Als Pirineus se sent la pau
Si anem per mar, solquem onades
una ombra ens guia al Palau
són minairons o potser fades.
Se senten veus que no estan soles
Com una engruna d’alegria
En els misteris de Banyoles
contemplarem la fi del dia.
Fidel bandera ets estelada
ets una lluita sens fatiga
és com trobar taula parada
trobar al punt just la veu amiga.
Columnes jòniques reneixen.
i xemeneies a l’arena
són els somriures que vesteixen
la lluita clara, que és serena.
Per acabar amb la decadència
enarborem ganes de viure.
arreu se sent: independència!
el meu país torna a ser lliure.
XAVIER, no puc menys que felicitar-te de tot cor per aquest escrit i per aquesta meravella d'imatges! La nostra Catalunya estimada! Què maca és!
ResponEliminaQuè maca sona la paraula llibertat... Ho aconseguirem!! :-)
Tens raó, Assumpta, tot i que ja vam comentar aquest post a Fita, val la pena tornar-hi.
ResponEliminaAquest post dóna força i energia. Gràcies Xavier!!! Molta força també per a tu!!!
Inflats, esperançats i il·lusionats, guanyarem i marxem cames ajudeu-me!
ResponEliminaLa llibertat es el desenllaç!!!
Aquestes entrades fan que un s'oxigeni i agafi força, gràcies Xavier!
http://www.marato.cat/campanyes/
Molt bon post, felicitats, Xavier.
ResponEliminaGràcies per publicar-lo. Aquí llueix més.
ResponEliminaGràcies a tu, XAVIER, ben sinceres, per participar... El post és tan maco que llueix preciós a tot arreu ;-))
EliminaI tant que llueix. Un post genial, Xavier.
ResponElimina