dijous, 30 de juliol de 2015

La il·lusió de Teresa Duch


La il·lusió, que no hem de perdre mai, però que se'ns escapava una mica, ha retornat i en aquest article de la Teresa,  la veiem clara i neta.  Il·lusió i confiança en nosaltres. Endavant cap al 27S!!!


LA IL·LUSIÓ 
                                                    

Ha tornat la il·lusió. Almenys a mi. Jo era, ho confesso, dels que estaven una mica esbravats amb el procés. Així ho deia a LA VIA MORTA el passat mes de gener. I no era perquè se m’hagués acabat el desig de independència, sinó perquè semblava que el camí es desdibuixava cada vegada més. Tan nítid i inequívoc com havia estat! Els maleits interessos polítics ho entelen tot. 
Però per sort, per fi tenim llista. Una llista amb les dues grans dones, gràcies a les quals va començar tot – i no ho oblidem, ha continuat tot - amb Raul Romeva – eloqüent, preparat, convincent... sexy!  i amb una frase per la història: AQUEST ÉS UN OBJECTIU COMÚ QUE ENS TRANSCENDEIX A TOTS – amb el President, que només faltaria, amb Junqueras – quina llista més coixa hauria sigut sense ell – i des de fa uns dies, Eduardo Reyes, el president de "Súmate". També hi tenim el Pep Guardiola, que mai no ha mostrat cap altre interès polític que la independència de Catalunya, Germà Bel a la llista per Tarragona i Lluís Llach a la llista per Girona, i se n’hi han d’afegir molts més. És una llista multicolor on vull pensar que finalment tots els interessos es fonen en un de sol. Que bonic, que bonic, m’he dit! – tal com canten els Manel – Ara només cal creuar els dits o ajuntar les mans i pregar perquè tot segueixi sense ensurts interns, que externs, els tindrem. Una llàstima que la CUP no hi sigui, però no ho és tant quan la seva posició és clara: estan per la independència. No puc dir el mateix de Iniciativa, que ben bé encara no se... Em resulta difícil entendre si amb la seva llista conjunta  “Catalunya, Sí que es pot” estan amb el sobiranisme. Joan Herrera no dóna respostes clares respecte a la independència, respon amb altres preguntes i fa circumloquis que despisten d’allò més. Sembla com si encara tingués la bona fe de creure en una tercera via i que el diàleg fos possible. Com vols portar a la pràctica, Joan, totes les lloables millores socials que pretens si no en tenim ni cinc, ni els tindrem si ens els ha de donar – tornar és més exacte – Espanya?
Parlant d’Espanya, el sentiment nacionalista espanyol està traient pans de les pedres – com els catalans, vaja! – en tocant a l’enginy. Al costat de les paraules i frases de sempre – irresponsabilitat, abisme, article 155, insolidaritat – ara n’hi trobem de molt més reeixides : lista de semipensionistas, moció de censura, Mas es menos, Ley de Seguridad NacionalGuardiola jugó con España en el Mundial, el Ebro es español y nace en Cantabria – ja ho sabem que al enemic ni aigua, ja ho sabem – D’aquí a allà en diran per fer un llibre. Jo, de moment, la frase més sensata i realista que he sentit és la del rei quan, després de parlar amb  Mas, va dir que la seva postura és irreconducible, i, com diria Joaquim Nadal – no sé si encara ho diu, després de parodiar-lo tant al “Polònia” – lògicament, també ho és la situació de Catalunya. Farien bé d’escoltar-se el rei els fidels defensors de la corona.

Segur que provaran per tots els mitjans d’aturar-nos, traient coloms i, si poden, conills de la chistera Constitucional. En tot cas, ja cal que s’espavilin perquè segons els càlculs de Salvador Cardús en un article seu de fa pocs dies, crec que era a La Vanguardia, la victòria no és tan lluny. Reprodueixo els seus nombres aquí per si vostès, lectors, ho volen veure més clar i volen alegrar-se amb mi: Catalunya té actualment un cens de 5.250.000 votants. Si vota el 70%, que ja seria un èxit de participació, votarien 3.675.000 persones. La majoria absoluta estaria en 1.837.501 vots a les llistes sobiranistes. Els sí-sí a la consulta del 9N van ser 1.897.274; avisa Cardús que no vol ser fatxenda, i jo aviso que tampoc, però ens en sobren uns quants milers. Així doncs, si la il·lusió es manté, si s’ha recuperat, si ha augmentat, guanyarem. Si perdem, que Déu ens agafi confessats, que Espanya tindrà l’excusa perfecta per acabar-nos d’esclafar.

6 comentaris:

  1. M'agraden els números aquests. Ens esperonen encara més a guanyar.
    El còmic aquell que diu que tancarà l'aixeta de l'Ebre, potser que s'assabenti de les lleis de la física, i encara més de les lleis europees. Crec que no es pot tocar ni una gota del curs d'un riu sense la seva autorització.
    En tot cas, quan més malcarats i antipàtics se'ns mostrin els que manen a l'estat Espanyol, més ganes en tenim de marxar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Xavier. El còmic que dius tu potser no ha anat mai a veure on neix l'Ebre, que si ho fes s'adonaria que encara no té aquest cabal del qual ell es pensa ser-ne l'amo. És que s'ha de reconèixer que en diuen de l'alçada d'un campanar. I encara n'hi ha que no ho veuen clar!

      Suprimeix
  2. Boníssim article, TERESA!! Molt ben explicat i molt il·lusionat, com cal!! :-))
    Penso ben bé com tu!!
    L'Herrera (que va votar SI+NO, per tant no cal plantejar-se quina és la seva opció) igual que l'Iceta i en Duran farien molt bé de llegir el teu article: Quina és la part de la paraula "irreconducible" que no entenen?

    I, com diu en XAVIER, en Revilla que estudiï una miqueta de física :-DD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Assumpta, gràcies! Sí, ja sé que l'Herrera va votar si+no però quan el sents respondre a les preguntes, no ho sé, és d'una ambigüitat que desorienta. Suposo que jo encara voldria tenir alguna esperança amb Iniciativa. Em costa de creure que no hi ha cap més sobiranista al partit, tret de Romeva que va haver de marxar.

      Suprimeix
  3. Ostres Teresa, després d'unes setmana de nuvolades, a casa teva a tornat a sortir el sol i amb una brillantor que ho enlluerna tot...Ens posarem ulleres de sol per poder-ho veure tot més clar, tal com ho voldríem la gran majoria...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  4. Sí, he estat una temporada amb núvols i clars i ara coincidint amb la calorada ha sortit el sol amb força. Que no s'apagui. Estic disposada a aguantar la calitja i la xardor que hagi de venir. Que consti que sempre ho he estat, de disposada, però no acabava de veure clar el camí.

    ResponSuprimeix