M'agrada molt aquesta foto de la Muriel... ella, que gairebé mai anava maquillada, llueix els seus preciosos ulls blaus perfilats en uns tons que la fan encara més jove del que és. Perquè ella és molt jove. Qui té il·lusió sempre ho és.
Aquest blau, blavíssim... el blau del Cel des d'on ara ens mira.
No pensis pas que t'oblidarem... Sempre seràs amb nosaltres, Muriel!!
Durant uns anys has anat al grup capdavanter; ara tens una Llotja privilegiada des d'on podràs gaudir de l'arribada a la nostra Meta... I et dedicarem la victòria. A tu i a tots els que heu anat marxant pel camí. Us la dedicarem!
Diumenge trist, sense la Muriel, però la portarem en nosaltres. Ells deia "Nosaltres som el somni".
ResponEliminaSeguirem essent el somni Muriel.
Et dedicarem la victòria, i tant que sí!
Seguirem endavant. Amb dolor, però endavant.
ResponEliminaEl seu lideratge no ens abandonarà mai. Gràcies Muriel
ResponEliminaNo no l'oblidarem , per ella aconseguirem la independència
ResponElimina