dimarts, 1 de setembre de 2015

La indecència de Felipe González de Vicent Partal

Dilluns 31.08.2015 06:00
Vicent Partal 

Hi hauria moltes maneres de reaccionar a l'article tan indecent d'ahir de Felipe González. Una de molt senzilla seria recordar-li que va mentir als ciutadans amb referència al referèndum de l'OTAN i que hi va haver una sola persona que, plena de valentia, es va atrevir a portar-lo als tribunals. Es deia Lluís Llach i aquell valent avui és el número u per a Girona de Junts pel Sí. 

També podríem dir-li que el president d'un govern que va fundar un grup terrorista per assassinar persones no hauria de parlar de què és legal o no. Com a mínim si li queda un gram de decència. La llista d'il·legalitats que ell i els seus van cometre, tant en política interna com internacional és tan llarga que seria millor que callés. 

Però em permetran que explique una anècdota personal per a documentar gràficament la indecència del personatge. Indecència perquè Felipe González sap perfectament que tot això que diu és fals, perquè li ho ha ensenyat l'experiència. A Lituània, a principi dels anys noranta, vaig ser testimoni directe d'una telefonada que no oblidaré mai. Jo era al parlament lituà fent una entrevista al vice-president, quan el president del país va explicar, commocionat, que acabava de rebre una trucada de Jacques Delors, aleshores president de la Comissió Europea, advertint-li que no seguiren intentant el procés d'independència. Allò era monstruós: en aquell moment hi havia tropes soviètiques a l'exterior de l'edifici i aquella gent lluitava per la democràcia, però el missatge de Delors va ser implacable: no acceptarem la vostra independència, no trenqueu l'URSS, no li poseu obstacles a Gorbatxov i per si de cas sapigueu que no us acceptarem mai com a membres de la Unió Europea. Ho va dir així: ‘Lituània no serà mai membre de la Unió Europea’. 

Dies després un periodista ben important de La Vanguardia, i ja n'explicarà els detalls ell si vol, em va explicar que a la mateixa hora Felipe González sopava a La Moncloa amb alguns periodistes i els va explicar, ben cofoi, la trucada que acabava de fer Delors. Ho va rematar dient que el ‘problema lituà s'havia acabat i que ja no calia parlar-ne. 

Evidentment Lituània avui és independent i forma part de la Unió Europea, com tothom sap, de manera que és cert que el ‘problema lituà’ es va acabar, però no com pretenia Felipe González. 

Que aquest mateix González trenta anys després diga que la independència és impossible és per això pura indecència. Ell, com a dirigent polític, sap que les independències són possibles i ell, com a persona, sap perquè ho ha viscut que les amenaces contra un poble que ja s'ha decidit a fer el pas, no valen per a res. No van valer a Lituània als anys noranta i no valen al Principat de Catalunya ara. Molt menys i tot si les perpetra un personatge amb tan poca ascendència moral com ell.

8 comentaris:

  1. Quan vaig llegir les infàmies que va publicar el Felipe al País, també vaig recordar els Gal.
    I els seu ministre engarjolat. I el cas Filesa...
    Que el González cobri 126.500 euros anuals com a membre del consell d'administració de Gas Natural Fenosa, és una vergonya, perquè a parer meu no se'ls guanya.
    Ens en sortirem, com els lituans.
    Bravo pel Partal!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ens en sortirem... Com els lituans.

      Cada dia i sempre Bravo pel Partal!!!

      Suprimeix
  2. M'ha agradat molt llegir aquest article!!

    Gràcies Vicent per escriure'l i Carme per portar-lo aquí... i és que molts ens ho diuen, però ara queda demostrat: Els altres estats "han de fer veure que..." però després, si el 27S tenim una gran majoria, tot canviarà.

    Felipe, la història et jutjarà i quedaràs ben retratat...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En Vicent Partal, és dels que parla amb més coneixement de causa... Ha estat present en molts processos d'independència.

      Què faríem sense ell?

      Suprimeix
  3. Un article fantàstic, em trec el barret...I què passa amb els polítics, que no es jubilen mai de dir parides? (amb perdó) !!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Repeteixo la teva pregunta, M Roser... Què passa? Què els passa?

      Suprimeix
  4. Brams de ruc no arriben al Cel.
    Nosaltres a la feina!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M encanta que em recordis aquest refrany. La meva mare el deia molt i feia temps que no el sentia. Brams d'ase, deia ella... Però igualment no arriben al cel.

      Gràcies Màrius, nosaltres a la feina!

      Suprimeix