dimecres, 6 de maig de 2015

Bones notícies

- Bones notícies!
- Quina sort!  Què passa, filla?
- Mare, àvia! El govern ha tornat a fer una Llei de la dependència que ajudarà les famílies que tinguin persones que necessitin moltes atencions i que no es puguin valdre
- Uix!  no servirà de res, els espanyols la tornaran  impugnar i a tombar.
- Àvia, que això ja no passa, que ara ja som una Nació independent!
- No us refieu de res...  jo tota la vida he viscut amb una Catalunya amb la soga al coll i ja tinc 92 anys.
- Però àvia que no te'n recordes que fa un any que ja ens vam proclamar independents.  Tan contenta que estaves!!!  Tenim un estat acabat d'estrenar i  encara moltes coses per fer.
- Si que n'estic,  de contenta... però ara no me'n recordava. Sort de tu, nena, que m'ho recordes! I sort que ho he pogut veure, encara que me n'oblidi.  Oi, nineta, que m'ho recordaràs cada dia?  D'això si que no me'n vull oblidar,,,
- I tant àvia. Cada dia t'ho recordaré, no pateixis!

13 comentaris:

  1. És preciós, CARME, m'ha emocionat, m'ha entendrit...
    Crec fermament que així serà :-)

    ResponSuprimeix
  2. Sort que ho ha pogut veure i sort per a tots els que ho veurem!
    Una història molt tendra, Carme.

    Aferradetes!

    ResponSuprimeix
  3. Una història molt bonica, Carme, i que m'ha fet somriure; a la Regidoria de la Gent Gran porto el tema de la Llei de la dependència, i no hi ha dia que no em vingui un avi o altre demanant-me: "Vengo a que me den la independencia". Hem d'explicar-los l adiferència, és clar. Però quin somni, si algun dia tinguéssim el poder de concedir-la...!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ha, ha, ha... i jo per fer-los confondre encara més, relacionant una cosa amb l'altra...

      Fins a aconseguir-ho, Montse!!!

      Suprimeix
  4. Quina sort l'àvia d'haver estat a temps de viure-ho. I de tenir la néta que li ho recorda.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina sort! Espero que ho aconseguim abans que jo en tingui 92... ;) he, he, he...

      Suprimeix
  5. Ho recordarem cada dia, que bé! Ara sí que m'agrada pensar en futur.

    ResponSuprimeix