El ple de la desconnexió que se celebrarà previsiblement dilluns tindrà una gran transcendència política. Serà una passa molt important del procés d'independència precisament perquè és el primer gest rupturista de veritat. Fins ara només hi havia hagut declaracions. Que el ple del Parlament aprovi que el procés de desconnexió no se supeditarà a les institucions de l'Estat espanyol, en particular del TC, situa Catalunya a un estadi del qual encara no copsem tota la transcendència. El que succeirà dilluns al matí a Catalunya canvia tots els paràmetres polítics.
No és estrany que a Madrid regni la preocupació i que apareguin reaccions que freguen l'histerisme. Els Estats occidentals tenen capacitat de maniobra, de pressió i de sanció, però són dèbils davant una voluntat ferma de desconnexió. Quan aquesta fa una primera passa, ja queda encarrilada i és molt més difícil d'aturar. La situació del govern espanyol és complicadíssima, a causa de la seva negativa a negociar una sortida dialogada. Ara ja no li queda cap solució bona. Si deixa celebrar el ple de la desconnexió, aquesta s'aprovarà. I si intenta prohibir que el Parlament debati la resolució a través d'una suspensió del Constitucional, s'arrisca a que no li facin cas, que primi el mandat dels electors catalans, i que la ruptura s'acceleri en un ple secessionista davant la mirada atenta de la comunitat internacional.
El que està passant aquests dies va molt més enllà del soroll anecdòtic. Avui una simple reunió de la junta de portaveus del que encara és un parlament autonòmic hi era present la televisió francesa, i ha obligat a reaccionar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. L'escenari polític està canviant de forma accelerada, més que mai, i això s'acabarà veient finalment en les negociacions de Junts pel Sí amb la CUP. L'acord no era condició prèvia sinó la conseqüència. Anem pas a pas.
A partir de dilluns les coses hauran canviat molt a Catalunya. Que ningú es posi neguitós. El president Artur Mas, Oriol Junqueras i la presidenta Carme Forcadell estan fent el que toca. El procés avança amb la força d'un trencaglaç rus i posarà tothom a lloc en els pròxims dies. No sentiu el remor de fons?. No sentiu com s'esquerda el mur?. Com diria Victor Hugo, No sentiu aquesta veu?
No és estrany que a Madrid regni la preocupació i que apareguin reaccions que freguen l'histerisme. Els Estats occidentals tenen capacitat de maniobra, de pressió i de sanció, però són dèbils davant una voluntat ferma de desconnexió. Quan aquesta fa una primera passa, ja queda encarrilada i és molt més difícil d'aturar. La situació del govern espanyol és complicadíssima, a causa de la seva negativa a negociar una sortida dialogada. Ara ja no li queda cap solució bona. Si deixa celebrar el ple de la desconnexió, aquesta s'aprovarà. I si intenta prohibir que el Parlament debati la resolució a través d'una suspensió del Constitucional, s'arrisca a que no li facin cas, que primi el mandat dels electors catalans, i que la ruptura s'acceleri en un ple secessionista davant la mirada atenta de la comunitat internacional.
El que està passant aquests dies va molt més enllà del soroll anecdòtic. Avui una simple reunió de la junta de portaveus del que encara és un parlament autonòmic hi era present la televisió francesa, i ha obligat a reaccionar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. L'escenari polític està canviant de forma accelerada, més que mai, i això s'acabarà veient finalment en les negociacions de Junts pel Sí amb la CUP. L'acord no era condició prèvia sinó la conseqüència. Anem pas a pas.
A partir de dilluns les coses hauran canviat molt a Catalunya. Que ningú es posi neguitós. El president Artur Mas, Oriol Junqueras i la presidenta Carme Forcadell estan fent el que toca. El procés avança amb la força d'un trencaglaç rus i posarà tothom a lloc en els pròxims dies. No sentiu el remor de fons?. No sentiu com s'esquerda el mur?. Com diria Victor Hugo, No sentiu aquesta veu?
L'enxaneta puja mica en mica. Una pinya immensa sosté el castell. El folre dels "Junts pel Sí" i les manilles de la CUP.
ResponEliminaSonen les gralles. Si el castell no surt bé a la primera, ho farà a la segona. O a la tercera.
Farem l'aleta.
Jo de moment, només sento murmuris...Potser aquests dies ho escoltaré més clar...
ResponElimina