Estem convocats!!

Reuters: En directe per a tot el món.

HO ACONSEGUIREM!!!

PATRICIA GABANCHO I LES DONES DEL 1714

Article trobat  al Col.lectiu d'antiartistes, escrit per l'Eduard. El compartim, perquè val la pena!

Patrícia Gabancho presentava ahir a Reus el seu últim llibre "Les dones del 1714" (Columna, 2014). Ho va fer al Casal de la Dona, magnífic espai dins del Centre Cívic del barri del Carme, que s'ha reconstruït al voltant dels antics rentadors. És un espai entranyable i ple de records per a mi. El recordo encara en funcionament, quan la meva àvia encara l'usava per fer la bugada, arribant-s'hi des del seu piset al proper carrer de la Girada. És també un tipus d'espai rellevant per a la història de moltes comunitats, ja que antany era un punt central en el dia a dia de la vida de les dones. Les dones, que tant són negligides en els manuals d'Història. Com va dir Patricia Gabancho, coneixem molt poc de la vida dels homes que feien les guerres que ens expliquen, però molt menys de la de les dones que sostenien el dia a dia que les guerres van alterar però no destruir.

El llibre, segons aclareix la pròpia autora a la seva introducció, està format per diferents capítols, cada un dedicat a una dona rellevant,des de la reina Elisabet a Maria Àngels Sala, la dona del cònsol holandès Joan Kies. Kies és important en la història d'aquells anys que ara remembrem en el tricentenari de la derrota catalana contra les tropes castellanes i franceses. I ens enllaça amb Reus i el Camp de Tarragona, ja que es va dedicar a l'exportació d'aiguardent, un element que seria bàsic en el desencadenament en aquella guerra. És també avui conegut per ser propietari d'una de les cases arrasades que es poden veure a la reconstrucció històrica del Born, que ha dirigit Albert Garcia Espuche.

D'aquest historiador he pogut consultar aquest estiu la seva monumental obra "Barcelona, una ciutat assetjada, 1713-1714", i ha col·laborat en l'obra de Gabancho, amb d'altres historiadors i estudiosos prestigiosos. Aquest sol fet és garantia que aquest llibre s'afegeix a una llarga sèrie d'obres, de ficció o d'assaig, que han vingut a reconstruir la memòria d'uns anys tan decisius per a la Història d'aquest país nostre, una memòria sepultada o tergiversada a consciència per la historiografia oficial espanyola.

Patricia Gabancho, coneguda periodista, tertuliana, i també activista per les llibertats d'aquest país que sembla haver adoptat com a propi, va preferir de fet abordar una explicació de la història de Catalunya d'aquests tres-cents anys transcorreguts, deixant l'explicació del llibre als seus lectors. Ho va fer amb una capacitat de síntesi i de claredat del tot admirable, i va posar l'accent sobretot en el fil conductor directe que ens lliga a aquells fets i a les vides dels que els van protagonitzar i en molts casos patir, els nostres rebesavis, com els va anomenar Àngels Ollé, la pedagoga i presidenta del Pacte pel Dret a Decidir local que va efectuar la introducció de l'acte.

Patricia Gabancho va acabar recuperant un document fonamental de la nostra història, el famós article "La patria nueva" que va publicar Joan Maragall per la Diada de 1902 -i que li suposaria ser processat-, una peça emblemàtica quant mostra la continuïtat històrica que lliga la Renaixença  als intents de Catalunya al llarg del segle XX de resituar la seva posició subordinada al si de l'Estat sorgit de 1714. Gabancho va llegir els últims paràgrafs i no va poder evitar que se li trenqués la veu de l'emoció amb l'última frase:

 Y a los viejos de la España vieja les diremos:
-Podéis todavía tiranizarnos, calumniarnos, oprimirnos, escarnecernos... No importa... De uno u otro modo os venceremos, porque llevamos dentro un impulso de victoria y hemos olvidado hacer otra cosa.
-Sois cuatro inocentes, cuatro locos, cuatro criminales de lesa patria -nos contestarán incoherentmente-; pero, ¡ay! de vosotros; porque nosotros somos los ministros, nosotros los consejeros, nosotros los generales, nosotros los jueces, los directores, los hábiles, los oradores, los cimientos y puntales, en fin, de la vieja patria española.
A lo cual contestaremos riendo:
-Pues nosotros somos los que hacen patrias nuevas.

Que aquestes paraules siguin avui tan vigents diu millor que cap altra cosa com van acabar els successius intents engegats pels catalans de recuperar poca o molta de la seva sobirania. Fins avui.

Ara és l'hora! Som-hi tots!!

"La història ens demostra 

que tot és possible  si la gent ho vol"

Carme Forcadell

Si encara no us heu apuntat, feu-ho, si us plau :-)

Si aconseguim fer la V amb la senyera, no tan sols serà un èxit de participació sinó una meravella de coordinació! Demostrem al món què som capaços de fer! 

Carta oberta a tots els catalans...

Hola,

Jo ja m’he inscrit a la Via Catalana 2014! Ho he fet perquè estic convençuda que aquest any és el decisiu. L’Onze de Setembre hem d’omplir els carrers per omplir les urnes el 9 de novembre.

Amb un gran mosaic humà, traçarem una V amb els colors de la senyera, a la Diagonal i a la Gran Via de Barcelona. Serà una imatge molt potent per explicar al món que votarem.

És un repte logístic encara més gran que el de la cadena humana de l’any passat i per aconseguir-ho és clau que tots hi tinguem un lloc assignat.

Inscriu-t’hi ara. Només has de clicar aquest enllaç:

https://actua.araeslhora.cat/i1

Ara és l'hora de demostrar què som capaços de fer pel nostre país, pel nostre futur. Només depèn de nosaltres!

El text anterior és d'un correu electrònic enviat per Carme Forcadell perquè les persones que ja ens hem inscrit animem als que encara no ho han fet.

Ja sabem que serem moltíssims, això no ho dubtem; però si volem que la "V" quedi ben formada, com una senyera perfecta, no s'hi val que a Passeig de Gràcia-Gran via hi hagi cent mil persones i Gran Via entre Casanova i Aribau n'hi hagi mil.

Hem d'estar situats de forma homogènia. Quan ens apuntem diem si portarem una samarreta groga o vermella. Qui la pugui comprar que ho faci (amb això s'ajuda a finançar l'ANC) però no és pas obligatori. Jo mateixa he triat groc perquè no em va bé fer la despesa de dues samarretes noves (una per mi i una pel meu marit) i portarem les de l'any passat. Qui no té una brusa, una camisa, un vestit on predomini el vermell o el groc? ;-)

Queden DUES SETMANES!! Apunteu-vos avui mateix, si us plau!

Ja tenim cartell!!

M'encanten aquestes dones! Emprenedores, lluitadores, fermes en els seus ideals!! Amb gent com elles ho aconseguirem!!

Múriel Casals i Carme Forcadell ens presenten el cartell de la "V" catalana, amb el lema "Omplirem els carrers per omplir les urnes".

Per cert, ja us heu apuntat a la "V"? Recordeu que no es tracta tan sols d'anar-hi (que és important) sinó que, entre tots els que hi anem, i jugant amb els colors de la nostra roba (nosaltres triem si groc o vermell) es formi una mega-senyera en forma de "V". I això requereix molt bona organització.

Imagineu quina imatge tan preciosa formarem!! :-)

Si tens tuiter, segueix a @Araeslhora !!

Ei, tens tuiter?

En cas afirmatiu, fes-te seguidor d'@Araeslhora que és el perfil oficial de la campanya unitària per la consulta!!

Si no tens tuiter, doncs a què esperes? Fes-te'n un i estigues al dia les notícies i minut a minut de la campanya per la consulta seguint @Araeslhora.

Estem vivint uns moments històrics! No podem fallar!!

Ara és l'hora, catalans, ara és l'hora d'estar alerta!!

Ara és l'hora - 3 Venvinguts a Varcelona de Xavier Pujol

Ens han avisat avans de vacances: falta aproximadament un mes i mig per a tornar a trovar-nos uns quants centenars de milers de persones, potser milions, així en plural, un altre onze de setemvre a Varcelona. Organitzada per Òmnium Cultural i l’Assemvlea Nacional de Catalunya. 

La idea és amviciosa i ja la savem tots: escriure amb persones vives una gran V al paviment de Varcelona. Una gran V que canviarà la nostra història, una V de voluntat, V de vot, V de valor, V de victòria, V de superVivència de la nostra nació.

De l’èxit d’aquesta V, en depèn en part la Consulta del 9 de novemvre, que ens ha de dur a la proclamació, si el poble així ho vol, d’una nova Repúvlica Catalana. Intentant evitar, de passada, amv la nova Constitució fundacional, que ningú se n’enriqueixi amv el rovatori de véns públics.

Els que no escolten ni amv altaveu, tots aquells poca-soltes que pretenen cantar-nos les avsoltes, s’adonaran que ara va de vo, que ara va de veritat, que som insuvmisos, i no tan ovedients com avans. Que s’ha acavat el vròquil, que no som tan vledes i que els fem vutifarra!

 He començat dient venvinguts a Varcelona, perquè segur que centenars de milers de persones vindran a aquesta ciutat des de tots els racons de Catalunya: viatjaran des de Vosost o Viella de la Vall d’Aran pel Port de la Vonaigua i es trobaran amv els que vénen d’altres punts dels Pirineus, de Varruera, i del Pallars: de Rialv, o de Llavorsí. De Vellver de Cerdanya, de Rives de Freser, i altres povles del Ripollès com Sant Joan de les Avadesses o Sant Quirze de Vessora.

I de la Garrotxa,  els  olotins es volcaran amv d’altres povles propers del Vassegoda, Vesalú, i l’alt Collsacavra. De l’Empordà vindran de Portvou, del Port de la Selva, Alvanyà, Vàscara, Vellcaire i la Visval. I de les cales de Vegur i la resta de la Costa Vrava. Girona complirà, com totes les viles del Gironès, fins a Vescanó. 

I comptarem amv la vèstia que viu suvmergida a l’Estany de Vanyoles. I els millors povles de la Selva, on no hi faltaran Arvúcies, Vreda i Vlanes. I els de Sant Voi, al Lluçanès, vaixaran cap a Osona, per reunir-se amv els de Voltregà, Vic, Viladrau i Valenyà.

De totes les viles del Solsonès i l’Alt Urgell! I Vellprat i el Vruc de l’Anoia, del Verguedà, vindran els de la seva capital, Verga, i totes les viles properes, com Vagà. I tampoc no faltaran els povles del cor del Principat, aquells del Vages, tan propers al Llovregat. I la farina de la Segarra, la portaran des de Viosca i Cervera. 

La Noguera és molt ample: de Cuvells i Valaguer a Vellvís. Terra Ferma, amb Lleida al capdavant o Vell-lloc. I comptem amb els targarins, els de Vellpuig, i els d’Ivars de l’Urgell. I els de les Vorges Vlanques i d’altres povles de les Garrigues, des de Vinaixa o l’Alvagés fins a Vovera.

I de la Conca de Varverà, Vlancafort, Povlet i Montvlanc. I del Camp de Tarragona seran innombrables: Roda de Verà, Torredemvarra, Valls, el Pla de Cavra, Vràfim, Alcover, la Selva del Camp, Vilaseca, Camvrils i Vandellós. I per veure-se’ls, els vins del Priorat i del Montsant. També els d’Arvolí.

Com de tots els pobles de les Terres de l’Evre: de Riva-roja i tots els altres de la Rivera. I de la Terra Alta, la Povla de Massaluca i Vatea. I a ritme de jotes del Vaix Evre, vallaran els de Roquetes, Tortosa i la Cava. I vaixaran dels Ports de Veseit i del Montsià cap a Mas de Varverans, i Santa Vàrvara, d’Amposta, del Delta de l’Evre, viatjarem a donar-mos les mans amv els germans del País Valencià i mos emvarcaram a ses Iles Valears.

Ens resta un racó per tastar el Penedès, de Vilafranca i el Vendrell. I de Vilanova i la Geltrú enfilar-nos al Garraf. I rodar cap els horts de Sant Vicenç i tota l’indústria del Vaix Llovregat. Gent del Vallès: de Savadell i Ruví, i universitaris de Vellaterra. El Maresme es vuidarà perquè navegaran cap avall, i entraran per Vadalona.

I tants povles que no citem, i que també hi seran. Tots aquells que van participar a la Via Catalana de l’any passat, i que arrivaran amv autovús o amv varca o vicicleta.

Vindran els que escolten Veatles o Vee Gees, o els que escolten música vallavle. I també els més clàssics que s’estimen més: Vach, Veethoven o Vrahms. Els que van al futvol i els del vàsquet.

Està escrit a la Vívlia: els pobles han de poder viure en llivertat, i avandonar el faraó que els oprimeix.

I ja a Varcelona tots els varris es desplegaran pels carrers. Des de Sants i la Vordeta a la Varceloneta, des de 9 Varris a Pedralves i el Sarrià de J.V. Foix.

Provavlement, amv l’emoció he fet alguna falta d’ortografia. Que mestre Favra em perdoni.