dissabte, 24 de desembre del 2016

Bones festes, feliç República


L'Assemblea Nacional Catalana us desitja bones festes amb les imatges més emotives de l'any que estem a punt d'acomiadar. // Cançó: Brindem pel Nadal - Miquel Abras. http://www.miquelabras.com/

dissabte, 3 de setembre del 2016

Endavant les atxes!!!



DEMPEUS I AMUNT
QUE TOT ARA ES CONCENTRA 
EN UN SOL PUNT!!!!
NO SE'NS ESMUNY 
EL SOMNI, DUEM BEN CLOS A DINS DEL PUNY.

ARRIBA EL GRAN MOMENT
D'EMPÈNYER ELS ENGRANATGES.
SENT FORTES I VALENTS
I ENDAVANT LES ATXES!!!




dijous, 1 de setembre del 2016

dimecres, 27 de juliol del 2016

I TU?



HEM DE SER-HI TOTS!!!!

Tot a punt!!!!

Els cinc punts de l'Onze de Setembre d'enguany perfilen l’anhel de felicitat civil de la República Catalana: un país més just, més ric, més articulat i més lliure.

salt
LA REPÚBLICA DE LA SOLIDARITAT I DE LA DIVERSITAT
Salt és la República de la solidaritat i de la diversitat. El país de tots, de la justícia social, del respecte a la immigració, de la convivència, de la protecció dels refugiats.
berga
LA REPÚBLICA DE LA CULTURA
Berga és la República de la cultura i representa les arrels d'una identitat viva, diversa, en construcció permanent.
tarragona
LA REPÚBLICA EN XARXA I DE PROGRÉS
Tarragona és la República en xarxa i de progrés. És futur i progrés econòmic, en contrast amb el sagnant dèficit d'infraestructures actual, sense corredor mediterrani, amb la potencialitat econòmica escapçada.
 
lleida
LA REPÚBLICA DE L'EQUILIBRI TERRITORIAL
Lleida és la República de l’equilibri territorial. És el país amb diversitat de territoris, paisatges, necessitats, que fa present l’equilibri territorial, la pagesia.

barcelona
LA REPÚBLICA DE LES LLIBERTATS
Barcelona és la República de les llibertats, la seu històrica de la nostra sobirania i la futura capital de la República Catalana, la garantia de les nostres llibertats ciutadanes.


dilluns, 25 de juliol del 2016

Comunicat d'Omnium...

Estarem atents!!!


Hola a tothom

Comença el compte enrere per la Diada 2016
Demà a les 12h del migdia l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural presentarem com serà aquest Onze de Setembre
Estigues alerta al teu correu, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació perquèdemà també obrirem les inscripcions als diferents trams de la mobilització descentralitzada d’enguany.






























De moment no et podem avançar més detalls. Demà és el gran dia
Estigues atent/a! 

dilluns, 27 de juny del 2016

La "nostra" opinió

Em permeto, avui de copiar un post molt simple, però encertadíssim de la Mati, al seu blog ...i escaig
La nostra opinió és la mateixa que la seva...


Després de tanta xerrameca, de tanta opinió, de tant anàlisi... només hem de fer que anar a la nostra...
Amunt els ànims ens en sortirem!!!

divendres, 27 de maig del 2016

Els drets no se suspenen

Tothom a la manifestació del 29M:
Els drets no se suspenen!
Òmnium Cultural, juntament amb altres entitats i sindicats, crida a la mobilització en defensa als drets socials
Aquest diumenge 29 de maig a les 12h hi ha convocada una manifestació que sortirà de plaça Urquinaona de Barcelona, per clamar que la democràcia i el progrés de la societat catalana estan en perill per les constants suspensions polítiques del TC. Us animem a participar-hi

divendres, 8 d’abril del 2016

diumenge, 14 de febrer del 2016

Muriel, sempre amb nosaltres


M'agrada molt aquesta foto de la Muriel... ella, que gairebé mai anava maquillada, llueix els seus preciosos ulls blaus perfilats en uns tons que la fan encara més jove del que és. Perquè ella és molt jove. Qui té il·lusió sempre ho és.

Aquest blau, blavíssim... el blau del Cel des d'on ara ens mira.

No pensis pas que t'oblidarem... Sempre seràs amb nosaltres, Muriel!!

Durant uns anys has anat al grup capdavanter; ara tens una Llotja privilegiada des d'on podràs gaudir de l'arribada a la nostra Meta... I et dedicarem la victòria. A tu i a tots els que heu anat marxant pel camí. Us la dedicarem! 


dijous, 4 de febrer del 2016

Endavant la República!!!!


I seguim... Tots junts som imparables!!!


Dues cites que he trobat avui: 

Un estat sense capacitat de canviar és un estat sense capacitat de conservar-se. 

 Edmund Burke, polític i filòsof britànic (1729-1797) 

Si elevar el poble al qual han degradat els drets al lloc que li pertoca és ser sediciós, llavors jo en sóc. 

Thomas Paine, 1792  (1737-1909)  intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà.

dilluns, 11 de gener del 2016

PRESIDENT KRLS

Editorial de Vicent Partal a VilaWeb  (Dilluns 11.01.2016 02:00)

Carles Puigdemont, batlle de Girona

Finalment Catalunya té un nou president i té també una majoria parlamentària i un govern encarregats de fer la independència.

Els esdeveniments d’aquests darrers dies han estat certament vertiginosos i, segons que sembla, no han pogut esborrar del tot la maror agra, aquella que es va escampar entre els independentistes durant aquests inacabables tres mesos de negociació. Tanmateix, ahir es va veure al parlament un to i unes actituds entre els dos grups polítics independentistes que –sense ser afables ni amb plena complicitat– són suficients. De segur que amb el pas dels mesos, i a mesura que les agressions de l’estat espanyol comencen a intensificar-se, tot això millorarà.

Tenim, doncs, un nou president. El 130è president de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó. Un candidat jove, independentista de sempre, periodista, convergent amb un clar perfil socialdemòcrata, batlle, municipalista, plurilingüe, europeista i 2.0. Un president que molts coneixem més pel seu acrònim de Twitter, el famós ‘KRLS’, que no pas pel nom sencer tan llarg. Un acrònim, diguem-ho tot, que a la premsa dels Estats Units faria furor si fos el del seu president…

No era fàcil el seu paper, ahir. En poques hores ha hagut d’assumir que seria president de la Generalitat, que la seua vida canviaria de mig a mig i que es trobaria de sobte en la cadira més difícil que deu tenir aquest país ara mateix. No tenia un paper fàcil, però el va superar amb molt bona nota.

Ahir molts van descobrir un parlamentari brillant. Molt brillant. Les seues respostes als grups parlamentaris haurien d’entrar en la memòria del parlament. Va ser directe, va ser incisiu, va ser respectuós però contundent i va saber fins i tot posar notes d’humor i provocar somriures relaxats en un debat que semblava condemnat a ser un pim-pam-pum.

Veurem com ho fa de president. I em fa l’efecte que ho veurem aviat, perquè aquesta legislatura no tindrà ni els tradicionals cent dies de gràcia reservats sempre abans de valorar-ne l’obra. De moment, puc dir que la seua biografia i la seua feina d’anys en terrenys ben diversos –com a periodista, com a emprenedor, com a polític– l’avalen de sobres. I també que l’agilitat política que va mostrar ahir, tan ben combinada amb la fermesa ideològica, és un pòrtic immillorable per a la legislatura d’aquest 130è president de Catalunya, el president KRLS.

dissabte, 9 de gener del 2016

Tenim acord!!!!! Se'n va però es queda de Ramon Cotarelo

Un pas al costat és un pas endavant. Un president en funcions és un president permanent. Un expresident és un president que es fa a ell mateix. D'ell es dirà que va posar el procés en marxa, ho va sostenir contra els atacs, va ser processat per aquest procés i el va salvar quan ho necessitava sabent que fent renúncia a allò formal salvaguardava allò material i essencial. Es dirà que, arribat el moment de fer realitat el que es diu, hi ha qui ho fa i qui no. Que la prioritat retòrica es converteixi en realitat. Es dirà que va ser ell qui va saber posar el país per davant del seu partit i de la seva persona, entenent pel país, la gent que l'habita. Tota la gent.
I sobretot es dirà que va saber convertir una retirada i una derrota fàctica a curt termini en una victòria política i moral a llarg termini, una victòria que no està a l'abast de qualsevol, sinó només dels grans. Amb la seva decisió, Artur Mas ha deixat de ser el president en funcions de l'Autonomia catalana per passar a ser el president in pectore de la propera República catalana, el seu fundador. Això pel que fa als aspectes morals de la decisió. Però aquesta dimensió moral està encaixada en un marc pragmàtic que assegura que tanta intel·ligència i tant sacrifici, tanta tenacitat i tanta paciència no es perdin després en les contingències capritxoses de la política pràctica. 

Aquest marc pragmàtic consta dels següents elements: El president, Carles Puigdemont, proposat pel mateix Mas, gaudeix de la seva confiança abans de sol·licitar la del Parlament. Dos diputad@s de la CUP passen a integrar-se al grup parlamentari de Junts pel Sí i, actuant a la manera dels antics ostatges en les guerres del passat, garanteixen l'estabilitat del govern de la Generalitat per als propers 18 mesos. En assumpció dels seus errors, dos diputad@s de la CUP causaran baixa i seran substituïts per altres dos com a garantia suplementària de l'aquesta estabilitat de govern. 

El grup parlamentari de la CUP es compromet a donar suport sempre al govern de JxS i a no votar mai en cap cas amb els grups contraris al dret a decidir. Els tres mesos de negociacions fins ara han mostrat com de disfuncionals poden ser les sorpreses i alts i baixos en la realització d'un projecte col·lectiu de tot el país, que no pot estar a mercè d'allò que decideixin grups moguts per lleialtats parcials. El govern portarà endavant el full de ruta en els 18 mesos fins a preparar el nou escenari que, a través d'unes eleccions, pugui il·luminar el camí a la República catalana.

Òbviament, aquesta decisió -d'una complexitat, subtilesa i intel·ligència notables- allunya el perill d'eleccions noves que, com va dir Mas, només podrien portar caos a Catalunya. Igualment tranquil·litza la població, especialment els votants independentistes, que veuen compensades les seves tribulacions últimes amb un acord que, sobre la seva altura moral, afegeix una seguretat pragmàtica que garanteix el compliment del programa previst. En cap moment s'ha esmentat que aquest acord es fa en un context d'especial debilitat de l'Estat que no té govern; el que té en funcions està absolutament desprestigiat a l'interior i l'exterior i no sembla que hagi de resoldre aquest desconcert a curt termini, per l'evident incompetència dels polítics espanyols que, sumats tots ells, no donen un Mas.

Perquè en tot conflicte -i el de Catalunya- Espanya ho és- no n'hi ha prou amb que les pròpies forces estiguin preparades i tinguin un comandament aclarit. Si, a més, l'adversari no té preparació ni comandament, la tasca es facilita. Tot l'anterior es refereix al passat i sobretot al present. Però la compareixença de Mas ha afegit a la seva dimensió de polític la d'estadista que indubtablement té i perfilarà també en el futur. Ha parlat dels costos i els beneficis de la decisió, tant personals com institucionals que, per descomptat, estan barrejats. I aquest parlament ha estat més important encara que el mateix acord que glossava, perquè va acabar sent la veritable garantia del procés, la qual tothom va entendre encara que no es formula: ell se'n va, però es queda.

Mas no abandona la política, queda com a expresident i, per si algú dubta de l'abast de les seves paraules, ha aclarit que les competències de l'expresident les decidiria ell mateix. El model del dualisme Putin-Medveded quedava esbossat. L'expresident tutelarà el rumb a la República amb totes les conseqüències, incloses, clar és, les amenaces judicials espanyoles. A més dedicarà els 18 mesos en qüestió a refundar CDC, molt probablement al llarg de la línia d'un moviment amb cert ressò gaullista i, al final, deixa oberta la porta a la possibilitat de presentar-se a les properes eleccions com a legítim aspirant a ser el primer president de la República catalana, de la qual ja ho és in pectore des d'avui.
                                    **************************************
I jo afegeixo: Gràcies, un cop més, president!!!

Redreçar el somriure de Jesús Maria Tibau




Us copio un fragment de l'article d'en Jesús M Tibau, us recomano, però que aneu a aquest enllaç i que llegiu l'article sencer.    Totalment d'acord amb ell. Hi ha un dol inevitable, però una remuntada absolutament necessària:

ALTRES GENERACIONS, per tal d’aconseguir els seus reptes, llibertats i drets, hagueren de lluitar en el sentit literal de la paraula, amb armes que escupien foc, amb ferides sagnants de veritat, aixecaren barricades, desafiaren l’autoritat i patiren tortura, presó, desterrament, i es jugaren la vida en un acte de generositat que es troba a anys llum del que se’ns requereix ara. 

NOSALTRES, un cop l’any (o els que convinguin) ens hem de posar una camiseta, i manifestar-nos amb una senzilla coreografia. Nosaltres hem d’agafar una papereta que no pesa gaire, posar-la dins d’un sobre, i dipositar-la en una urna. Nosaltres hem de somriure; i encara ens queixem? 

dijous, 7 de gener del 2016

Xavier Climent

Un vídeo d'una persona del carrer, d'un independentista com molts de nosaltres.



L'he trobat per casualitat a la xarxa i vull compartir-ho amb vosaltres.

diumenge, 3 de gener del 2016

Carles Capdevila

  • La maduresa es demostra quan van mal dades

    ¿DE DEBÒ que els mateixos que presumien de la revolució dels somriures quan tot anava de cara es poden permetre el luxe del tremendisme autodestructiu quan arriba la primera dificultat seriosa de moltes? ¿De veritat que aquells a qui queia la bava presumint de la maduresa del procés es poden comportar com criatures consentides quan les coses es giren i fer rebequeries que no porten enlloc? ¿Té lògica que després de treure pit sobre un projecte democràtic exemplar a Europa, quan la democràcia dóna resultats difícils de gestionar, comencem a renegar dels mecanismes i pretenguem engegar-ho tot a dida?
    Som en un moment complicadíssim, que confirma la fragilitat i complexitat de la majoria que lidera el projecte, i que fa que els que han intentat frenar sense èxit l’avenç de l’independentisme es freguin les mans. I vet aquí que part de l’independentisme que se sentia protagonista de la història, que havia celebrat l’èxit abans d’hora, que col·leccionava àlbums on constava que “jo hi era”, ara proclama: “Ja ho he fet tot, aquí us quedeu”. Perdó? ¿“Tot” vol dir anar a unes manifestacions i votar quatre cops, i quan els teus no se’n surten començar a assenyalar-los i ridiculitzar-los i dir que els deixes tirats? La maduresa de debò, la revolució dels somriures de debò, el projecte democràtic de debò, comença quan tot es gira, els errors també són propis i toca aprendre’n, quan has de modular la velocitat, els aliats, la tàctica. Llavors és quan convenen persones pacients, resistents, empàtiques, intel·ligents, que busquen solucions. I fidels a les idees, que es defensen encara amb més convicció quan tens les de perdre, no només apuntant-te a carros guanyadors.