diumenge, 3 de gener del 2016

Carles Capdevila

  • La maduresa es demostra quan van mal dades

    ¿DE DEBÒ que els mateixos que presumien de la revolució dels somriures quan tot anava de cara es poden permetre el luxe del tremendisme autodestructiu quan arriba la primera dificultat seriosa de moltes? ¿De veritat que aquells a qui queia la bava presumint de la maduresa del procés es poden comportar com criatures consentides quan les coses es giren i fer rebequeries que no porten enlloc? ¿Té lògica que després de treure pit sobre un projecte democràtic exemplar a Europa, quan la democràcia dóna resultats difícils de gestionar, comencem a renegar dels mecanismes i pretenguem engegar-ho tot a dida?
    Som en un moment complicadíssim, que confirma la fragilitat i complexitat de la majoria que lidera el projecte, i que fa que els que han intentat frenar sense èxit l’avenç de l’independentisme es freguin les mans. I vet aquí que part de l’independentisme que se sentia protagonista de la història, que havia celebrat l’èxit abans d’hora, que col·leccionava àlbums on constava que “jo hi era”, ara proclama: “Ja ho he fet tot, aquí us quedeu”. Perdó? ¿“Tot” vol dir anar a unes manifestacions i votar quatre cops, i quan els teus no se’n surten començar a assenyalar-los i ridiculitzar-los i dir que els deixes tirats? La maduresa de debò, la revolució dels somriures de debò, el projecte democràtic de debò, comença quan tot es gira, els errors també són propis i toca aprendre’n, quan has de modular la velocitat, els aliats, la tàctica. Llavors és quan convenen persones pacients, resistents, empàtiques, intel·ligents, que busquen solucions. I fidels a les idees, que es defensen encara amb més convicció quan tens les de perdre, no només apuntant-te a carros guanyadors.

5 comentaris:

  1. Hi estic totalment d'acord. És decebedor veure que els que menys han fet són els primers en defellir.
    Crec que només podem sobreviure com a poble construint un estat independent i per això vull continuar treballant. Am aquestes noves eleccions retornem la decisió del nostre futur als ciutadans i amb ells confio.

    ResponElimina
  2. Ni per un moment se m'ha ocorregut d'abandonar LA IDEA. Sí que tinc algun amic que ho amenaça, però crec que només és pel disgust. Sinó, no em queda cap més remei aque pensar que no són autèntics patriotes.

    ResponElimina
  3. Visca la CUP! Sí senyor, segur que rebran un bon paquet de Nadal des de C`s i el PP. Fins i tot des del Psoe :-(

    ResponElimina
  4. Jo, com diu la Rahola, de les CUP no en vull parlar més... Au, passi-ho bé. Bé... va, faré una excepció i en parlaré una vegada més per acabar i és que, de fet, sempre m'havien caigut malament, què voleu que us digui, ja sé que no queda bé parlar tan clar però a mi gent que fa pintades, crema contenidors i se'n fot del mort i del qui el vetlla no m'agraden. Ara bé, la passada legislatura, tres diputats seus al Parlament em van fer canviar d'opinió. Llàstima, es veu que només en tenien tres de bons.

    Un detallet:
    https://pbs.twimg.com/media/CX5bB0pWYAAyd_8.jpg

    I dit això, anem a preparar les eleccions al març... No entenc el pessimisme de dir que els resultats seran pitjors... Per què? Per què no poden ser millors? No crec que es reediti Junts pel Sí... Després de veure en Tardà tuitejant que en Mas fes un pas al costat perquè les xxx canviessin d'opinió i després de veure en Junqueras dient que ell sempre està d'acord amb en Tardà, doncs mooooooolt difícil seria arribar a un nou acord.

    Doncs bé. Endavant. I que a ningú se li oblidi que si finalment ho aconseguim serà gràcies a gent d'esquerres, de centre, i conservadors... que estic una mica avorrida dels comentaris anti-convergents que es llegeixen en diferents àmbits.

    ResponElimina
  5. Ni pessimisme, ni derrotisme, ni cansament.
    Seguim endavant. I si hi ha més entrebancs (que n'hi haurà) també els superarem.

    ResponElimina