendre una decisió. Que la nova república no naixeria de l’enfrontament armat entre les policies espanyola i catalana i que calia negociar. En aquest punt la consellera Ponsatí sí que ha fet una crítica raonable i molt interessant, quan s’ha demanat si l’estratègia negociadora del president era l’adequada. Però, en aquest cas, al final, no parlem sinó d’una decisió estratègica. Si el president hagués donat als Mossos l’ordre de defensar la població –cosa que estava preparada–, on seríem ara?

Catalunya havia d’haver previst que Espanya fins i tot violaria greument la seua constitució i que el PSOE i la Unió Europea acceptarien i aplaudirien un fet tan greu i inaudit com aquest? De debò? És això que es retreu al govern català? Doncs si és això, té poc a veure amb el fet d’estar preparats o no i, diguem-ho clar, no és cap engany als electors. Si de cas, qui enganya és qui viola la constitució després de passar el dia dient que és intocable i que cal complir-la en tot moment i en tota circumstància.

3.- La gran qüestió: però la República estava preparada o no?
És clar que sí. Si la Generalitat va retre l’administració va ser únicament com a resposta a la violència de l’estat espanyol i per la voluntat d’evitar problemes als funcionaris i perills a la població civil. Però hauria funcionat la República si l’estat no hagués reaccionat amb tanta violència? Sí. La hisenda estava preparada, la diplomàcia estava preparada i els Mossos estaven preparats. Els Mossos, com havien demostrat durant els atemptats gihadistes, podien tenir i conservar el control del territori, i hi havia països disposats a reconèixer el nou estat. Tan obvis i evidents que no cal ni esmentar-los perquè fins i tot els antiindependentistes saben quins són.

Aquests que diuen que no s’havia preparat res amaguen fets tan tangibles com el desplegament de la hisenda pròpia, completat –tot i que avortat per mitjà d’una altra mesura il·legal: la intervenció dels comptes bancaris de la Generalitat. El desplegament de la diplomàcia catalana, per una altra banda, era tan evident i tan actiu que la primera cosa que ha fet el govern espanyol només d’ocupar la Generalitat és desmantellar Afers Exteriors. I, pel que fa a la capacitat dels Mossos, insistesc a posar de referència tot allò que va passar arran de l’atac gihadista i la crisi brutal que es va desencadenar amb el govern espanyol per aquells fets. Poden dir què vulguen, però la feina havia estat feta.

4.- Una mica de perspectiva: qui ho diu que la República ha fracassat? Com continuarà viva després de les eleccions?
Imaginem-nos que els partits independentistes guanyen les eleccions. Imaginem-nos que obtenen la majoria al parlament. Imaginem-nos, posats a imaginar, que superen la barrera del 50% dels vots. No és una perspectiva estranya ni tan difícil. Imaginem-nos que, fet això, el parlament impulsa el procés constituent i comença a aplicar la llei de transitorietat. I que el carrer es mobilitza en la línia del dia 3 d’octubre o de dimecres de la setmana passada. Què passa aleshores?

La República és viva. El govern existeix i una bona part de la població hi dóna suport. Fins i tot dins l’administració, i això és molt important, comença a expressar la resistència a l’ocupació de la Generalitat pel PP. Si el parlament impulsa el procés constituent serà perquè la República ha estat proclamada i la llei de transitorietat és vigent –per més que el Constitucional espanyol haja emès una opinió contrària. La prova serà indiscutible. I aleshores com reaccionarà el govern espanyol? Rajoy diu que tornarà a aplicar el 155 i tornarà a dissoldre el parlament. Però a quin preu? Per a fer-ho la primera vegada ha necessitat el suport total i absolut del PSOE i de les institucions europees. El tindrà per a una segona dissolució? Del PSOE, no n’espere res, però la tensió a Europa pujaria molts graus. O és que hi ha ningú capaç de defensar que avui Europa mira Catalunya amb els mateixos ulls que la mirava a final de setembre? La qüestió no és convocar eleccions sinó guanyar-les i avui l’independentisme sembla més reforçat que no pas ara fa dos mesos. Quanta arbitrarietat més podrà suportar Europa? Quanta crisi podrà suportar Espanya?

(Atenció, per cert, que ahir l’Íbex ja va baixar dels 10.000 punts després d’encadenar deu dies seguits de baixades i va tornar al punt on havia caigut per la vaga general del 3 d’octubre, és a dir, perdé tot el que havia guanyat després de l’aplicació del 155. Sembla que no se’n refien…)

Hi ha qui, en vista d’això, demana si no hi hauria cap més camí que tornar a guanyar les eleccions. Jo no l’hi veig. Però, siga com vulga, la pregunta és una altra: i si ens rendim i perdem les eleccions, què en traiem? És que Catalunya estaria millor en mans del tripartit unionista? És que es resoldrà cap dels problemes que ens ha dut fins ací?

5.- I que no ens passe per alt: el cinisme és digne de ser denunciat
La independència estava preparada i si no s’ha concretat més fins ara ha estat per l’agressió i la repressió brutals que Espanya va descarregar a Catalunya. Per això és d’un enorme cinisme arrecerar-se rere les porres de la Guàrdia Civil, aprofitar-se dels barrots dels Jordis i aixoplugar-se en el refugi de l’arbitrarietat judicial i política per bescantar els qui han lluitat per fer la República i han acomplert la tasca per a la qual van ser votats. De manera que lliçons dels qui han fet, fan i faran qualsevol cosa per impedir la República ni una, ni mitja, ni cap. Que el llautó es veu massa…


PD. I mentrestant continuen sense voler entendre que el carrer dirigeix el moviment independentista. I tornen a repetir l’esquema que havent foragitat Mas s’acaba l’independentisme. Com si la declaració d’aquest polític o aquell pogués desfer l’onada que va inundar Barcelona dissabte. Quines ganes de no entendre res.

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Ja hem votat



Cens electoral: 5.343.358 persones
Participació (segons el nombre de DNI que es va constatar que havien votat): 3.032.424


Per tant: un 56,75% del cens va anar a votar.

Vots vàlids: 2.262.424 (entre els no vàlids hi ha els requisats per les forces policials)

D’aquests vots vàlids:
2.020.144 vots SÍ    90,09%
176.566 vots No       7,87 %
65.715 vots nuls o en blanc    2,92%





dimecres, 27 de setembre del 2017

El vídeo de la CUP



Siusplau feu-ne difusió

La Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra diu al preambul "el respecte que la policia deu a la societat a que pertany i d'on prove el seu mandat, l'obliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principis d'oportunitat, proporcionalitat i congruència.

La llei és clara: parla de situacions extremes. Una multitud de gent pacifica que vol votar no és una situacio extrema i no correspondra fer servir la força. La llei ampara que Mossos no actui amb força contra la gent.

La mateixa Llei diu, en el seu preàmbul, que els ultims destinataris de l'activitat policial són els ciutadans i la seva protecció. Si la gent actua pacíficament Mossos no pot anar contra ells. 

La llei que regula el CME els ampara a no acometre contra multituds pacifiques.

I per més Fiscal General entestat en fer de braç executor de l'opressió del PP sobre Catalunya, aquesta Llei és la que regeix l'actuació de Mossos i és més que una resolucio d'un Fiscal.

El CME no ha de plantejar-se si desobeeix al Fiscal, es tracta d'obeir una Llei, la 10/1994 d'11 de juliol, que ningú ha declarat inconstitucional.
I encara hi ha més. L'article 3 d'aquesta Llei, parla de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. I de vetllar per la convivència pacífica  i la proteccio de persones i bens.

Catalunya ha demostrat en la cel.lebracio dels darrers 11 de setembre ser una societat absolutament pacífica i mai ha alterat la pau i la convivencia en la seva voluntat de ser escoltada sobre quin vol que sigui el seu futur.

Per tant res justifica una actuacio repressiva de Mossos per més que la Fiscalia s'entesti en voler ordenar un repressió del CME cap a la ciutadania catalana.
Nomès la voluntat de la Fiscalia de reprimir al poble de Catalunya pel seu alçament democràtic explica una ordre d'aquest tipus.
Pero si tot discorre pacificament mossos no han d'actuar perquè la seva funció és vetllar per la convivencia pacifica i si la convivència hi es no te rao de ser la seva actuació i menys sentit tindria actuar per destruir aquesta convivència.

Arribats aquí, és fàcil deduir que és la Fiscalia qui vol trencar la pau i posar en risc els drets dels ciutadans.
Aquesta es la lectura que cal fer i que cal mostrar a Europa i al món sencer.

En un Estat de Dret el recurs al Dret Penal es sempre la ultima ratio
El Fiscal sense una base real esta imputant delictes i amenaçant i ordenant mesures cautelars restrictives de drets com a primera reacció.
La Fiscalia i el PP volen destruir l'Estat de Dret. Ells, no Catalunya. està delinquint.

Estan dinamitant la convivencia fent us de l'amenaça d'aplicar el Dret Penal que mai shauria daplicar en un context com aquest.
La Fiscalia amb la seva actuacio a Catalunya esta a punt de carregar-se l'Estat de Dret. 
El Dret penal ha deixat de ser a Catalunya un mitjà per garantir els drets i llibertats de les persones i s'ha convertit en els darrers dies en una mena de braç executor del PP i del  feixisme español.

Si la Fiscalia no atura les seves accions d'immediat i allibera Catalunya de l'opressió a la qual se l'està sotmetent en els darrers dies, una gran majoria de la ciutadania deixarà de creure en la justicia i el dany  que es causarà en la societat serà de dimensions insospitades.

El PP en connivencia amb la Fiscalia i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat estan creant el context idoni per aplicar l'opressió. 

Nomes que hi hagi una accio violenta la reprimiran i aixo tindrà un efecte en cadena que farâ que el poble de Catalunya, la gent que només vol ser escoltada prengui mal.
Es una mena de terrorisme del govern i la fiscalia que busca causar dany en la ciutadania catalana.

En el fons estan delnquint ells, prevaricant i les consequències, si els hi surt bé, seran molt greus per la gent de catalunya.

Per tant, sobretot el dia 1 d'octubre sortim al carrer pacíficament i guanyarem.

Siusplau feu difusió d'aquest mail i que el que s'hi diu arribi a com més gent millor.
La nostra consciència de les seves  intencions és la seva derrota.

dijous, 14 de setembre del 2017

16 vegades

Cada hora que passa és una victòria

«Ens n'anirem a dormir setze vegades i quan ens alcem després d'aquella nit tot el futur d'aquesta part del país serà a les nostres mans»


dimarts, 12 de setembre del 2017

Gràcies Vicent Partal!!!

Confie en vosaltres

«Recordeu, sobretot, que manquen solament denou dies, 

però que són denou dies en què tots hem d'estar molt alerta, 

molt units, molt desperts i a la vegada molt tranquils»



Una vegada més, la celebració de la Diada ha estat un exemple magnífic del compromís, la pluralitat, l’alegria, la claredat i la capacitat de resposta del moviment popular per la independència. Per sisè any seguit, un milió llarg de manifestants han omplert els carrers. Enguany, però, amb un missatge molt especial. Dies després del començament formal de la desconnexió, el país ha deixat clar que resta al costat de les seues institucions i disposat a transitar aquesta tensa però emotiva recta final de denou dies que ens espera ara.
Situem-nos: la setmana més perillosa és aquesta que va començar ahir. Tot fa pensar que avui el Tribunal Constitucional espanyol emetrà una opinió sobre el president Puigdemont. Amb la legalitat catalana activada, l’opinió d’aquest tribunal ja no té importància, però és evident que el bloc unionista la farà servir insistentment per a provar d’afeblir-nos. I dijous a mitjanit començarà la campanya electoral, aquesta campanya que les institucions espanyoles no paren de dir que no existeix.
Per això aquests dies vinents podem esperar que s’intensifiquen, encara, les manipulacions, les mentides i les provocacions de l’estat espanyol. Dic més: hem de preveure, de segur, que aquests dies augmentaran molt les manipulacions, les mentides i les provocacions. I serà molt important de reaccionar-hi a la manera de Valls. Que tothom hi reaccione a la manera de Valls. Aquella actitud alegre, irònica i festiva d’enfrontar-se a la Guàrdia Civil marca el camí encertat.
Si ens mantenim en aquest estil i si el desplegament del referèndum avança com és previst que avance, aquesta setmana, per exemple, s’han de publicar les llistes dels col·legis electorals. A poc a poc, veureu com la tensió que ara apunta cap a Barcelona anirà girant-se tota cap a Madrid, contra el PP i contra Rajoy. I estic molt segur que la darrera setmana, els darrers deu dies, probablement serà Rajoy qui tindrà tots els maldecaps sobre la seua taula. Perquè la dreta extrema i els seus mitjans, quan comprovaran que el referèndum és indeturable, començaran a acusar el president del govern espanyol de ser tou, de no ser capaç d’enfrontar-se a res, de no reprimir prou…
I quan passarà això, la darrera setmana, el camí cap al referèndum ja s’haurà consolidat plenament i només restarà saber quanta gent hi participarà i si guanyarà el sí.
Recordeu, sobretot, que manquen solament denou dies, però que són denou dies en què tots hem d’estar molt alerta, molt units, molt desperts i a la vegada molt tranquils. I deixeu-me afegir que això ho dic sense gens de nervis, ni angoixa ni neguit, perquè després d’allò que vaig veure ahir tinc pocs dubtes que serà així: simplement, confie en vosaltres.

PD. Ahir a la nit ja van començar les manipulacions. La fiscalia va filtrar en uns quants mitjans que avui el major Trapero seria cridat a declarar i aquests mitjans ho van escampar alegrement. Fins que els Mossos ho van desmentir de manera oficial a VilaWeb.
I un segon punt. Ja ho entenc, que fa ràbia que diguen tantes mentides, però entrar en el joc de si érem més o menys només els fa profit a ells i als seus intents de manipulació. De debò necessiteu encara que els espanyols us reconeguen res? Tots els qui vam ser-hi vam veure quants érem i vam comprovar de sobres que érem molts més que l’any passat i que estem en plena forma. El fet important és reconèixer-nos en nosaltres mateixos i donar-nos força els uns als altres. I ells que diguen què vulguen…
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

diumenge, 10 de setembre del 2017

65, 66 i 67


65.
Podrem promoure turísticament Catalunya amb tots els drets i lliurement
Catalunya va rebre 18 milions de turistes l’any 2016, la qual cosa representa cap al 15% del PIB total català. Som, doncs, davant d’un sector clau de l’economia catalana que una Catalunya independent podrà potenciar, promoure i regular millor.
66.
Per fer de Barcelona una capital mundial, encara més
Amb la celebració dels Jocs Olímpics, l’any 1992 Barcelona va situar-se al món. La ciutat va iniciar una transformació que l’ha convertit en una de les grans capitals mundials, no només perquè és entre les vint més visitades pels turistes, sinó pel seu atractiu comercial, econòmic i, per què no?, pel clima. L’Estat, però, no ho posa fàcil amb traves constants al desenvolupament de l’aeroport i del port. Sent la capital d’una Catalunya independent, Barcelona podrà consolidar encara més el seu lloc al món.
67.
El patrimoni natural del país rebrà la protecció i la promoció que li corresponen
Catalunya disposa d’un patrimoni natural divers i únic, que va des de l’alta muntanya fins a la plana litoral amb aiguamolls. Amb molts més recursos públics, el govern català segur que podrà protegir i promoure més aquest patrimoni. També defensar-lo d’atacs exteriors, com és el cas del transvasament del riu Ebre. Una Catalunya independent podrà desenvolupar també una legislació urbanística pròpia.

dissabte, 9 de setembre del 2017

62, 63 i 64

62.
Una Catalunya independent potenciarà els Països Catalans
Amb una Catalunya independent, la resta dels Països Catalans ho tindran molt millor perquè hi arreli cada cop més la visió que la unió fa la força. Des de Catalunya es podrà donar també tot el suport que calgui a les polítiques de promoció i defensa de la cultura i la llengua que compartim, albirant en l’horitzó un futur en comú.
63.
La producció cultural en català tindrà un mercat propi on serà defensada per l’estat
La producció cultural en català, en tots els camps, s’ha obert camí els últims quaranta anys, malgrat tenir molts factors en contra, com el fet d’haver de competir en un mercat dominat per la producció en castellà que, a més, disposa al seu favor de la majoria de mitjans de comunicació per difondre-la. En una Catalunya independent, com passa en altres països semblants com Dinamarca o Suècia, la producció cultural en la llengua pròpia hauria d’obtenir la màxima promoció i protecció, no només en quantitat, sinó també en qualitat.
64.
Podrem defensar i protegir els interessos de la pagesia i dels pescadors catalans
Com passa amb altres sectors, el fet de disposar de molts més recursos públics serà clau per afavorir millors polítiques. En tenir veu a la UE, també es podran defensar més directament aquests dos sectors clau de l’economia del país.

divendres, 8 de setembre del 2017

La Diada del SÍ

59, 60 i 61


59.
Per poder tenir un banc central propi sensible a les inquietuds del país
Tot i que, des de la creació del Banc Central Europeu (BCE), el paper dels bancs centrals de cada estat ha perdut pes, la previsible conversió de l’actual Institut Català de Finances (ICF) en el banc públic del govern serà un pas molt important per a la millora de la gestió econòmica del país i per poder oferir un millor finançament a les empreses i institucions del país que ho necessitin. També ens permetrà tenir veu directa a Europa a l’hora de definir i debatre les grans polítiques macroeconòmiques comunes.
60.
Per tenir el goig de veure Catalunya ben definida a tots els mapes
Si molts ja s’han emocionat aquests últims anys en veure Catalunya marcada al mapa d’Europa en alguns documents públics europeus i en diaris d’arreu, és ben fàcil imaginar com se sentiran quan una Catalunya independent figuri com cal en tots els mapes que cada dia es publiquen a tot el món.
61.
Ens podrem treure el franquisme del damunt d’una vegada
Fa més de quaranta anys que Franco va morir, però el franquisme –polític, sociològic i en forma de monuments i plaques de carrer– continua ben present en la societat espanyola. Deixar-lo enrere sí que és una bona raó per apostar per la independència, oi?

dijous, 7 de setembre del 2017

joconvoco.cat



Benvolguts, benvolgudes,

Davant la suspensió per part del Tribunal Constitucional del Decret de convocatòria del referèndum d’autodeterminació signat ahir pel Govern de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana crida a la ciutadania a fer costat al President i al Govern sumant-se a convocar l’1 d’octubre mitjançant el web www.joconvoco.cat.

El web permet que qualsevol ciutadà pugui "signar" la convocatòria posant el seu nom al costat dels signants del Decret, i compartir aquesta "signatura" mitjançant les xarxes socials utilitzant els hashtags #JoConvoco i #ReferèndumÉsDemocràcia

Aquesta iniciativa és un acte més per demostrar l’ampli suport amb què compta el referèndum en la societat catalana i denunciar l’actitud demòfoba i repressiva de l’Estat Espanyol.

Des de l’ANC s’anima tots els demòcrates que defensen el dret del ciutadans a votar a sumar-se a aquesta iniciativa.

Comunicació interna
Assemblea Nacional Catalana



56, 57 i 58


56.
Podrem tenir una escola inclusiva, acollidora i plenament normalitzada en català
La normalització lingüística, un èxit en el qual s’han emmirallat nombrosos països d’arreu del món, ha estat sempre en el punt de mira dels partits de la dreta espanyola, i a vegades també d’algun dirigent socialista. Amb la independència, Catalunya podrà tirar endavant el model d’escola acollidora i normalitzada en català que sempre han desitjat la majoria de ciutadans.
57.
Per poder decidir millors polítiques per a les persones dependents
Des de la seva aprovació per part del Congrés espanyol, l’any 2006, l’aplicació de l’anomenada “llei de la dependència”, que atorga ajuts a les famílies amb persones dependents, ha estat envoltada de polèmica. Falta de finançament adequat, retards en el cobrament de les ajudes i altres problemes han provocat nombroses protestes. Amb la independència i més recursos, problema solucionat.
58.
Podrem fer polítiques econòmiques adaptades al nostre teixit empresarial
Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses. Una Catalunya independent podrà donar, ben segur, millor resposta a les seves necessitats i aspiracions.

dimarts, 5 de setembre del 2017

53, 54, 55


53.
Perquè Catalunya té projecte de futur i Espanya no
Les forces polítiques independentistes i les diferents entitats que els donen suport tenen ben clar que la independència és una gran oportunitat per aixecar un país nou i deixar enrere rèmores del passat. L’Estat espanyol, en canvi, ni tan sols aporta solucions als grans reptes territorials que té plantejats i es manté en l’immobilisme d’una constitució redactada sota l’amenaça dels sabres.
54.
Les universitats catalanes podran tenir uns recursos adequats per assolir l’excel·lència
Si cada dia se’n va cap a Madrid un tren amb 40 milions d’euros que no torna, imagineu-vos tot el que es podria fer si destinéssim una setmana d’aquests recursos a les universitats. Potser fins i tot les matrícules podrien ser gratuïtes per als que aprovin el curs, com passarà ben aviat a Andalusia.
55.
No haurem d’adaptar mai més els currículums escolars catalans a realitats allunyades de la nostra
Amb la independència, la Generalitat de Catalunya tindrà llibertat per definir els currículums escolars i també podrà deixar d’estar pendent de la nova llei d’educació que, tradicionalment, cada partit estatal tira endavant quan assoleix el poder a Madrid.

dilluns, 4 de setembre del 2017

Agafant l'horitzó




La cançó del sí.

Txarango - Agafant l'horitzó (ft. G. Humet, Aspencat, C. Freixas, Les Kol·lontai i Ascensa 

Furore)


Tenim futur, tenim memòria.
Foc a les mans per teixir la història.
Portem en elles un llarg camí.
Viure vol dir prendre partit.
No volem fum, no volem dreceres.
Aquí no venim a fer volar banderes.
Comptem amb tu, ara no pots fallar.
Un dia u per tornar a començar.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.
Ara i aquí és el moment del poble.
No serà nostre si no hi som totes.
És part de tu, també és part de mi.
Viure vol dir prendre partit.
No tenim a les mans els problemes del món.
No hi tenim totes les solucions.
Però venim amb coratge i amb somnis gegants.
I pels problemes del món tenim les nostres mans.
Res per a nosaltres; per a totes, tot.
A la por i al racisme, calar-hi foc.
Qui treballa la terra se la mereix.
El poble mana, el govern obeeix.
Nuestras manos seran nuestro capital.
Quien mueva el engranaje debe decidir.
Crear, construir consciencia popular.
Eterna divisa que nos guia; vivir llibres o morir.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.
Serem llum, serem molts empenyent endavant.
Som futur i alegria seguint el pas dels anys.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

50, 51 i 52

50. Per no haver de compartir les despeses provocades per inversions ruïnoses en infraestructures sense ús
L’Estat espanyol s’ha fet famós, aquests últims anys, per les nombroses infraestructures ruïnoses que s’han construït: aeroports deserts, autopistes en fallida, estacions de l’AVE on hi pugen quatre gats. Una despesa monumental que agrairem no haver de continuar compartint.
51.
Deixarem de pagar administracions duplicades i ministeris sense competències
Com el Ministeri de Cultura i Educació, vist que la Generalitat té traspassades totes les competències en aquests àmbits. I tantes altres oficines públiques que l’Estat no ha desmuntat, malgrat que fa anys que en va perdre les competències en favor de la Generalitat.
52.
Podrem destinar tots els recursos necessaris per a un millor sistema educatiu
Sense l’espoli fiscal que ens aprima els pressupostos, la Generalitat podrà destinar molts més recursos a un dels sectors públics claus: el de l’educació

diumenge, 3 de setembre del 2017

Sí és el futur

47, 48 i 49

47. Decidirem lliurement i democràticament qui és el nostre cap d’estat
La pregunta del referèndum deixa ben clar que si guanya el sí, Catalunya esdevindrà una república. Ens deslliurarem, doncs, finalment, tres-cents anys després, dels Borbons i escollirem democràticament qui serà el nostre cap d’estat.
48.
No ens podran tocar mai més el nostre antic Codi Civil Català
Catalunya té, històricament, un dret civil propi, que es va començar a compilar al segle XIII. S’hi regulen qüestions bàsiques com les herències, comprar un pis o com funciona una comunitat de propietaris. Fins i tot Felip V i el franquisme el van respectar. Tot aquest dret està compilat en sis llibres, en un treball d’anys que es va cloure el 2015. Doncs bé, ni allò que havia respectat la història ho ha respectat el TC, que ara fa uns dies ha suspès tres articles sobre contractes de compravenda i cessió de solars. Un atac al nostre corpus jurídic, com tants d’altres, que amb la independència ens estalviarem.
49.
Perquè ja n’estem cansats, de fer pedagogia a qui no vol escoltar
Durant anys ens hem fet un tip d’explicar arreu de l’Estat per què haurien de respectar la nostra llengua i cultura i com a poble. Hem estat pacients i hem fet molta pedagogia. Molts ens han escoltat, però d’altres, pel que sigui, han continuat amb les seves idees equivocades sobre Catalunya i els catalans. Diu la dita que no hi ha més cec que qui no hi vol veure i més sord que qui no vol escoltar. Doncs això.

dissabte, 2 de setembre del 2017

Organyà vola pel sí

45 i 46

45.
Es podrà fixar un IVA cultural just, a imatge del que disposen altres països més avançats
El mes de març passat, el govern espanyol va decidir rebaixar finalment, després de quatre anys i mig de protestes del sector, l’anomenat IVA cultural del 21% al 10%, mesura, però, que no va afectar el món del cinema. El govern de la Generalitat ha apostat sempre, en canvi, per aplicar un IVA cultural reduït, política que es podrà decidir lliurement amb un estat català propi.
46.
Presentarem al món sense embuts tot el potencial i la història de la cultura catalana
La Constitució Espanyola del 1978 mana protegir la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, però la realitat és que això no ha estat així des que es va recuperar la democràcia. La prova més evident n’és l’Institut Cervantes, amb seus arreu del món, on és difícil veure-hi com s’hi promocionen els productes culturals catalans. Amb una Catalunya independent, la Generalitat podrà destinar més recursos a la promoció exterior que ja fa a través de l’Institut Ramon Llull.

L'article sencer