diumenge, 14 de juny de 2015

Ja som independents

Com que el FLI (Festival literari independentista) no està gaire actiu. Recupero un post preciós, d'en Xavier Pujol del blog Fita (amb el seu permís explícit) a veure si remuntem els ànims.

Us deixo amb un dels nostres moments més bonics i feliços. Unes hores de somni i d'empenta. 

Alguns dels que eren allà, damunt de l'escenari, ja no hi són, i no han pogut veure el nostre somni fet realitat. Un record doncs amb molt d'afecte per en Josep Fortuny un dels fundadors, veu i bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, que va morir l'1 d'octubre del 2013, i ens va regalar uns moments intensíssims en aquest concert i pel Peret, el pare de la rumba catalana, que va morir l'any següent, el 2014, i ens va oferir una actuació molt emocionada i emocionant.

Gràcies a tots dos! Ens acompanyeu, encara. Seguirem amb la lluita i l'intent.



Obrim les portes bat a bat,
Una notícia ha esclatat,
I la sabem fa més d’un dia
Sortim a fora ben contents.
Tornem a ser independents.


Pica d’Estats, el cim més alt:
Oneja al cel una estelada
Aquesta nova  és esperada
Per escampar-la als quatre vents
Ara que som independents.



Carenejant cap a llevant
per la Salòria i la Cerdanya
el caminant corre i s’afanya
porta consignes molt recents:
dieu que som independents.



Una rosada d’alegria.
Sentint  el clam dalt del cimal
La neu es fon en el Puigmal
Les aigües van formant torrents
Bramant que som independents.


Al Canigó i a Perpinyà,
els sardanistes de Cotlliure
portant la flama volen viure
al Rosselló i també als Conflents
saben que som independents.


Són arribats al Cap de Creus
Els clams de més de cent mil veus
Dalt de la roca esclata el far.
Encén la llum d’albes lluents.
Sap que ara som independents.


Va de Portbou a Llavaneres
Es gronxa a ritme d’havaneres
I de Sant Pol fins els Alfacs
Sonen les músiques plaents
diuen que som independents


No necessita els afalacs
Solca un llagut l’aigua de l’Ebre
Fins a trobar el Cinca i el Segre
Que s’hi barregen imponents
Perquè ja som independents!


Els dolçainers d’Algemesí
la Moixeranga afinaran
algú dirà a València estant:
hem de ser més amatents
que ja són independents.


Treballadors d’enllà o d’aquí.
Del Priorat i el Penedès
beurem el vi, suau com un bes.
Vinyes, raïms, ceps i sarments.
Tots junts ja som independents.


De la Segarra  i la Noguera
Del Pedraforca a Montserrat,
La maquinària sega el  blat
D’un nou pa tendre en són ferments
Ara que som independents


Sempre endavant, mai més enrere
El Comte Arnau amb el pagès
Dalt del Montgrony, al Ripollès
d’un vell país amb nous ciments.
Perquè ja som independents.



Oli d’Arbeca i de Siurana
de dalt dels cims fins a la plana
De la Garrotxa fins a Banyoles
No ens amaguem els pensaments
que ara ens fan ser independents.



 S’amansarà a la Vall  d’Aran
El riu Garona sense drecera
i al Pallaresa i Vallferrera
la mainada als campaments
Ja volen ser independents.


No he anomenat moltes comarques
però no oblidem el Cimal d’Arques,
Montgrí, Montseny, Montsià i Montsant
les il·lusions i arrauxaments
que ara ens fan ser independents. 

6 comentaris:

  1. Amb aquest Joc dels disbarats que vivim cada dia, amb els partits i els polítics, recordar aquell moment del Juny 2013 és com beure aigua fresca.

    Moltes gràcies Xavier, per aquest post. Has vist que no m'he pogut estar de fer una introducció i recordar els que han marxat massa aviat.

    Per cert, al teu gat, li agrada més la càmera que el diari... té ganes de sortir guapo! I fent-se l'intel·lectual... ;)

    Una abraçada i gràcies pel post!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu per recordar aquella diada i els que ens han deixat.
      El gat és el Neo, i és de la meva filla, que aquell dia s'estava a casa. El meu, el Nin, devia estar dormint en aquell moment.

      Suprimeix
  2. Tens tota la raó, CARME, un èxit fer-nos recordar, en les precioses paraules i imatges d'en XAVIER, aquells moments tan impressionants i, traslladar-ho a un instant en que puguem dir veritablement això de "Ja som independents!" que tant desitgem! :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Assumpta, ideològicament ja som independents.
      Esperem que aviat ho puguem certificar per escrit.

      Suprimeix
  3. Només començar a llegir el post ja l'he recordat...Unes fotos precioses i uns versos molt escaients.
    Va bé que estem il·lusionats, però de ant en tant, veig o sento coses que em fan una mica de mal...( com aquests darrers dies)
    Potser aquella dita de no diguis blat que no sigui al sac i ben lligat...O una que vaig llegir una vegada; no bategeu el nadó , abans que hagi nascut...
    Tan de bo ho podem signar.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  4. Crec que tenim deures encara, la ciutadania, i que el proper 11S hem de fer un nou esforç -espero que l'últim-.

    Carme, he pujat un nou apunt pensat per aquest blog: http://antiartistes.blogspot.com.es/2015/06/encesa-espera.html

    Gràcies!

    ResponSuprimeix