dimarts, 13 de gener del 2015

Sense unitat, cal fer eleccions?

Sense unitat cal fer eleccions?

"Si no hi ha unitat per fer les eleccions abans de les municipals caldrà fer-les més tard, però de cap manera hem d’anar a unes eleccions sense la mínima unitat que avui impliquen CIU, ERC i la societat civil"


Joan Canadell
Empresari i cofundador del CCN


Diumenge el Puntavui em publicava un article, que ahir citava aquest mitja (El Singular), sobre el meu recolzament a l’Estratègia de Mas enlloc de la d’Esquerra per desencallar el procés. En resum el que deia i ratifico és que em mereix molta més confiança l’estratègia de Mas que l’altra i això vol dir que m’inclino clarament per una llista unitària amb societat civil i no per llistes separades.

Dit això i donat el ressò que ha tingut l’article per Twitter vull desenvolupar millor la idea i avançar una mica més.

Deixin-me posar en antecedents que he dedicat durant els darrers 6 anys milers d’hores al procés, he estat involucrat en el desenvolupament del full de ruta del CCN creat amb el nom de Dmenys1, l’estiu de 2012 abans de la gran manifestació, i que s’ha mostrat que fou molt avançat i encertat vist els esdeveniments. Dit ràpidament, el CCN proposava un gran acte de sobirania (tingué lloc entre la manifestació 11S i les eleccions del 25N), la preparació de les estructures d’Estat, principalment la hisenda, i l’assegurar el reconeixement internacional, darrer pas important i clau pel procés.

Permetin-me recordar també que el CCN és segurament la única entitat d’aquest país que ha provat això d’incorporar-se a una llista independentista com a societat civil. Ho varem fer a les eleccions del 2010, primer dins del pacte Carretero-Laporta, que malauradament acabà en dues llistes com RCat i SI amb els pèssims resultats que tots sabem, justament per manca d’unitat. El pitjor d’aquella experiència és que el CCN es va trencar literalment en dos (la part a favor de Solidaritat i la resta) i va costar més d’un any per recuperar-nos i tornar a ser una entitat mínimament “creïble”.

Fets aquests aclariments i donada la brevetat que requereix un article, el meu posicionament actual és el següent.

Primer. Per aconseguir el reconeixement internacional que és millor? Una llista unitària o dues llistes separades? Tothom diu que l’important és el nombre de diputats o vots que representin la majoria, i és cert, però també ho és que si els dos partits principals del país s’uneixen per assolir l’objectiu la majoria és molt més sòlida. Ningú pot temptar un dels dos a canviar d’opinió en cap moment, i per tant la qualitat de la majoria és molt més bona. A nivell internacional la seguretat en qualsevol pacte d’aquest tipus és clau i calen majories molt amples i sòlides, més amb un Estat com l’Espanyol que intentarà dinamitar-les abans i després que assolim l’Estat. Aquest és un punt clau i no se li dona prou importància.

Sumin a això el fet de la societat civil dins una llista transversal. En aquests moments, i després del merder que s’ha creat aquests darrers dies, estic convençut que la majoria de candidats a de la societat civil han desestimat l’opció. Jo ho he viscut i els asseguro que quan vaig haver d’acceptar anar a la llista de RCat perquè no podia ser una unitària amb Laporta, la meva decepció va ser absoluta. De fet tots els del CCN ens hauríem d’haver retirat de les dues, va ser una gran errada. Avui, seria un greu error fer una llista del President, o de CIU amb gent de l’ANC o d’Omnium en un sol partit o en els dos separats. Espero que això no es faci, perquè seria també el preludi del trencament d’aquestes entitats. Ho he viscut i n’estic convençut.

Segon. La unitat és un be molt preuat en política, no sabem l’efecte que pot tenir una hipotètica llista conjunta, però és evident que el que tenim ara és tot el contrari i el desànim col·lectiu és evident. Jo no sé qui és el culpable màxim d’aquesta situació perquè no estic al dia de les negociacions, però els puc assegurar que quan va haver l’intent d’unitat per les Europees, primer ICV i després ERC van fer fracassar aquesta opció. El CCN vam apostar molt fort per la unitat i vam avisar que si no és feia el procés quedava ferit de mort. El temps està demostrant que teníem raó, i ara si no s’acaba pactant, la ferida serà molt més profunda, no mortal perquè el poble de Catalunya és molt fort (com ha demostrat durant segles) i aguantarà. Però preparin-se per uns quants anys d’espera.

Torno ara al meu article de diumenge. El President Mas fins ara, sota el meu humil punt de vista, ha encertat tots els passos importants del procés si tenim en compte què és Catalunya. Pensar que som un poble amb 5 milions de votants de les CUP és una barbaritat com ho és pensar que ho som de CIU, però el que més s’assembla a la majoria és allò que la majoria ha votat sempre, i no s’enganyin, el nostre país és convergent de mena. En el sentit de prudent, pacífic, mesurat, també de perseverant i ambiciós. Aquest procés ha de seguir els esquemes de la majoria. Si volen una independència exprés, tindran un 20% de població contenta i la demés es posarà molt nerviosa, si volen un federalisme, n’hi haurà un 20% de contents però la resta remaran en contra, si volen una independència irreversible però tranqui-la, tindran més del 50% del país. Això és Catalunya i no es pot oblidar. Si fóssim bascos el procés seria un altre.

Ai las, però si la proposta de la unitat l’han d’acceptar dues parts, una de les quals no hi vol entrar de bon grat, aleshores ho té fàcil buscant maneres d’evitar-ho. I això és el que jo crec que està passant. Esquerra s’ha carregat l’estratègia de la majoria (50 diputats vs 24 si comptem la CUP, a l’espera que ICV s’aclareixi). Però a més es carrega l’estratègia de Mas la única persona que té informació total de com estan les estructures d’Estat, les pressions de Madrid, les incipients relacions internacionals i un sense fi de detalls importants.

Tercer. La societat civil té un paper clau en aquest procés, però no sempre és el mateix. El CCN vam tenir un paper cabdal per despertar consciències els anys 2009 a 2012 en que va esclatar la majoria al carrer. L’ANC i Omnium han liderat el pols per portar els partits principals cap a la independència, però ara aquest ja no és el paper que toca fer a aquestes entitats. Ara estem a la fase d’Estratègia final i no es soluciona fent cassolades o TT’s mundials. Es tracta de conèixer a fons que està passant, gestionar-ho des de la màxima imparcialitat i denunciar en un despatx tancat aquell que no fa el que ha de fer pel be del procés. Si no accepta la pressió, cal sortir del despatx i explicar-ho als mitjans.

Però en cap cas la societat civil ha de fer el que els toca als polítics fent llistes electorals, això seria el pitjor dels errors del nostre procés. Porto anys coneixent les entitats per dins i tenen molt bona gent, molt bona voluntat, molt bona feina impagable, però estem parlant que cal fer alta política contra un dels estats més durs d’Europa. No ens vulguem enganyar, fins i tot les CUP porten dècades fent política local, qualsevol llista de la societat civil necessitaria de 10 a 15 anys per ser prou madura i sòlida pel que hem de fer. Son ells, els polítics, qui han de resoldre el problema, i si no ho saben fer els que hi ha ara, cal canviar-los. I si el procés dura més temps, caldrà que cada vegada que foragitem uns polítics que han obrat pensant en ells i no en el país, els posem vermells o del color que sigui, per haver-nos frenat. Però recordem que portem 300 anys així, en podem aguantar alguns més, però el que no podem és fallar.

Acabo. Aquest procés és irreversible, no sé si l’acabaran Mas i Junqueras, si sé que l’any 2011 els dos volien com a proper pas un pacte fiscal, per cert, igual que Omnium (l’ANC no existia). Ningú pot posar cap argument sobre la taula fent esment del seu passat, perquè tots son per oblidar. El procés va començar el 12 de setembre de 2012 i tant CIU com ERC i CUP han anat de la ma. Ara el que cal és pensar en el futur, en el demà mateix i trobar un acord per desencallar aquesta situació i fer-ho des de la màxima unitat. Si no hi ha unitat per fer les eleccions abans de les municipals caldrà fer-les més tard, però de cap manera hem d’anar a unes eleccions sense la mínima unitat que avui impliquen CIU, ERC i la societat civil. Tot i així, quan això es produeixi l’Estat intentarà evitar-les amb una nova llei de partits, ja que serà inconstitucional, però això és una altra pantalla i ja arribarà.

Tinguem confiança en nosaltres mateixos, no ens queda més remei, i tinguem paciència per superar l’ impàs actual i els entrebancs que ens posarà l’Estat. Estic convençut que ho aconseguirem.

Article copiat d'El Singular.cat

11 comentaris:

  1. He copiat aquest article perquè, dins l'empipamenta generalitzada, més el refredat, el mal d'orella, etc... he trobat que recollia exactament la meva forma de pensar. Evidentment, no serà la de tots, però jo, personalment, trobo que té tota la raó.

    En primer lloc, després del 9N jo hauria volgut una convocatòria ràpida d'eleccions plebiscitàries, per tant, quan el President Mas ho va proposar jo em vaig fer tota la il·lusió que així seria... però no. El President creia -en la meva opinió i veig que en la de molts, inclòs l'articulista- que una imatge de força i unitat era la millor per guanyar aquesta batalla... però, clar, no tothom pensa igual. Jo puc voler anar al ball amb en Joanet i en Joanet passar de mi totalment.

    ERC ho ha tingut a les seves mans. La decisió era seva: anar junts en "llista de país" + gent de la societat civil volia dir...>> Eleccions al març

    Però ERC no ha volgut de cap de les maneres. No hi ha hagut negociació possible. El seu líder, Oriol Junqueras, al qual jo admirava (escrit així, en passat, expressament) ha adoptat una actitud que, en la meva opinió, és absolutament incomprensible i ERC se'm torna a aparèixer com la mateixa ERC capaç de pactar en quatre dies (va arribar a quatre dies?) un tripartit vergonyant amb el PSC i ICV per donar la presidència de la Generalitat al superindependentista José Montilla.

    Quan vaig veure la "conferència" d'en Junqueras, segur de sí mateix, ell... sense saludar ningú, a la seva, i proposant quelcom totalment diferent al que havia proposat el President Mas em va fer molt poca gràcia, però vaig pensar que seria un truc... un truc per aconseguir que el President escurcés una mica un full de ruta un pèl complicat a canvi d'anar tots junts. No hauria estat mala idea. ERC acceptava la proposta del President en quant a anar plegats i el President mirava de reduir un full de ruta que em va semblar molt llarg.

    Però no, no era cap truc! És que no es pensaven moure d'allí i punt... i així estem. Anem per separat?

    Una de les coses que més m'empipa de tot això és que diuen que és "per convèncer els indecisos", perquè hi ha indecisos que mai votarien en Mas...

    1.- Qui fa de portaveu dels indecisos? Qui els coneix a tots per saber com pensen? És que tots els indecisos són tallats per un mateix patró?

    2.- Com a indecisa en moltes qüestions de la vida puc assegurar que té moltes més opcions per convèncer-me a apuntar-me a algun grup algú que me'l presenti unit, amb bon rotllo, amb projectes comuns, amb gent que treballa conjuntament... que no algú que em presenti una idea feta trossets.

    3.- Actualment, entre tots (però, sobre tot, gràcies a ERC) el projecte independentista té molts trossets i, com a indecisa, se'm presentaria molt poc atractiu, la veritat.

    4.- Hi ha gent que mai votaria en Mas? Seguríssim. I també hi ha gent que mai votaria en Junqueras... però potser hi ha gent que els votarien a TOTS DOS si haguessin unit les seves forces. Per què? Perquè en aquest cas la unitat era per a un projecte: Aconseguir la independència.

    5.- Anar junts a unes eleccions no significa en absolut un casament de per vida (cosa que, seguríssim, molta gent tampoc voldria). Cada partit té la seva identitat, el seu programa, les seves prioritats... es tractava d'anar junts per una vegada... per un propòsit que il·lusiona a milions de catalans!!

    6.- Quina imatge cara a l'exterior!! Un bloc independentista format pels dos primers partits del país i al que s'han afegit personalitats significatives de la societat civil (economistes, metges, pedagogs, juristes...) disposades a treballar, durant uns mesos, per la separació d'Espanya ja d'una vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs bé, per molt que s'ha insistit, ERC s'ha tancat en banda i no hi ha hagut manera de convèncer-los de treballar en una llista d'unitat. I tot, en nom d'uns indecisos que, a hores d'ara, imagino que deuen estar més indecisos que mai.

      7.- I estic empipada perquè jo hi creia en aquesta llista de país... Ara, veient les reaccions d'alguns em començo a plantejar que si jo els faig fàstic ells, potser també ells me'n comencin a fer a mi... i així estem, tirant-nos els plats pel cap els uns als altres. Tots independentistes, això sí. I imaginant com a Madrid es moren de riure (cosa que, sense cap mena de dubte, indica que anem malament)

      8.- Benvolguts indecisos:
      He sentit a dir que sembla clar que el President convocarà eleccions per l'octubre (no sé com ni amb qui, ja que a ERC anar junts li fa al·lèrgia perquè són molt fins i delicats) i que, mentrestant, podria haver-hi un petit canvi en el govern cara a treballar més intensament en la preparació de les estructures d'Estat (seguir fent feina). (De fet, ho he llegit en el comentari d'una tuitaire catalana)
      Quan arribi el mes d'octubre, si us plau, no feu ni cas de les declaracions d'uns i altres, penseu tan sols que viviu en un lloc preciós anomenat Catalunya, que té una sèrie de necessitats a les que cada dia pot fer menys front perquè, des d'Espanya, ens ofeguen econòmicament. Penseu que construir un Estat nou és pel bé de tots. Que si hi ha millores en sanitat, educació, feina, etc. serà una millora que ens beneficiarà a tots. Tant als que fa cinquanta anys que són independentistes, com als que fa deu, tres o, fins i tot, als que no ho són. Gràcies.

      Elimina
  2. Aquests polítics estan fent un paper de nassos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, tens tota la raó. Bastant patètic tot plegat, uns i altres.

      Elimina
  3. Jo... És que ho porto molt malament tot plegat...
    No ho entenc i no els hi puc perdonar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faig esforços per pensar que no està tot perdut... No et desanimis, tu, CARME, que sé que hi has posat tota la il·lusió del món... i més.

      Elimina
  4. Ja que ets tan amable de deixar tan malament ERC perquè és el que diu CiU i el que diuen a TV3, jo també em permetré donar una petita visió contrària, però sense argumentar tant, ja que me'n canso jo també de donar explicacions. Això sí, he llegit molt detingudament els teus arguments perquè aquests sí que m'interessen, m'agrada saber com pensa la gent.
    Sense embolicar massa l'argumentari, i posat que culpes ERC de no arribar a un acord i no permetre que hi hagi les eleccions somiades, aportaré la informació que m'arriba a mi, no només pels mitjans, no només pels comentaris d'uns i altres, sinó del que s'extreu de la llarga llista de reunions que han tingut ja des d'abans del 9N.
    1. CiU no és un partit independentista, si ho fos no caldrien ni eleccions, però les convocaria amb la victòria assegurada. Ara per ara, 50+21+6 és majoria absoluta i podrien declarar la independència ja.
    2. CiU no es pot presentar sola perquè sap que rebrà una gran patacada. Està fins al coll de corrupció, té la seu embargada i s'ha hagut de menjar els marrons de la crisi, retallades i polítiques antisocials. El resultat és la derrota a les urnes, o una davallada molt forta. Busca una manera de no presentar-se amb les seves sigles, i si pot ser amb més gent, perquè els ajudi a no caure tant, encara que ara ho venguin com una mostra de generositat, no ho és, és maquillatge.
    3. CiU són polítics de veritat, en saben molt. Comparats amb ells, ERC són uns arreplegats. Probablement si ERC no tingués tan clar que CiU està en el procés per salvar el cul, hagués acceptat anar tot junts. Hi hagués ajudat que CiU no hagués incomplert TOTS i CADASCUN dels pactes que va fer amb ERC per garantir-se l'estabilitat parlamentària. Mentrestant, esperant a que CiU complís els pactes, ERC ha permès que s'aprovin dos pressuposts de misèria i algunes mesures desastroses, tot pel pacte d'estabilitat, però s'han cansat de ser cornuts i pagar el beure. CiU no assegura la independència, doncs no aniran més amb ells, però saben que els necessiten.
    4. Es valora positivament i s'entén com a normal que la CUP digués des del minut zero que no s'uniria a la proposta de Mas. En canvi que ho faci ERC, amb un argumentari molt més explicatiu, és una traïció al país. Voldria que algú m'expliqués el per què d'aquesta diferència.
    5. ERC no ha volgut llista única, però ha acabat acceptant plenament una de les propostes de CiU per fer les eleccions ja. Propostes totalment esbojarrades, perquè a veure quin partit ha de dir qui porta a la llista un altre partit. Quan ERC ha dit que sí, que endavant, que ho acceptaven i que ja hi havia acord (recordem que la proposta era de CiU), ara surten amb el conte de que si no hi ha prou unitat no val la pena. Conclusió: CiU no vol eleccions anticipades de cap manera, i els d'Unió, que tenen més veu i vot de les que voldríeu, ja han dit del dret i del revés que ells volen esgotar legislatura.
    Guaita tu, al final sí que m'he animat. No pretenc convèncer-te de res, déu me'n guard. Només perquè vegis que hi ha una altra realitat que la que tu creus cegament. Ja saps que jo no sóc de creure, el dia que ERC em falli deixaré de formar-ne part. Jo sóc de les veus crítiques, no sóc sospitós de seguir a ningú de manera messiànica. I el que us agrada tant dir, que si ERC mira per ell, que si només pensen en el partit, jo només tinc un objectiu, la meva prioritat: la independència. Votaria a Mas encantat si fos ell l'únic qui m'hi portés, tot i no agradar-me les seves polítiques. Després de tots aquests mesos, tinc clar que ell no m'hi portarà, i per tant, seguiré votant els qui estic segur que ho intentaran, aquells que tu dius que dificulten el procés. I el dia que aquests em fallin, votaré els qui m'ho assegurin. Segurament hi havia molta gent emocionada amb la llista única. Però cada cop més gent veu que Mas ens està prenent per imbècils. No pretenc convèncer-te, com deia, però si s'ha de repartir, n'hi ha per tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hem desfogat a gust, eh? :-))

      Això és perquè tots dos estem empipats... al menys jo ho estic molt.

      Si fos com tu dius... No hi hauria opció que en Junqueras demà li digués al President que sí, que d'acord, que accepta anar tots junts? Si en Mas no hagués estat sincer això el deixaria en evidència totalment i hauria de buscar una altre excusa i tothom veuria com són les coses. Llavors se li fa una Moció de censura... i fora... La cosa hauria d'acabar igualment amb noves eleccions i podríem veure com estem.

      No sé, ja no sé el què dic... Tant com busquen els "amics" de Madrid, si en Mas estès esquitxat de corrupció segur que se sabria. Si no surt res és que no hi ha res.

      Jo tan sols sé que jo tenia una il·lusió bestial... que estava orgullosa de tot el que fèiem i de com ho fèiem... i que Junqueras va tenir a la seva mà, a un "SÍ" la convocatòria d'aquestes eleccions i aquest "SÍ" no va arribar...

      Elimina
  5. No sé si Mas està esquitxat, però el seu partit fins la bandera. Seria estrany que ell no tingui res, però també penso que ja hauria sortit. Però CiU ha fet i desfet com ha volgut, i el que no sabem...

    Amb tot el que comento, que és l'opinió d'ERC, aquest sí del Junqueras que demanes hauria estat ja passar-se de tontos. Volen la independència a tota costa, però tant com anar-hi a cegues... I això han fet des de la Via, de la mà de CiU, qui s'ha aprofitat dels seus socis i no ha donat a canvi el que prometia, entre altres coses, les estructures d'estat que ja haurien d'haver estat pel referèndum del 9N, que al final va ser patxanga. Ara prometen que fins la tardor faran aquestes estructures. Però ja no m'ho crec, menteixen.

    A tot això, sumar-li que l'excusa d'impressionar fora i fer por a Madrid només serveix si tens molt clar que el SÍ guanyarà, i no és així. Cal englobar tant espectre de població com es pugui, i tots junts donant missatges contradictoris no convenceria ningú. En canvi, separats cadascú pot donar el seu missatge i dir que guanyi l'opció que guanyi, les altres hi donaran suport per la independència, però les polítiques que es faran seran les de la llista guanyadora.

    Ho veus que tot s'està refredant, oi? Si hi acaba havent plebiscitàries, veuràs com ERC i la CUP portaran la DUI al programa. Veurem si la porta CiU, o com s'ho maneguen per esquivar-hi. Perquê si al final no hi ha eleccions, llavors ja no cal posar aquest punt, ni independents ni res.

    Tot plegat fa pudor, perquè com deia, si CiU volgués, ja seriem independents, els números surten. ERC no acceptarà llista única, no donaran un xec en blanc a qui els ha enganyat un cop rere un altre. A banda de ser menys recomanable.

    Perdó perquè he escrit des del mòbil i hi deu haver mil errades.

    ResponElimina
  6. CiU té un problema, i és la U de dUran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és simplificar-ho molt. Duran és el que parla, però escolteu Espadaler, Ortega, Vila i els altres d'Unió, tots volen esgotar legislatura. A més, si tan en desacord estessin, la coalició ja s'hauria trencat, i no fa cap pinta que passi. Si no passa és que encara els afavoreix d'alguna manera. La idiosincràsia de CiU és complicada, certament.

      Elimina