Els tres porquets

Avui ens arriba un conte de la Y  del seu blog Aloud in the cloud. 

Els pobres porquets, després de desfer-se del llop, ara els hi toca lluitar contra coses be injustes. No us el perdeu...  

Gràcies Yolanda!

Eren tres germans porquets molt diferents en alguns aspectes, i això es feia molt evident en les cases que volien construir.

El primer dels germans va triar viure en un apartament d’un nou edifici. Al bloc, al que deien “la comunitat” hi van anar a viure altres porquets dels voltants i entre tots van decidir que cadascú pagaria en funció de les seves possibilitats. Per tal que ningú se sentís un veí de segona, van decidir que els apartaments anirien rotant, així tots podrien gaudir dels més macos. Van acordar un conjunt de normes al que van anomenar “constitució”.

Sense que entengués el perquè, van haver-hi un parell de porquets agraciats amb unes boniques casetes individuals, que podien destinar lliurement els seus diners a la decoració d’uns preciosos jardins. Els hi deien els “florals” i ningú va posar en qüestió aquest privilegi.

Al nostre porquet li anaven força bé les coses, podria haver-se comprat un dels àtics amb  vistes, però  va acceptar l’assignació d’un apartament interior, entenent que això aniria canviant. Però els anys passaven i mai tenia l’oportunitat de viure en un pis millor. En vistes d’això, va fer uns canvis a l’interior de casa seva, però va aparèixer el president de la comunitat i li va etzibar que això la constitució no ho permetia, donat que un possible futur inquilí podria no estar d’acord. Mentrestant, hi havien porquets als que sempre els hi tocava l’àtic o els baixos amb jardí. Va intentar vàries vegades que això canviés, però no ho va aconseguir.

El segon germà tenia un projecte una mica diferent. Amb altres porquets havien acordat fer un conjunt de cases adossades amb jardí i piscina comunitaris. Basant-se en la constitució de l’edifici d’apartaments, van acordar unes normes una mica diferents. Aquí cadascú destinaria els seus diners a la seva pròpia casa, i a part dels serveis comuns.  Tindrien llibertat per fer i desfer a casa seva i s’ajudarien els uns als altres en la mesura que poguessin. Es va aparaular la creació d’una societat que recollís tot això de manera oficial, fins i tot llogant una oficina i creant un grup de whatsapp, i van acordar veure’s en un any per formalitzar-ho i començar les obres comuns.

Mentrestant, el nostre porquet anava treballant als fonaments de casa seva. Van passar dies, setmanes i mesos i no arribava ningú per iniciar les obres de la piscina, ni es veia ningú més fent els fonaments de casa seva. Va anar a la seu de la societat a preguntar el perquè dels retards, i es va topar amb una oficina tancada i el rètol de la societat no hi era. Va preguntar al grup de whatsapp i alguns el van contestar que ho sentien, però que la constitució no ho permetia. “Quina?”, va preguntar. “La de sempre”, van contestar. “Però no l’anàvem a canviar?”, va escriure. Un a un van anar sortint del grup.

El tercer germà va decidir no comptar amb ningú i va intentar construir-se casa seva amb els seus propis mitjans. Tenia la convicció de que no li calia ningú per mantenir els serveis necessaris. Podria assegurar-se l’abastiment d’aigua i llum, tenir un hortet pel consum propi i la venda, i fins i tot creia que podria gaudir d’una petita piscina i un jardí que fes joia. I es va posar a treballar. Al principi, no va ser fàcil, els altres porquets van intentar que no li anés bé. Però mica en mica, amb feina i seny se’n va sortir. Ningú no li deia si havia de plantar naps o cols, o si havia de posar alumini o fusta a les finestres. Va comptar amb els seus germans, que van vèncer la por inicial a fer una cosa així sense els altres i van treballar de valent per què casa seva arribés a ser això, una casa, ni millor ni pitjor que la dels altres, però seva.