divendres, 12 de desembre del 2014

El millor any de les nostres vides...

Copio aquí el magnífic article d'en Vicent Partal, per a Vila-Web. Val la pena llegir-lo!

"Avui fa 365 dies justs que vam saber que hi hauria el 9-N. Fa 365 dies que van aparèixer junts els representants dels partits polítics a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat per convocar-nos al més gran acte de sobirania que hem acomplert mai. Va ser, i romandrà així per sempre, un dia per a la història.

Ja aleshores alguns van dir que esperar onze mesos era esperar una eternitat, que el referèndum s'havia de fer immediatament. Alguns altres van apuntar de seguida que allò no era cap referèndum i es van dedicar mesos i mesos a intentar esgotar-nos amb ironies i pronòstics negres. Alguns encara van vaticinar, amb una contundència inusitada, que no votaríem mai. La pregunta era rara, molt!, i la unitat fràgil —us en recordeu? Espanya va deixar clar des del primer minut que no permetria ni un sol pas. Les amenaces eren contundents des de bell antuvi. I els nervis, que tots en teníem, demostraven que el pas que acabàvem de fer era decisiu.


Allò era la vespra d'un cap de setmana en què van passar moltes coses. Alguns diaris van publicar enquestes sorprenentment ràpides que anunciaven la victòria del no. Mas va tallar de soca-rel les especulacions que afirmaven que tot era un numeret per a negociar el pacte fiscal. Junqueras va calmar els dubitatius afirmant que ja teníem prou vots per a guanyar. Herrera es va desfer de les abraçades de l'ós socialista. I la CUP va demostrar allò que després ha restat clar: que són gent en qui pots confiar.


Des d'aquell cap de setmana no va passar ni un sol dia que algú no em recomanés que no somniàs truites, que no votaríem, que a qui volia enganyar. O que si votàvem perdríem. O que la unitat es trencaria. O que l'estat oferiria un acord impossible de refusar si era necessari i que això ens deixaria indefensos. Aquell cap de setmana, ho recorde perfectament, em van arribar tants correus que vaig pensar que no podria respondre'ls i, excepcionalment, vaig optar per no contestar-ne alguns. La meua primera conferència després de la convocatòria va ser a Taradell. Feia un fred que pelava i al Txikibo vaig pagar el sopar, també per primer volta en la meua vida, en bitcoins. L'Àngels i l'Alberto encara em demanaven amb ulls incrèduls si podia passar allò que passava. 'I tant! —vaig dir—: viurem el millor any de les nostres vides.'


I així ha estat. Per mi, si més no. No havia gaudit mai tant de la política i del país com aquests dotze mesos. No m'havia sentit mai tan orgullós de la política i del país com aquests dotze mesos.


No tot han estat flors i violes, certament. Hi ha hagut molts dubtes. Però quin moment, quan s'ha esvaït la tensió! Ho recordeu? Encara tinc present la conferència del 6 d'octubre a Abrera. Era un acte de l'ANC i els polítics s'havien reunit al palau. Nosaltres no sabíem si el 9-N aniria endavant finalment o no. Però a les 21.50, mentre ja sopàvem, un whatsapp em va confirmar que en pocs minuts es faria públic l'acord. No vaig resistir l'impuls de dir-ho i l'Anna i les altres organitzadores, totes elles dones, es van fondre en una abraçada sincera que em va fer pujar una humitat als ulls mentre brindàvem i cridàvem pel mig del carrer, com boigs, 'in, in-de, in-de-pen-dèn-ci-a!' Jo no ho he oblidat i estic segur que elles tampoc.


I vam votar. És clar que vam votar el 9-N. I vam ser sobirans i independents com no ho havíem estat mai. Vam demostrar al món que les lleis espanyoles ja no es podien imposar a casa nostra. I que nosaltres érem capaços de tot. Durant aquests mesos m'ho van demanar un milió de vegades i d'un milió de maneres. 'Votarem?' Amb ulls de por, amb ulls d'il·lusió, amb ulls d'esperança, amb ulls d'incredulitat. Sempre vaig dir que sí. Sempre vaig saber, ací dins i de manera ben íntima, que no podia ser altrament. No en vaig dubtar mai.


I no perquè tingués cap bola de vidre. Sinó perquè sempre he pensat que la clau mestra no la tenia Artur Mas. Ni Oriol Junqueras, ni David Fernàndez, ni Joan Herrera. Tots ells són importantíssims. Decisius. Tant com que Mas ha hagut de fer front a una querella i tot. Però, des del màxim respecte a la seua enorme feinada, he de dir que no tenen ells la clau mestra d'això que ens passa.


Perquè la clau de tot plegat érem i som aquell riu que va inundar Barcelona de groc —jo i els meus al tram 27. I el senyor que una nit em va tornar de Cambrils especulant sobre com la llei electoral de Baden-Württemberg ens ajudaria a fer un país millor. I un company de Sant Quirze, que em va explicar que el seu fill s'havia mort de càncer pocs mesos enrere i a qui no vaig saber consolar sinó parlant-li de l'esperança del país. I els amics d'Oriol, que van jurar-me que no defallirien mai sota una olivera de Cadaqués. I els d'Alcover, que quan feia quatre dies que era al poble em van explicar que havien quedat convençuts —anaven un poc gats, reconeguem-ho—, enmig del Canet Rock. I aquella senyora gran, intrèpida, antiga infermera de l'Hospital de Sant Pau, que em va baixar de Berga amb el seu cotxe, conduint com esperitada i assegurant-me que guanyaríem. I Jordi, que a Palautordera em va fer jurar pel record de Remei que votaríem, que no li podíem fallar. I el senyor Joserin de Campredó, que em va dir que als seus noranta anys faria jòguing si calia, però que no es moriria sense votar la independència. I Toni Peris, de Xàtiva, que va remoure tot Súria per fer-los votar sí-sí. I aquell home de Bellaterra que em va explicar que son pare havia estat tancat al vaixell Uruguai però que ell ara creia que guanyaríem. I tants i tants més en tants i tants llocs més, no únicament del Principat.


Tota aquesta gent, aquest país que m'ha fet gaudir com mai, és cert que avui està inquieta. Com ho ha estat més voltes durant aquest any que tanquem. Però aquesta gent, tu lector també, cal que siga conscient abans que res de que és la dipositària de la nostra força real, sóu el nostre país de veres, la nostra imbatibilitat. I, així com m'heu regalat 365 dies que no oblidaré mai, no tinc cap dubte que ara sabrem rematar la feina. Ep!, si cal posant-nos nosaltres al capdavant. Si no hi ha cap més remei i si és que finalment no ho poden fer, per la raó que siga, els qui ja ho haurien d'haver fet."

5 comentaris:

  1. Sense cap mena de dubte, i des del punt de vista polític, el millor any de la vida de qualsevol català...de moment, espero.

    ResponElimina
  2. M'encanta la força que hi posa sempre en Partal... I té raò, si cal tornar-se a posar al capdavant, ho tornarem a fer... Tantes vegades com calgui.

    En Partal i en Bassas, les meves durs editorials de capçalera... No me'ls perdo.

    ResponElimina
  3. Segurament que els dos milions de persones que hem anat a les manis, a les cadenes humanes, a la V, etc. també signaríem aquest article del Partal.
    Poso (amb tota la modèstia) la meva signatura entre 6.999.999. El poble mana!

    ResponElimina
  4. RESISTENCIA ANTIESPAÑOLA30 de desembre del 2014, a les 16:47

    MENSAJE DE NAVIDAD DE LA RESISTENCIA :

    A las puertas de un nuevo año, queremos desde la Resistencia desear a todos los independentistas y a todos los héroes que luchan frente a la Ocupación española, un Feliz Año Nuevo 2015, y hacer un balance de lo que ha supuesto este periodo anual en relación con los proyectos y las situaciones que se han presentado en torno a la lucha por las libertades de las Naciones y Pueblos ocupados por el estado fascista español.

    Los últimos meses han venido marcados por asuntos de especial relevancia ( Proceso Constituyente Catalán,, corrupción política, caso Noos-infanta Cristina, caso nicolás,etc.) que siguen candentes, desde incluso varios años atrás,como es el caso en el que vamos a reparar por su especial interés para la causa de los Pueblos, que no es otro que el caso del contencioso catalán, que está actualmente en todas las agendas de la clase política y ocupa primeras planas en todos los medios de prensa, radio, tv, redes sociales, etc.

    El año que está a punto de terminar, ha sido vertiginoso y muy intenso en relación a la situación planteada en el territorio catalán, donde se avanzó concienzudamente en el proyecto de realización de una Consulta el 9 de Noviembre, para decidir el futuro del Pueblo Catalán.

    Muchos obstáculos y trabas de todo tipo se pusieron en el camino por parte de las autoridades españolas , con el único fin de boicotear la consulta popular y acallar así, la firme determinación de amplias mayorías ciudadanas de abrir un proceso constituyente que traiga nuevos aires a una sociedad anquilosada, lastrada, completamente trabada por el freno que se le impone desde las instancias de poder españolas, a unos pueblos que lo único que plantean es la libre disposición de la voluntad individual y colectiva en pos de una verdadera determinación de futuro, en la búsqueda de unos nuevos cauces que abran a esta sociedad estancada por el imperialismo español, hacia nuevas cotas de autogobierno, de libre configuración de un proyecto ilusionante que colme las expectativas de un pueblo emprendedor y tenaz como pocos, tal cual es el pueblo catalán.

    El camino que nos ha traido hasta aquí ha contado con múltiples dificultades, dudas, incluso cambios de planes a última hora, pero hasta llegar al 9-N, el conjunto social ha dado un extraordinario ejemplo de sensatez, de firmeza, de resolución y entrega llena de convicción en los principios que se defienden.

    Aún así, pasada la fecha y celebrada la Consulta, se ha creado un clima de dudas, de estupor, de tensa espera, ante la situación que se ha creado al no darse un acuerdo pleno entre las formaciones que están por el Derecho a Decidir, ( por otro lado, natural en encrucijadas propicias a matizaciones entre las diversas sensibilidades que muestran su visión particular como la más viable ).

    Esta situación, que alarga los plazos de decisión en torno a qué procedimientos hay que seguir a partir de ahora, no debe dilatarse a nuestro entender, durante más tiempo.

    Por consiguiente, desde nuestra organización resistencial, llamamos a las formaciones que están luchando por crear un nuevo marco jurídico e institucional para Catalunya, ( en especial referido a CiU y ERC, las formaciones mayoritarias y muy particularmente a CiU como fuerza gobernante, y al President Mas, como cabeza visible del Govern ) a llegar a un acuerdo a la mayor brevedad posible sobre la celebración de Elecciones Plebiscitarias que lleven en un plazo prudencial de tiempo a la esperada Declaración de Independencia, que sirva de motor para el nuevo proyecto de una Catalunya convertida en un Estado que mira al mañana sin la rémora del estado español.

    ResponElimina
  5. RESISTENCIA ANTIESPAÑOLA30 de desembre del 2014, a les 16:48

    Hemos expresado en anteriores ocasiones nuestra apuesta particular por la conformación de listas separadas para las Elecciones Plebiscitarias , que pueden aportar datos sustanciales sobre el apoyo de cada candidatura concreta , y partiendo de que ya sea CiU, ya sea ERC, o CUP, etc.,estarían todas estas fuerzas unidas por el común denominador del acuerdo en torno al Derecho a Decidir y a favor de una Catalunya independiente.

    De todos modos, estamos abiertos a cualquier otro tipo de diseño de las listas de cara a las Elecciones Plebiscitarias, siempre que aúnen a las fuerzas políticas que quieren la libertad de Catalunya y den mayores garantías de conseguir el objetivo marcado por la mayoría social catalana.

    Lo que sí deseamos y recalcamos, es que no se produzcan más dilaciones innecesarias, que están dando una imagen de división, de incertidumbre, que sólo puede beneficiar a los sectores españolistas ( pp, psoe, upyd, ciudadanos, etc. ) que no cejan en su empeño de dinamitar el Proceso Constituyente en Catalunya, lanzando diatribas y creando un clima tenso y amenazador, cuando no cayendo directamente en las burlas y ofensas de las que tanto gustan hacer uso contra los oponentes políticos.

    Así pues, Unidad, Firmeza, y Actitud Resolutoria pueden y deben ser las armas que el Bloque Soberanista muestren a la mayor brevedad, y deseamos que cuanto antes se convoque a Elecciones Plebiscitarias, que marquen una nueva página en el sendero trazado hacia la libertad de la Nación Catalana.

    A los demás Pueblos y Naciones, desde los Vascos, a los Galegos, Canarios, Leoneses, etc., les animamos a renovar esfuerzos, a continuar la tarea de crear nuevos espacios de desarrollo de las propuestas independentistas, y a no cejar en el noble empeño de construir un modelo de progreso y libertad para sus habitantes.

    Deseamos a todos los Pueblos, que en el nuevo año se produzcan avances sustanciales en la lucha por la libertad.

    Adelante Pueblos, no os rindáis !!! Seguid la lucha !!
    Retroceder nunca , rendirse jamás !!
    Vivan los Pueblos que luchan por su libertad contra la opresión española !!!

    ResponElimina