De nou un post, des de l'optimisme i la força d'en Xavier Pujol. "Robat" directament del seu blog Fita, us deixo amb aquest si sostingut:
Els humans tenim un do. El do de buscar la llibertat incansablement. Si una persona valora la seva pròpia llibertat, qui pot ser contrari a la llibertat col·lectiva?
Tenim un do. El de valorar el que tenim però voler perfeccionar-ho. I a vegades, per exercir aquest do cal donar el do de pit.
El Do és com un Si sostingut. I fa mesos que sostenim el sí. Una majoria dels que van anar a votar el 9N el va expressar doble.
Hi ha un vent estelat que esfilagarsa banderes, sota un sol roent que les destenyeix.
Quan aconseguim la llibertat tots hi haurem posat la nostra nota musical. Alguns personatges molt meritoris hi han posat més que una nota, han alçat la batuta.
Estem expectants fins i tot en actes que encara no s’han celebrat.
Hi ha dues llistes que volen el sí.
Sabem on és el nord.
Fotografia: Kevin Orlando
Una fita a conquerir: el sí a la independència. El camí és assenyalat: “Ara és l’hora Catalans”... esmolem l'urna!
Moltes gràcies, Xavier!!!! Per l'optimisme, pels ànims i per fer ambient positiu...
ResponEliminaSincerament, CARME, jo crec que al XAVIER l'hauríem de fer membre d'honor d'aquest blog :-)) Poques persones són tan fidels en els seus comentaris, tan col·laboradors a escriure texts, a deixar-se "pispar" fotografies per animar-nos a tots... pocs tan optimistes com ell!! :-))
ResponEliminaGràcies, XAVIER!! :-)))
Membre d'honor del Blog-Via... totalment d'acord!!!
EliminaJa ho és o fa falta alguna cerimònia protocolària? ;D
Hahahaha com vulguis ;-))
EliminaGràcies Carme i Assumpta. El premi d'honor el tindrem tots plegats si el 27 S guanyen les opcions clarament independentistes.
ResponEliminaHe passat per casa teva i no podia pas faltar aquí, hem de ser optimistes, però no només amb paraules sinó amb fets...Realment seria com si ens toqués la "Grossa"...
ResponElimina:)