divendres, 23 de maig del 2014

I amb el somriure, la revolta.

Així  acaba aquest  article de Pere Cardús  a Vilaweb.  Jo us recomano molt que  el llegiu tot,  però  us poso el final.

I què hem de fer nosaltres? Doncs continuar com fins ara. No caure en les provocacions.

Marginar i apartar aquells individus que mostrin comportaments agressius i violents entre els 
que s'identifiquen com a independentistes. Somriure. No deixar de somriure. Fins i tot quan
 ataquin fort. Respondre amb el somriure. I anar a votar diumenge. En massa. Junts. Com més,
 millor. I celebrar que podem votar. I somriure. I animar-nos, convençuts que la farem grossa. 

I amb el somriure, la revolta.



3 comentaris:

  1. Em temo que la revolta encara és lluny, molt lluny...

    ResponElimina
  2. Com moltes altres cançons de Lluís Llach, aquesta també serveix pels moments que estem vivint.
    Profeta a la seva terra.
    Fita

    ResponElimina
  3. Subscric, com sempre, les paraules de l'amic Cardús!!

    ResponElimina