dimecres, 27 de maig de 2015

Els petits rapsodes

La Carme Andrade, del blog  La casa del racó, participa al nostre Festival, amb un conte molt bonic i optimista. No us el perdeu.


El faristol els depassava l’alçada a tots dos i el de la samarreta verda va ser el primer que va començar a xerrar tot aixecant la barbeta a fi que les seves paraules arribessin netes al micro que tenia al davant. Va iniciar el seu itinerari poètic per Foix, va traspassar les àrides planes d’Espriu i va acabar amb l’entranyable paisatge de Roda de Ter. Una veu de nen, sí, però poderosa, que va arribar a un auditori bocabadat, testimoni d’una memòria prodigiosa d’un nen de vuit anys que anava desgranant paraules i conceptes amb veu ferma i alhora plena de matisos. Els seus bracets acompanyaven les paraules amb gestos emfàtics a moments i dolços i senzills en altres. El seu germà, molt a prop d’ell se’l mirava amb una complicitat plena de tendresa. Quan li va arribar el seu torn i es col.locà davant del micro, després de dir la primera paraula, va comprovar que el micro no funcionava. Uns moments de desconcert per part dels adults organitzadors, mans que es movien temptejant els cables i dits nerviosos. Finalment els altaveus van emetre unes paraules, un, dos… El públic enfervorit va aplaudir sorollosament, no sense regalar una rialla espontània i carinyosa al noi atribolat pel petit incident. La vetllada va transcórrer per les aigües tranquil.les d’uns poemes tenyits de melangia a voltes, i en altres moments per les aigües tumultuoses de poemes sobreeixits de patriotisme i d’esperit combatiu. Si el primer dels germans tenia una veu poderosa i plena de matisos, el segon es feia escoltar per la seva veu aflautada i harmoniosa. Els dos nens van acabar la seva participació amb unes salutacions de cap, acollides per un públic entusiasta que es va aixecar de les butaques per aplaudir-los.

Els meus ulls cansats avui em brillen de feliç enyorança tot recordant aquesta escena gràcies als noms que he vist en la pantalla a primera hora del matí. Els germans Salvat, ambdós especialistes en biogenètica, ambdós incansables científics, han estat honorats amb el títol de Catalans de l’Any 2030. Ells són els mateixos nois rapsodes que van participar en l’acte que la històrica ANC va organitzar a Reus el 23 de maig de 2015. Això ocorregué dos dies abans - i arran dels resultats de les eleccions municipals- que es proclamés la III República Catalana des de la balconada dels ajuntaments de tot el país. I avui el record vola cap aquells dies en què les cames, el cor i el cap anaven a una, colze a colze amb tota la gent que va fer possible capgirar la història del meu país o més ben dit, restituir-la al lloc on li pertocava. I ho vam fer possible.

6 comentaris:

  1. És tan intens l'esperit d'aquest avançament del que serem d'aquí a 15 anys, que les lletres surten dels marges.
    Per llegir-lo més còmodament he anat al blog original.

    ResponSuprimeix
  2. Ja està arreglat :-) Copiant el text a la pestanya de l'html no conserva formats anteriors i, per tant, s'adapta perfectament a la mida del Blog-Via :-DD

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies Carme, l'he vist molt arreglat ara.
    Gràcies XAvier, tu tan amable i estimulant sempre.

    ResponSuprimeix
  4. M'ha agradat moltíssim!! A part del contingut, tan optimista, alegre i vital, tot el relat és molt bonic amb aquests protagonistes tan simpàtics, súper ben escrit! :-)
    Gràcies, CARME, per participar!!!

    ResponSuprimeix
  5. Bonic, molt bonic. Un relat que traspúa emoció i, com tants han dit, optimisne. Jo no en sóc tant d'optimista. Crec que el moment es va perdre. Fem tard. Un cop més. Com no ens salvin els germans SALVAT estem perduts. Tant debò el conte sigui premonitori. Un somni fet realitat.

    ResponSuprimeix
  6. Un conte molt bonic, m'ha agradat aquesta visió futurista, seria fantàstic que esdevingués un fet real, per optimistes, que no quedi !!! Tot i que em sembla que al 2030, potser seran una mica jovenets, per ser tan amunt...
    Petonets.

    ResponSuprimeix