És una cançó molt antiga. Jo no tenia ni idea que parlava d'això, però que es veu que és a l'origen de del simbolisme dels llaços grocs. Si més no perquè va popularitzar una idea que ja venia de més lluny.
Un presoner que fa 3 anys que està a la presó, i està a punt de sortir, li demana a la seva estimada que si encara l'espera i encara l'estima, que pengi un llaç groc al roure vell i si ell veu el llaç sabrà que pot tornar amb ella i si no veu el llaç, ja sabrà que no. El final de la cançó és emocionant perquè quan arriba troba 100 llaços grocs penjats, en comptes d'un.
Milers de llaços grocs per rebre els nostres representants empresonats. Consellers i Jordis.
Us volem a casa, us estimem més que mai.
Citació de l'autor de la cançó:
"Aquesta NO és la història d'un convicte que li havia dit el seu amor de lligar un llibre de cinta a un arbre fora de la ciutat. Ho sé perquè vaig escriure la cançó un matí en 15 minuts amb el geni líric tardà Irwin Levine. La gènesi d'aquesta idea prové de la història popular d'un presoner de guerra de la Unió, que va enviar una carta a la seva noia que tornava a casa d'un camp confós de POW a Geòrgia ... Qualsevol cosa sobre un criminal és pura fantasia ....
- L. Russell Brown "
Els volem a casa, sans i estalvis. I que mai més no torni a haver-hi ni hostatges, ni segrestats. Ni presos polítics.
ResponEliminaA casa dans i estalvis i que sigui aviat. Són ben bé hostatges segrestats. No m'ho faran veure d'una altra manera.
EliminaMare meva!!... La de vegades que l'he cantat, en castellà, tot s'ha de dir!!
ResponEliminaCien cintas amarillas en el roble vi!!
Cien cintas en el roble vi...
És tan emocionant!!! Aquests dies ploro per tot...
Jo també ploraria per tot, per poc que m'hi deixés anar... i tenim raó, hi ha moltes coses que fan plorar.
EliminaJo no l'havia cantat mai en castellà... quines coses!
Si per la persona de la cançó que només és una li posa 100 llaços, nosaltres per 10 persones, n'hem de posar mil. Crec que ja els devem tenir de sobres entre tots.