dijous, 18 de juny de 2015

En encesa espera

Aquest és un post de l'Eduard, del Col·lectiu d'antiartistes.  Ple d'emocions.
Que l'espera segueixi encesa, Eduard,  i que  sigui ben curta, ja!
Moltes gràcies!!!









Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu



En encesa espera apreníem mots de recança
mentre queien els dies a groguencs calendaris,
i dúiem ben desats els de la vella esperança,
els que els nostres pares tancaren a armaris.

Així servàvem la llengua, tot i emmordassada,

i així ens escalfava el cor una antiga flama.
Nodríem els fruits ressecs de la fruita amarga
i els endolcíem somiant la llibertat anhelada.

En encesa espera vam aprendre a alçar-nos

per damunt de les restes dels camps de batalla.
Alliberats de ser esclaus, vam saber-nos amos

del temps que bullia i que ara ens demanava

l'esforç de la lluita en què vam retrobar-nos. 
No ens calia esperar ni esmolar ja cap arma.

4 comentaris: