 |
| Una foto de Fanal Blau |
poema de la Matilde Nuri del blog ...iescaig
PER TU
Per tu, que xifraves paraules d'ambre i polsineres
mar enllà, múscul de muntanya serrada
artífex descriptor
picant a màquina cròniques
de pètals i llot d'enyor
Per tu, ros fosc, dits de sang
Per tu, que encara no has nascut
i un dia esdevenidor seràs
el nen o la nena que ara projectem a les nostres ments
tu ets molts i un
desxifrant polsineres d'ambre i paraules de llot
Per tu, la flor fragant
És un poema, Mati, que com més cops el llegeixo, més coses hi trobo. M'agradaria saber fer comentaris poètics, perquè li trobo molt de suc. Però no en sé gaire. Més aviat sento emocions difícilment explicables.
ResponEliminaPerò m'encanta aquests retorn de la frase final, els que desxifraran en un futur, tot allò que ha hagut de ser xifrat, per força-
Gràcies de nou, Mati!!!
Vaig a buscar una flor fragant, (literal i no metafòrica) de les que la fanalet té a dojo en el seu blog, per completar el post... et sembla?
EliminaOstres!! És preciós!!
ResponEliminaJo si que no en sé de poesia, però sí sé si el que llegeixo m'agrada o no, si em transmet alguna cosa o no... i també sé si m'agrada allò que jo dic -perquè no ho sé dir d'una altre manera- "saber posar les paraules de la forma més maca"... i puc dir que m'ha agradat molt! :-)
;)
ResponEliminadeixem que siguin les emocions..
gràcies, de cor
.
Mati... quin matí ens espera després d'aquesta llarga nit.
ResponEliminaun matí colpidor, Xavier; de totes totes
Elimina.