65, 66 i 67

65.

Podrem promoure turísticament Catalunya amb tots els drets i lliurement

Catalunya va rebre 18 milions de turistes l’any 2016, la qual cosa representa cap al 15% del PIB total català. Som, doncs, davant d’un sector clau de l’economia catalana que una Catalunya independent podrà potenciar, promoure i regular millor.

66.

Per fer de Barcelona una capital mundial, encara més

Amb la celebració dels Jocs Olímpics, l’any 1992 Barcelona va situar-se al món. La ciutat va iniciar una transformació que l’ha convertit en una de les grans capitals mundials, no només perquè és entre les vint més visitades pels turistes, sinó pel seu atractiu comercial, econòmic i, per què no?, pel clima. L’Estat, però, no ho posa fàcil amb traves constants al desenvolupament de l’aeroport i del port. Sent la capital d’una Catalunya independent, Barcelona podrà consolidar encara més el seu lloc al món.

67.

El patrimoni natural del país rebrà la protecció i la promoció que li corresponen

Catalunya disposa d’un patrimoni natural divers i únic, que va des de l’alta muntanya fins a la plana litoral amb aiguamolls. Amb molts més recursos públics, el govern català segur que podrà protegir i promoure més aquest patrimoni. També defensar-lo d’atacs exteriors, com és el cas del transvasament del riu Ebre. Una Catalunya independent podrà desenvolupar també una legislació urbanística pròpia.

62, 63 i 64

62.

Una Catalunya independent potenciarà els Països Catalans

Amb una Catalunya independent, la resta dels Països Catalans ho tindran molt millor perquè hi arreli cada cop més la visió que la unió fa la força. Des de Catalunya es podrà donar també tot el suport que calgui a les polítiques de promoció i defensa de la cultura i la llengua que compartim, albirant en l’horitzó un futur en comú.

63.

La producció cultural en català tindrà un mercat propi on serà defensada per l’estat

La producció cultural en català, en tots els camps, s’ha obert camí els últims quaranta anys, malgrat tenir molts factors en contra, com el fet d’haver de competir en un mercat dominat per la producció en castellà que, a més, disposa al seu favor de la majoria de mitjans de comunicació per difondre-la. En una Catalunya independent, com passa en altres països semblants com Dinamarca o Suècia, la producció cultural en la llengua pròpia hauria d’obtenir la màxima promoció i protecció, no només en quantitat, sinó també en qualitat.

64.

Podrem defensar i protegir els interessos de la pagesia i dels pescadors catalans

Com passa amb altres sectors, el fet de disposar de molts més recursos públics serà clau per afavorir millors polítiques. En tenir veu a la UE, també es podran defensar més directament aquests dos sectors clau de l’economia del país.

59, 60 i 61

59.

Per poder tenir un banc central propi sensible a les inquietuds del país

Tot i que, des de la creació del Banc Central Europeu (BCE), el paper dels bancs centrals de cada estat ha perdut pes, la previsible conversió de l’actual Institut Català de Finances (ICF) en el banc públic del govern serà un pas molt important per a la millora de la gestió econòmica del país i per poder oferir un millor finançament a les empreses i institucions del país que ho necessitin. També ens permetrà tenir veu directa a Europa a l’hora de definir i debatre les grans polítiques macroeconòmiques comunes.

60.

Per tenir el goig de veure Catalunya ben definida a tots els mapes

Si molts ja s’han emocionat aquests últims anys en veure Catalunya marcada al mapa d’Europa en alguns documents públics europeus i en diaris d’arreu, és ben fàcil imaginar com se sentiran quan una Catalunya independent figuri com cal en tots els mapes que cada dia es publiquen a tot el món.

61.

Ens podrem treure el franquisme del damunt d’una vegada

Fa més de quaranta anys que Franco va morir, però el franquisme –polític, sociològic i en forma de monuments i plaques de carrer– continua ben present en la societat espanyola. Deixar-lo enrere sí que és una bona raó per apostar per la independència, oi?

56, 57 i 58

56.

Podrem tenir una escola inclusiva, acollidora i plenament normalitzada en català

La normalització lingüística, un èxit en el qual s’han emmirallat nombrosos països d’arreu del món, ha estat sempre en el punt de mira dels partits de la dreta espanyola, i a vegades també d’algun dirigent socialista. Amb la independència, Catalunya podrà tirar endavant el model d’escola acollidora i normalitzada en català que sempre han desitjat la majoria de ciutadans.

57.

Per poder decidir millors polítiques per a les persones dependents

Des de la seva aprovació per part del Congrés espanyol, l’any 2006, l’aplicació de l’anomenada “llei de la dependència”, que atorga ajuts a les famílies amb persones dependents, ha estat envoltada de polèmica. Falta de finançament adequat, retards en el cobrament de les ajudes i altres problemes han provocat nombroses protestes. Amb la independència i més recursos, problema solucionat.

58.

Podrem fer polítiques econòmiques adaptades al nostre teixit empresarial

Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses. Una Catalunya independent podrà donar, ben segur, millor resposta a les seves necessitats i aspiracions.

53, 54, 55

53.

Perquè Catalunya té projecte de futur i Espanya no

Les forces polítiques independentistes i les diferents entitats que els donen suport tenen ben clar que la independència és una gran oportunitat per aixecar un país nou i deixar enrere rèmores del passat. L’Estat espanyol, en canvi, ni tan sols aporta solucions als grans reptes territorials que té plantejats i es manté en l’immobilisme d’una constitució redactada sota l’amenaça dels sabres.

54.

Les universitats catalanes podran tenir uns recursos adequats per assolir l’excel·lència

Si cada dia se’n va cap a Madrid un tren amb 40 milions d’euros que no torna, imagineu-vos tot el que es podria fer si destinéssim una setmana d’aquests recursos a les universitats. Potser fins i tot les matrícules podrien ser gratuïtes per als que aprovin el curs, com passarà ben aviat a Andalusia.

55.

No haurem d’adaptar mai més els currículums escolars catalans a realitats allunyades de la nostra

Amb la independència, la Generalitat de Catalunya tindrà llibertat per definir els currículums escolars i també podrà deixar d’estar pendent de la nova llei d’educació que, tradicionalment, cada partit estatal tira endavant quan assoleix el poder a Madrid.

50, 51 i 52

50. Per no haver de compartir les despeses provocades per inversions ruïnoses en infraestructures sense ús

L’Estat espanyol s’ha fet famós, aquests últims anys, per les nombroses infraestructures ruïnoses que s’han construït: aeroports deserts, autopistes en fallida, estacions de l’AVE on hi pugen quatre gats. Una despesa monumental que agrairem no haver de continuar compartint.

51.

Deixarem de pagar administracions duplicades i ministeris sense competències

Com el Ministeri de Cultura i Educació, vist que la Generalitat té traspassades totes les competències en aquests àmbits. I tantes altres oficines públiques que l’Estat no ha desmuntat, malgrat que fa anys que en va perdre les competències en favor de la Generalitat.

52.

Podrem destinar tots els recursos necessaris per a un millor sistema educatiu

Sense l’espoli fiscal que ens aprima els pressupostos, la Generalitat podrà destinar molts més recursos a un dels sectors públics claus: el de l’educació

47, 48 i 49

47. Decidirem lliurement i democràticament qui és el nostre cap d’estat

La pregunta del referèndum deixa ben clar que si guanya el sí, Catalunya esdevindrà una república. Ens deslliurarem, doncs, finalment, tres-cents anys després, dels Borbons i escollirem democràticament qui serà el nostre cap d’estat.

48.

No ens podran tocar mai més el nostre antic Codi Civil Català

Catalunya té, històricament, un dret civil propi, que es va començar a compilar al segle XIII. S’hi regulen qüestions bàsiques com les herències, comprar un pis o com funciona una comunitat de propietaris. Fins i tot Felip V i el franquisme el van respectar. Tot aquest dret està compilat en sis llibres, en un treball d’anys que es va cloure el 2015. Doncs bé, ni allò que havia respectat la història ho ha respectat el TC, que ara fa uns dies ha suspès tres articles sobre contractes de compravenda i cessió de solars. Un atac al nostre corpus jurídic, com tants d’altres, que amb la independència ens estalviarem.

49.

Perquè ja n’estem cansats, de fer pedagogia a qui no vol escoltar

Durant anys ens hem fet un tip d’explicar arreu de l’Estat per què haurien de respectar la nostra llengua i cultura i com a poble. Hem estat pacients i hem fet molta pedagogia. Molts ens han escoltat, però d’altres, pel que sigui, han continuat amb les seves idees equivocades sobre Catalunya i els catalans. Diu la dita que no hi ha més cec que qui no hi vol veure i més sord que qui no vol escoltar. Doncs això.

45 i 46

45.

Es podrà fixar un IVA cultural just, a imatge del que disposen altres països més avançats

El mes de març passat, el govern espanyol va decidir rebaixar finalment, després de quatre anys i mig de protestes del sector, l’anomenat IVA cultural del 21% al 10%, mesura, però, que no va afectar el món del cinema. El govern de la Generalitat ha apostat sempre, en canvi, per aplicar un IVA cultural reduït, política que es podrà decidir lliurement amb un estat català propi.

46.

Presentarem al món sense embuts tot el potencial i la història de la cultura catalana

La Constitució Espanyola del 1978 mana protegir la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, però la realitat és que això no ha estat així des que es va recuperar la democràcia. La prova més evident n’és l’Institut Cervantes, amb seus arreu del món, on és difícil veure-hi com s’hi promocionen els productes culturals catalans. Amb una Catalunya independent, la Generalitat podrà destinar més recursos a la promoció exterior que ja fa a través de l’Institut Ramon Llull.

L'article sencer

43 i 44

43.

Podrem elaborar, presentar i aprovar uns pressupostos que no depenguin dels límits arbitraris imposats pel govern espanyol

El govern espanyol imposa cada any un límit de dèficit que les autonomies han de complir si volen tirar endavant el seu pressupost. És un límit que l’Estat decideix arbitràriament, no repartint de manera equitativa –estalvien més les autonomies que l’Estat– la càrrega que, al seu torn, li ve imposada des de la Unió Europea. Una Catalunya independent podrà negociar directament amb Europa aquestes qüestions.

44.

Podrem decidir si traiem els peatges de les autopistes

La Generalitat controla els peatges de les concessions que ha donat –autopistes del Garraf i Terrassa-Manresa i túnel del Cadí–, però no pot decidir sobre l’AP-7 i l’AP-2, que travessen el país de dalt a baix, cosa que sí que podrà fer si és un estat independent.

L'article sencer

41 i 42

41.

Podrem combatre de manera eficaç les desigualtats socials

Un estat català disposarà, ben segur, de molts més recursos per poder lluitar amb eficàcia contra les desigualtats socials i la pobresa.

42.

Podrem decidir les llicències de televisió

Malgrat els canvis que la tecnologia està provocant en la manera com mirem la televisió, amb noves plataformes com Netflix, a l’actual model televisiu li queden encara, presumiblement, molts anys. Ara mateix, però, la majoria de canals són en castellà i produïts des de Madrid, un fet que una Catalunya independent hauria de revertir.

39 i 40

39.

Ens podrem deslliurar de la caverna mediàtica espanyola i dels seus insults

O potser no, perquè són incansables, com han demostrat durant anys i panys, gairebé des que el segle XVII ja ens insultava el “gran” poeta Francisco de Quevedo.

40.

Podrem tenir la nostra pròpia divisió territorial

Des de l’any 1833, l’Estat espanyol està dividit en les actuals províncies, una divisió que a Catalunya no va tenir en compte les tradicionals vegueries. En una Catalunya independent es podrà formalitzar definitivament una divisió territorial en vegueries i comarques, en bona part ja efectiva, i fer desaparèixer definitivament les províncies actuals, així com les respectives diputacions.

L'article sencer

37 i 38

37.

Per blindar definitivament la prohibició de les curses de braus

L’any 2010, el Parlament de Catalunya va acordar prohibir les curses de braus a Catalunya, però l’octubre passat el TC, sempre el TC, va tombar aquesta prohibició. Tot i això, sembla difícil que tornin les curses: la Monumental de Barcelona és l’única plaça disponible, però a la Ciutat Comtal les corridas estan també prohibides. D’altra banda, la poca demana que hi ha no permetria que l’espectacle fos rendible.

38.

Per evitar que continuïn “espanyolitzant” els nostres nens

L’octubre del 2010, el llavors ministre de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, d’infausta memòria, va dir al Congrés que la voluntat del govern espanyol era “espanyolitzar els alumnes catalans”. Doncs no. Ni abans, ni ara, ni encara menys amb la independència.

L'article sencer

35 i 36

35.

Podrem lluitar sense obstacles contra la pobresa energètica

L’abril del 2016, el TC va anul·lar el decret català sobre la pobresa energètica al·legant que envaïa competències estatals. Un altre camp en què amb un estat al darrere, Catalunya podrà decidir les seves polítiques.

36.

No haurem d’estar pendents mai més del Tribunal Constitucional espanyol

Darrerament i des que va “destrossar” l’Estatut d’Autonomia aprovat per tots els catalans en referèndum l’any 2006, el Tribunal Constitucional s’ha convertit en el braç executor del govern espanyol. Sortosament, amb la independència, ens deslliurarem dels seus dictàmens sovint ben parcials.

L'article sencer

33 i 34

33.

Participarem amb tots els drets en el festival de la cançó d’Eurovisió

L’any 1968, Joan Manuel Serrat havia de cantar La, la, la en català a Eurovisió, però TVE li ho va prohibir. En tots aquests anys, cap representant espanyol ha cantat en la nostra llengua. Amb la independència, podrem decidir si participem, o no, en aquest esdeveniment televisiu.

34.

Podrem decidir tots els nostres impostos lliurement

La Generalitat ja gestiona alguns impostos, però tot i així l’Estat li ha posat traves cada cop que n’ha volgut aplicar de nous, com l’impost bancari, que el TC va tombar el 2015. Amb la independència, el govern tindrà llibertat per decidir què grava i com ho grava.

31 i 32

31.

Podrem convocar referèndums i consultes quan voldrem

Des de l’inici del procés, els catalans demanem sobretot poder votar. Arran de la consulta del 9-N, la justícia espanyola ha condemnat l’expresident Mas i els exconsellers Homs, Ortega i Rigau. Les dues lleis catalanes de consultes aprovades en els últims deu anys també han rebut de valent. En un estat democràtic obert i participatiu, les consultes i referèndums haurien de ser exercicis quotidians.

32.

No haurem de celebrar mai més la festa de la Hispanidad

El 12 d’octubre se celebra la festa de la Hispanidad i la diada nacional espanyola, dues commemoracions que una majoria de catalans no comparteixen. Amb la independència, el 12 d’octubre –“res a celebrar”– serà un dia com qualsevol altre a Catalunya.

L'article sencer

29 i 30

29.

Els Mossos d’Esquadra podran convocar noves promocions quan calgui

El govern espanyol ha intentat aturar, ara fa uns dies, la convocatòria de 500 noves places al cos de Mossos d’Esquadra, al·legant temes pressupostaris. Sortosament, la Generalitat ha tirat pel dret, com podrà fer quan tinguem la independència.

30.

Els Mossos d’Esquadra podran accedir finalment a la base de dades de l’Europol

En el conflicte amb l’Estat espanyol, els Mossos tenen vetat accedir a les bases de dades de l’Europol, vitals per a la col·laboració en la lluita contra l’amenaça gihadista. Amb un estat propi al darrere, aquesta barrera desapareixerà.

L'article sencer

27 i 28

27.

Per poder dur el CAT a les matrícules dels cotxes sense que cap policia ens multi

L’any 2000, el govern popular de José María Aznar va unificar les plaques de les matrícules obligant tothom a portar la E d’Espanya i no deixant la possibilitat de posar-hi cap distintiu autonòmic com sí que feien, per exemple, estats molt més centralistes, com França. “Jo no sóc aquí per parlar de les xapetes”, va contestar Aznar quan li van preguntar sobre el tema. Més tard, el govern tripartit català, amb la llavors consellera d’Interior, Montserrat Tura, va intentar canviar-ho, sense èxit. Des de llavors, molts catalans porten el CAT a les matrícules i han estat multats per aquest motiu. Amb la independència tot això que ens ho estalviarem.

28.

Podrem celebrar la Junta de Seguretat de Catalunya quan voldrem

Just aquesta setmana, el govern català ha tirat pel dret i ha decidit convocar pel seu compte la Junta de Seguretat de Catalunya, que no se celebra des del 2009. Amb la independència, no haurem d’estar pendents dels boicots de l’Estat espanyol en temes tan vitals com la seguretat pública.

25 i 26

25.

Perquè l’alternativa és una autonomia cada cop més intervinguda i un estat cada cop més centralista

Ni amb les grans manifestacions i protestes que hi ha hagut a Catalunya en els últims anys, l’Estat no ha aturat les ingerències en moltes de les competències de la Generalitat –només cal fer la llista de lleis aprovades pel Parlament contra les quals s’ha presentat recurs al Constitucional– i ha fet una política cada cop més recentralitzadora.

26.

Perquè Espanya no ofereix, ni s’espera que ho faci, cap alternativa que garanteixi autonomia fiscal i protecció cultural i lingüística

Ni des del PP, ni des del PSOE, ni des de Podemos, malgrat les promeses, ha sorgit, en els últims anys, una proposta clara que signifiqui garantir allò bàsic que ja figurava, en part, en l’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya el 2006: pacte fiscal i protecció cultural i lingüística. I res no sembla que hagi de canviar en els pròxims mesos i anys. Malgrat el que diguin uns i altres.

23 i 24

23.

Establirem amb Europa i el món les connexions energètiques que necessitem

La política energètica està supeditada ara mateix a les decisions de l’Estat espanyol. Amb la independència podrem decidir sobre un camp cabdal.

24.

Per superar el marc mental de supeditació a un altre estat

El fet de pertànyer a una terra conquerida on l’Estat espanyol ha imposat la seva cultura, tradicions i lleis, ha provocat que els nostres referents bàsics hagin desaparegut del marc mental de molts catalans. La influència d’uns mitjans de comunicació, televisions sobretot, sense cap referent català, ha estat també cabdal. Molts catalans tampoc tenen clara, malgrat que, en teoria, han estat “adoctrinats” per l’escola i TV3, que pertanyen a una cultura mil·lenària, amb una llengua pròpia i amb un territori que ha estat trossejat. La manera com molta gent veu i considera, per exemple, la Catalunya del Nord, un tros del país escapçat fa més de tres-cents cinquanta anys, n’és paradigmàtic.

L'article sencer

21 i 22

21.

Els nostres ports tindran el suport i les garanties necessàries per créixer

Els grans ports catalans són controlats per l’Estat, cosa que no en permet el creixement adequat que li donaria una gestió directa des de Catalunya.

22.

L’aeroport de Barcelona podrà tenir la dimensió i les connexions internacionals que necessita i es mereix

Aena, l’empresa estatal que gestiona els aeroports espanyols no permet que el de Barcelona sigui el gran hub internacional que una gran capital com la catalana necessita. L’Estat controla també els grans recorreguts internacionals i ha boicotejats les iniciatives d’algunes companyies que volien establir vols directes amb Barcelona des del Japó i Corea del Sud, per exemple, obligant-les a volar directament a Madrid.