dimecres, 23 d’agost de 2017

25 i 26

25.
Perquè l’alternativa és una autonomia cada cop més intervinguda i un estat cada cop més centralista
Ni amb les grans manifestacions i protestes que hi ha hagut a Catalunya en els últims anys, l’Estat no ha aturat les ingerències en moltes de les competències de la Generalitat –només cal fer la llista de lleis aprovades pel Parlament contra les quals s’ha presentat recurs al Constitucional– i ha fet una política cada cop més recentralitzadora.
26.
Perquè Espanya no ofereix, ni s’espera que ho faci, cap alternativa que garanteixi autonomia fiscal i protecció cultural i lingüística
Ni des del PP, ni des del PSOE, ni des de Podemos, malgrat les promeses, ha sorgit, en els últims anys, una proposta clara que signifiqui garantir allò bàsic que ja figurava, en part, en l’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya el 2006: pacte fiscal i protecció cultural i lingüística. I res no sembla que hagi de canviar en els pròxims mesos i anys. Malgrat el que diguin uns i altres.

dimarts, 22 d’agost de 2017

23 i 24

23.
Establirem amb Europa i el món les connexions energètiques que necessitem
La política energètica està supeditada ara mateix a les decisions de l’Estat espanyol. Amb la independència podrem decidir sobre un camp cabdal.
24.
Per superar el marc mental de supeditació a un altre estat
El fet de pertànyer a una terra conquerida on l’Estat espanyol ha imposat la seva cultura, tradicions i lleis, ha provocat que els nostres referents bàsics hagin desaparegut del marc mental de molts catalans. La influència d’uns mitjans de comunicació, televisions sobretot, sense cap referent català, ha estat també cabdal. Molts catalans tampoc tenen clara, malgrat que, en teoria, han estat “adoctrinats” per l’escola i TV3, que pertanyen a una cultura mil·lenària, amb una llengua pròpia i amb un territori que ha estat trossejat. La manera com molta gent veu i considera, per exemple, la Catalunya del Nord, un tros del país escapçat fa més de tres-cents cinquanta anys, n’és paradigmàtic.

L'article sencer

dilluns, 21 d’agost de 2017

21 i 22

21.
Els nostres ports tindran el suport i les garanties necessàries per créixer
Els grans ports catalans són controlats per l’Estat, cosa que no en permet el creixement adequat que li donaria una gestió directa des de Catalunya.
22.
L’aeroport de Barcelona podrà tenir la dimensió i les connexions internacionals que necessita i es mereix
Aena, l’empresa estatal que gestiona els aeroports espanyols no permet que el de Barcelona sigui el gran hub internacional que una gran capital com la catalana necessita. L’Estat controla també els grans recorreguts internacionals i ha boicotejats les iniciatives d’algunes companyies que volien establir vols directes amb Barcelona des del Japó i Corea del Sud, per exemple, obligant-les a volar directament a Madrid.

diumenge, 20 d’agost de 2017

20.-

20.
Acabarem una vegada per totes el corredor mediterrani
L’Estat espanyol fa anys que mareja la perdiu amb el corredor mediterrani i manté, per exemple, una sola via entre Salou i Vandellòs, tot un anacronisme. Una Catalunya estat tindrà els recursos per acabar aquestes obres i potenciar encara més les connexions ferroviàries amb Europa, no només les de llarga distància i de mercaderies, sinó també les més properes, com entre Figueres i Perpinyà, per exemple.
L'article sencer

dissabte, 19 d’agost de 2017

19.-

19.
Podrem decidir quines infraestructures bàsiques potenciem
Algunes de les grans infraestructures viàries, ferroviàries i portuàries catalanes depenen de l’Estat Espanyol. Catalunya no hi té poder de decisió, ni per reformar-les, ni per fer-ne de noves. En una Catalunya independent tot això canviarà.

L'article sencer

divendres, 18 d’agost de 2017

18.-

18.
Tindrem seleccions pròpies i competirem internacionalment amb total normalitat
Ser un estat és la clau perquè les diferents federacions internacionals acceptin les seleccions catalanes de cada esport. Fins ara hi ha vint-i-una seleccions reconegudes, la majoria d’esports minoritaris .

L'article sencer

dijous, 17 d’agost de 2017

17.-

17.
Participarem com a país en els Jocs Olímpics
L’any 1996, el Comitè Olímpic Internacional (COI), presidit per un català, Joan Antoni Samaranch, va modificar la Carta Olímpica reconeixent només els estats independents i aquells altres que ja hi participessin. Quan Catalunya sigui un estat, serà acceptada, doncs, en el COI i podrà participar en els Jocs.