A tots aquells que treballen amb il·lusió
perquè ben aviat tinguem un estat
lliure i independent.
Enquadro la parada des del visor de la màquina i faig un clic. Oh, que cansada estic de la meva parada estrafolària, desordenada i plena d'andròmines. I com m'agradaria refer-la tota perquè la imatge fos neta, minimalista, elegant i bella. Però aleshores, a la reunió, els col·legues dirien desaprovant: "el nostre veritable reclam està en la nostra presència, la nostra convicció i la força de les nostres idees". No he d'aconseguir mai el meu desig i em quedaré a la parada. Car també m'agrada aquest salvatge indret, saber acollir a tothom, trobar un somriure amable i una veu amiga, i ser un lloc de trobada per a nosaltres.
Mireu què maca la parada! :-)
ResponEliminaAquests dies n'hem vist moltes, per Sant Jordi... i també en veurem moltes amb el tema de les eleccions, o, tot sovint, parades independentistes... m'agraden! i, com diu el relat, el reclam està en el sol fet de ser-hi, en el convenciment i la il·lusió! :-) El meu aplaudiment a les persones que hi són, sempre amb un somriure, sempre il·lusionades ;-)
Sí, la il·lusió és contagiosa. Seràla població activa i conscienciada la promotora del canvi social. Entre tots farem que la independència es faci realitat.
EliminaMolt maca la parada però sobretot carregada d'il·lusió
ResponEliminaPlena d'il·lusió, esperança, consciència i molta constància.
Elimina"el nostre veritable reclam està en la nostra presència, la nostra convicció i la força de les nostres idees". No hi puc estar més d'acord!
ResponEliminaI units per aconseguir-ho.
Elimina