El president no és mort: de Ventura Gassol a Lluís Companys

Un article d'en  Pere Cardús a Vilaweb:

El règim feixista instaurat a l’estat espanyol després de la derrota republicana del 1939 executa el president de Catalunya en silenci i d’amagat. Al castell de Montjuïc se senten trets la matinada del 15 d’octubre del 1940. Lluís Companys cau abatut després d’haver cridat ‘Per Catalunya!’ descalç trepitjant la terra que estima. El règim executa la venjança contra la llibertat i la dignitat. Els consellers de la Generalitat són a l’exili i tarden uns dies a saber que han afusellat el president. Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat republicana, escriu uns versos per a homenatjar el president màrtir. ‘No digueu que ell és mort…’ El rapsode, poeta i cantant Celdoni Fonoll el recita avui en motiu del 75è aniversari d’aquell crim contra Catalunya.

Si voleu veure i sentit en Celdoni Fonoll com el recita:  aquí

Al president Companys

«No digueu que ell és mort -no mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosa
dels homes sense rels a l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort -la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…»

Ventura Gassol