Aquest és un post de l'Eduard, del Col·lectiu d'antiartistes. Ple d'emocions.
Que l'espera segueixi encesa, Eduard, i que sigui ben curta, ja!
Moltes gràcies!!!
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
En encesa espera apreníem mots de recança
mentre queien els dies a groguencs calendaris,
i dúiem ben desats els de la vella esperança,
els que els nostres pares tancaren a armaris.
Així servàvem la llengua, tot i emmordassada,
i així ens escalfava el cor una antiga flama.
Nodríem els fruits ressecs de la fruita amarga
i els endolcíem somiant la llibertat anhelada.
En encesa espera vam aprendre a alçar-nos
per damunt de les restes dels camps de batalla.
Alliberats de ser esclaus, vam saber-nos amos
del temps que bullia i que ara ens demanava
l'esforç de la lluita en què vam retrobar-nos.
No ens calia esperar ni esmolar ja cap arma.
I és tan vella l'esperança, que potser ha arribat el moment de fer-la realitat. Molt bonic el poema.
ResponEliminaUn apassionat sonet, per a fer realitat un anhel encara més apassionat.
ResponEliminaÉs preciós!!
ResponEliminaL'he tuitejat :-))
Elimina