dimecres, 2 de setembre de 2015

Llibertat per sa lluna

Una altra aportació al FLI, aquest cop ve de sa lluna, que hi ha pensat, ens dóna una empenteta en aquests últims dies i a més a més ens refresca amb unes imatges tant i tan boniques de Mallorca.  Moltes gràcies sa lluna, una apotació molt bonica.


Com si no tingués preu 
la llibertat. 

Com si cada instant
no hagués de ser una guerra 
d’independència. 

Vam parlar de llibertat i
ens vam oblidar d’alliberar-nos nosaltres
de tota dominació. 

(De "El preu de la llibertat" 
 de Yona Wallach) 


(Foto de sa meva terrona, sa terra que m'estimo) 

Per la meva terra estimaré amb tota l'ànima, 
sentiré amb tota la meva pell i 
lluitaré amb totes les meves forces ... 
perquè el temps mai esborri
 l'empremta de la seva història. 

 (Manu Quesada) 

*En aquestes vacances van arribar a mi aquests pensaments d'una manera molt curiosa, el primer llegint un article i el segon embolicava un terròs de sucre per a un tallat que em vaig prendre ... vaig recordar que vaig prometre a l'Assumpta que aportaria un post al Blog-via i aquí vos ho deixo.

11 comentaris:

  1. Molt adien Lluneta, de vegades sense pensar-t'ho trobes petites joies als llocs més impensats...La llibertat no hauria de tenir preu!

    ResponSuprimeix
  2. Sabeu què hi sóc, amb el cor sempre.

    Gràssis, Carme i endavant!!

    ResponSuprimeix
  3. El Principat i les Illes. Il·lusions diferents. La llibertat anhelada és la mateixa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les il·lusions ens agermanen, com la llengua i els anhels.

      Aferradetes!

      Suprimeix
  4. Bones troballes i ben adients pel Blog-Via!!!

    Moltes gràcies, lluneta!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com tresorets per tot arreu, nina.

      Gràssis a voltros, Carme!

      Suprimeix
  5. Digues que sí, Paula, que aquestes vacances han estat inspiradores i identitàries. Aferradetes.

    ResponSuprimeix
  6. Gràcies, SA LLUNETA per participar sempre!! :-))
    En aquests dies, de nou estranys, no tinc horaris normals ni res... gairebé em perdo aquest post tan bonic!! :-)

    ResponSuprimeix