diumenge, 26 d’abril de 2015

LLibertat

Va oblidar el rellotge, les obligacions i les convencions, se'n va anar al Palau Sant Jordi el dia 24. 

Es va deixar convidar a pujar a Montjuïc en taxi per dos desconeguts. Va aconseguir una entrada que no tenia, va seure prop de la pista. Es va emocionar, va aplaudir, va plorar, va cridar i va cantar.  Amb la Dharma va saltar just davant de l'escenari. 

No tenia edat, de saltar tant, però tant li feia. Sentia la llibertat, la seva, la del seu país... ben a la vora.


8 comentaris:

  1. Quan tens aquesta sensació de llibertat cantes, balles, rius, i fas el boig de la manera més lúcida que has fet mai :-)

    Escoltar els comentaris de la gent és genial!! I és clar que no és desinfla!! Què maco en David Fernández... espero parlar aviat d'ell en un post que... hehehe us sorprendré ;-)

    Ai, Romeva!!... Quina llàstima que l'Herrera no s'assembli ni un 10% a tu, fill meu.

    Bon escrit per el FLI!!! :-DDD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em va agradar aquest resum i la gent que hi surt. Tens raó, en David Fernandez és molt maco, clar, realista, positiu i optimista. En Romeva, molt bé! I la meva alcaldessa, també està sempre al peu del canó.

      L'Herrera... Pobret mai no havia fet el prna com fa ara, ja anat de mal en pitjor...no el puc entendre...

      Suprimeix
  2. Força Carme! Per la llibertat que ja sents ben a prop.
    Força Dharma! Per la sintonia que sempre ens acompanya.
    Força Catalunya! Per la república que obtindrem.
    Força al poble! Que és qui ho farà possible amb els seus vots.
    Força FLI!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En aquest resum hi falta la Dharma que va ser l'apoteosi final... Llàstima!

      Suprimeix
  3. Estem ben a la vora... perquè volem ser i serem!
    Una vetllada fantàstica!

    ResponSuprimeix
  4. '...ni un gram ni una engruna de desànim', com diu el David Fernàndez
    dues notes de la Dharma i ja vibrem

    ResponSuprimeix