dijous, 19 de novembre del 2015

Lluís Bou. El Món (mon.cat)

Canvi de rasant. Anem cap a l'acord independentista i una nova investidura. Junts pel Sí i la CUP estan multiplicant les negociacions per arribar a un acord, i les dues parts asseguren que el clima ha millorat. I a més avui han començat les escenificacions preparatives al Parlament. La CUP ja no posa en el punt de mira Artur Mas, sinó la consecució d'un pacte polític satisfactori, i aquest sembla possible. Els moviments no són fàcils però ja no són impossibles.
Les tres meses negociadores que estan en funcionament entre Junts pel Sí i la CUP estan treballant de forma accelerada. Es van reunir ahir, ho faran avui i ho tornaran a fer demà. Pel que diuen alguns negociadors des d'ahir estan arribant a acords. Treballen sobre la desconnexió, el procés constituent i un pla de xoc contra la pobresa. El malestar que regna en el sobiranisme pesa com una llosa sobre els negociadors i els dóna pressa. Mas participa en les converses quan se celebra el que ells en denominen "un plenari". 
El president Artur Mas sortint del despatx al Parlament
El president Artur Mas sortint del despatx al Parlament   |   JORDI BORRÀS
Un diputat de la CUP, dels considerats colom i partidari ferm de pactar, m'assegura que hi ha possibilitats. "Mentre vegis que hi ha reunions de les meses de negociació, i que aquestes se celebren cada dia, és que anem bé". Un dels màxims col·laboradors de confiança de Mas va en la mateixa línia. "Avui encara no he parlat amb el president, però des de fa algunes hores tenim bons ímputs. Sembla que sí que hi pot haver acord".
En política abans d'un acostament hi ha una preparació del terreny, la construcció d'una pista d'aterratge. I això és el que estan fent. Aquest matí s'ha fet evident al Parlament. Venim d'una investidura fallida, i això implica recompondre peces. El líder parlamentari de la CUP, Antonio Baños, i el de Junts pel Sí, Jordi Turull, han estat intercanviant papers dins l'hemicicle del Parlament. Era per una declaració insitucional, però normalment aquestes negociacions es porten en privat i ho han volgut mostrar a tothom.
La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira
La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira   |   JORDI BORRÀS
Després la CUP ha fet una roda informativa que en realitat s'adreçava al seu electorat, segons reconeixien després alguns diputats. S'ha defensat de les crítiques, ha marcat perfil, però ja no ha parlat de Mas i ha remarcat a les seves bases que seran elles les que ratificaran un possible acord. A la CUP coexisteixen diferents sensibilitats, i estan tenses.

 L'acord inicial no pot trigar gaire dies. La CUP reunirà la setmana vinent les seves assemblees territorials per començar el debat, entre dimarts i dijous. I el dia 29 l'assemblea informativa que havia anunciat aquest partit es pot transformar en una assemblea oberta, per prendre la decisió final. "El nostre funcionament requereix fer les passes, però el que garantim és que el nostre funcionament no endarrerirà l'acord", assenyala un parlamentari cupaire als passadissos de la cambra.
El coordinador de CDC, Josep Rull
El coordinador de CDC, Josep Rull   |   JORDI BORRÀS
El ple del Parlament ha estat desolador, perquè a causa de la situació de provisionalitat del govern ni tan sols s'ha pogut fer sessió de control, però finalment han tornat les bones cares als polítics sobiranistes. Tot al contrari, als de l'unionisme.

Pere Cardús

Us copio un article d'en Pere Cardús a Vilaweb.  Amunt el ànims!!!



Els setanta-dos diputats independentistes volen per damunt de tot la independència de Catalunya. N’estic més que convençut. N’estic segur. A més, saben que hi ha dipositades més de dos milions d’esperances a les seves mans. I als seus caps. No hi ha ni un dels setanta-dos diputats que si pogués no pitjaria un botó perquè la independència fos una realitat. D’aquests setanta-dos diputats, n’hi ha de moltes menes. N’hi ha que fa quatre dies que es miraven l’independentisme per damunt l’espatlla. N’hi ha que eren independentistes quan ser independentista era una excepció. N’hi ha que volen la independència per a fer un país semblant a Dinamarca. N’hi ha que volen fer un país que encara no ha vist mai ningú. N’hi ha que tenen per prioritat la recuperació del control públic de tots els serveis. N’hi ha que pensen que cal una administració tan prima com sigui possible.
Tots pensen en el benestar de la gent. Tots volen el millor per a tothom. D’això també n’estic convençut. Cap dels setanta-dos diputats no és al parlament per a fer-se ric, ni per interessos opacs. Tots tenen raons. Ningú no té la veritat. Tots hi arriben carregats d’arguments. Tots tenen les seves veritats.
Si els deu de la CUP no són una peça homogènia, encara ho són menys els seixanta-dos de Junts pel Sí, que provenen de quatre o cinc partits diferents. També hi ha molts independents, que no responen a les consignes ni a les instruccions d’un partit. Les tradicions polítiques d’uns i altres són ben diferents. Les edats, també.
Tot això, encara que en moments com l’actual ho puguem percebre com una dificultat, és la gran riquesa de l’independentisme. De fet, és la raó que l’ha fet majoritari. Potser és cert que la diversitat afegeix complexitat a la presa de decisions. Però també les enriqueix.
Aquestes setmanes d’incertesa he vist com unes quantes vegades es feia la comparació de la CUP amb l’esquerra abertzale. Es parlava de quan l’esquerra abertzale –representada en aquell moment per Sozialista Abertzaleak– va decidir de facilitar l’aprovació del pla Ibarretxe amb tres vots del seu grup (sis diputats). L’esquerra abertzale s’oposava frontalment a aquell pla, però va acceptar que la majoria sobiranista era del PNB i que havia de permetre-li de provar-ho.
Per això mateix que explicava ara, la comparació no crec que serveixi per a l’ocasió que ens preocupa. En aquell moment, l’esquerra abertzale facilitava que reeixís un pla que no era el seu. No estava lligada ni compromesa amb aquella proposta política. Per tant, era molt més senzill de cedir tres diputats i deixar fer. En el nostre cas, la CUP sí que comparteix el pla. I n’és tan responsable com qualsevol. La CUP no es pot desentendre d’allò que passi amb els seus vots. Si el pla Ibarretxe fracassava –com va passar–, l’esquerra abertzale no hi tenia cap responsabilitat. Tan sols havien facilitat que el president pogués anar a Madrid a intentar-ho.
Aquí no és aquest, l’esquema. La independència és responsabilitat de tots i cadascun dels setanta-dos diputats. És un pla compartit. I, per tant, és lògic que les decisions es prenguin conjuntament. La comparació no és vàlida.
Aquí cal que hi hagi entesa; no un cop de mà dels uns als altres. No es tracta de fer cap favor. Com he dit en ocasions anteriors, crec que s’ha d’arribar a l’entesa respectant les proporcions de la força democràtica de cadascú. No pot ser que els qui tenen menys vots imposin totes les seves condicions als qui en tenen més. Encara que pensin que ho fan pel bé del país. Fins i tot encara que estiguin convençuts que la raó els fa costat, cal respectar la paraula del poble expressada amb claredat el 27 de setembre.
Perquè crec en el sentit democràtic dels setanta-dos diputats i els partits que representen; perquè crec que la diversitat és una riquesa i no un problema; perquè crec que tots pensen més en el país que en els partits; perquè estic convençut que saben que el pes de la història reposa damunt les seves espatlles; perquè sé que tots tenen al cap la gent més vulnerable i més castigada del nostre país; per tot això em resisteixo a pensar que espatllaran aquesta oportunitat històrica i es resignaran a ser els responsables d’una nova derrota. Amb flexibilitat, generositat, intel·ligència i caràcter, hi haurà acord i continuarem caminant.

dimarts, 3 de novembre del 2015

No sentiu aquesta veu?

El ple de la desconnexió que se celebrarà previsiblement dilluns tindrà una gran transcendència política. Serà una passa molt important del procés d'independència precisament perquè és el primer gest rupturista de veritat. Fins ara només hi havia hagut declaracions. Que el ple del Parlament aprovi que el procés de desconnexió no se supeditarà a les institucions de l'Estat espanyol, en particular del TC, situa Catalunya a un estadi del qual encara no copsem tota la transcendència. El que succeirà dilluns al matí a Catalunya canvia tots els paràmetres polítics.

No és estrany que a Madrid regni la preocupació i que apareguin reaccions que freguen l'histerisme. Els Estats occidentals tenen capacitat de maniobra, de pressió i de sanció, però són dèbils davant una voluntat ferma de desconnexió. Quan aquesta fa una primera passa, ja queda encarrilada i és molt més difícil d'aturar. La situació del govern espanyol és complicadíssima, a causa de la seva negativa a negociar una sortida dialogada. Ara ja no li queda cap solució bona. Si deixa celebrar el ple de la desconnexió, aquesta s'aprovarà. I si intenta prohibir que el Parlament debati la resolució a través d'una suspensió del Constitucional, s'arrisca a que no li facin cas, que primi el mandat dels electors catalans, i que la ruptura s'acceleri en un ple secessionista davant la mirada atenta de la comunitat internacional.

El que està passant aquests dies va molt més enllà del soroll anecdòtic. Avui una simple reunió de la junta de portaveus del que encara és un parlament autonòmic hi era present la televisió francesa, i ha obligat a reaccionar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. L'escenari polític està canviant de forma accelerada, més que mai, i això s'acabarà veient finalment en les negociacions de Junts pel Sí amb la CUP. L'acord no era condició prèvia sinó la conseqüència. Anem pas a pas.

A partir de dilluns les coses hauran canviat molt a Catalunya. Que ningú es posi neguitós. El president Artur Mas, Oriol Junqueras i la presidenta Carme Forcadell estan fent el que toca. El procés avança amb la força d'un trencaglaç rus i posarà tothom a lloc en els pròxims dies. No sentiu el remor de fons?. No sentiu com s'esquerda el mur?. Com diria Victor Hugo, No sentiu aquesta veu?

dilluns, 2 de novembre del 2015

20 D: operació Dream Team a Madrid

Avui un post tret del Blog Proses de l'Eduard Cabús, signat per Mireia


▲ 27S superat
▲ Majoria de parlamentaris a la Ciutadella
▲ Carme Forcadell, líder de la societat civil que ha dut el país fins avui, presidenta del Parlament

Pantalla superada, nois. I ara què? Quin és l'altre drac?

Dissabte vaig rebre x sorpresa la papereta com a resident exterior CERA de part dels amics de 
la Junta Electoral provincial per facilitar-me el demanar el "voto rogado". Diu que així podré 
votar a la propera cita amb les urnes en el que encara avui és l'estat on tinc dret a vot. Mentre 
l'obro, penso, "caram, no m'ho van enviar pas pel #27S.... quin interès, de sobte, no?".

20D. I ara què he de fer? Arrufo el nas. Llegeixo els companys virtuals de tertúlia política 
Eduard Cabús, Pere Garriga i Sergi Tarrés. Hi anem o ke ase? No dèiem que desconnectàvem? 
Què coi hi pintem a Madrid? Als catalans ens encanta discutir-nos per tot, és marca de la casa, 
i en un cas tant delicat hauria estat estrany no tenir polèmica entre la cantera, reproduint en 
certa manera la que estem vivint al Parlament amb la negociació CDC-CUP o al mateix 
consell de govern. Estem de crispetes permanents, som així.

Em torno a mirar la missiva electoral. Terminis, documentació per presentar, posar el ciri a 
la Mare de Déu del Bodensee perquè arribin les cartes i les butlletes i ho facin a temps, 
per si de cas.... val la pena? Jo mateixa vaig defensar la Via Claver del Mestre Somatent fa mesos. 
Ho veia clar: 27S, desconnectem i anem tirant, tu, que tenim pressa.

Però llavors de sobte me n'adono. I sospiro davant la realitat evident: cal ser a Madrid. 
Perquè cal una delegació com la que el dia de demà enviarem a Nacions Unides o davant les 
institucions comunitàries. Que vagi a representar-nos-hi. Cal dir ben alt i clar, les 24h del 
dia des dels lleons, "Ei, senyors, que ja tenim agència tributària pròpia". "Tenim aquestes noves 
lleis i encara que ens les tombin les pensem aplicar, els agradi o no". "Mirin, hem pensat 
en aquest repartiment de les obres d'art del Prado, si de cas els hi deixem una setmaneta, aquí 
sobre la taula, perquè se'n facin a la idea". Hem de tenir una delegació a Madrid que ens 
representi com a país, amb tripulació potent que els parli en nom nostre. Sense plasma ni 
kilòmetres pel mig. Cara a cara i sense por. Que els deixi clar dia a dia, pal a pal, que sí. 
Que marxem. Que se'n facin a la idea, que tenim tota la potestat al Parlament i que sayonara 
baby, ja no ens fa por res perquè hem passat pantalla.

Però no, clar.... No s'hi pot enviar segons qui, oi? Ja tenim en Rufián i Tardà per les esquerres 
més reivindicatives, pujant per un lateral del camp, direcció porteria. I per la dreta, quins 
jugadors hi posarem? Homs i algú de societat civil? Mmmmmm.... de debò? Tindrem festival 
diari 3% d'aquí al 20D. Aneu a comprar sal de fruita per anar digerint-ho i així l'amortitzeu 
per Nadal. Tindrem un Ciudadanos pujat de fums -i reforçat per un PP decadent- que pot 
esdevenir 1a força catalana al Congreso. Ens ho mirem amb els braços creuats? 
O som més astuts i procurem fer un dream team també per la banda dreta del camp, que pugui 
arribar davant la defensa i el porter al mateix temps i força que el valent equip republicà? 
Noms que sonen: algun@ advocad@, jutge, acadèmic, periodista potent... qui pot unir de nou la 
força dels catalans?

Avís al lector: ara és quan els més "converts" es dividiran entre els qui se'ls cau el mòbil 
o la tablet a terra, de l'ensurt (o emprenyats), i els qui seguireu, encuriosits: El Dream team passa 
sempre per posar el millor líder al capdavant. Y lo sabes. I aquest és avui el President. 
Tenim de fa setmanes la negociació bloquejada al Parlament? Per un nom? Aturarà un nom tot 
el procés? De debò? Ho deixareu morir, senyors polítics? Per l'entestament d'uns i altres? 
De debò??? Jo el vaig votar. Vaig votar el President Mas. I ho tornaria a fer amb els ulls tancats. 
Perquè era la millor aposta.

Artur Mas. El president més valent de la democràcia, el qui ens ha permès votar posant en risc 
la seva pròpia posició. Qui millor que ell? L'ataquen perquè el temen. Ni se l'esperen a Madrid. 
I és dels pocs que els pot planxar a tots. PLANXAR. El nostre Sant Jordi, el tenim davant dels 
nassos, i seguim barallant-nos de manera estèril. Internacionalment -i aquí, és la meva especiali-
tat des de fa més de 10 anys, vull dir que sé de què parlo-, és un dels millors actius que 
tenim, després del Barça, la ville de Barcelona i alguns futbolistes o icones culturals. 
S'entendrà perfectament que encapçali delegació catalana a Madrid per plantar cara i 
evidenciar la nova fase, la del tractament d'igual a igual, de país a país. I s'entendrà que s'opti 
per desencallar la negociació amb la CUP posant Romeva, Junqueras, o perquè no, 
Amadeu Altafaj. Apunteu el nom, encara que ell no vulgui a priori marxar de Brussel·les, 
seria una molt bona alternativa.

Aquest és un moment delicadíssim, un atzucac que es pot convertir en el dia de la Marmota 
post 9N II. I no hi podem tornar. Com expliquem als nostres fills que ens entestem a caure 
sempre en els mateixos errors, que no vam saber gestionar correctament la victòria del 27S, 
tal com escriu l'admirat Cotarelo? No deixem decaure els ànims i les energies, aprofitem la 
força de la onada, no deixem que tot mori per un nom o l'altre ni passar més dies. El mateix 
president Mas va dir (i crec que va ser sincer quan ho va fer) que ell podia ser el primer o l'últim. 
El segueixo volent de primer. Ell ha de ser el capità de la nau que al costat de la que ens porta a 
Ítaca encari els atacs pirates. Vull sentir orgull quan els deixi sobre la taula, davant dels nassos, 
cada resolució del Parlament, cada nova llei, fins l'anhelada Declaració d'Independència.... 
I després, bon vent i barca nova, que m'esperen a sopar a Catalunya.

Sisplau President, segueixi liderant pensant en el país primer. Segueixi fent Història, de la que ens
posa la pell de gallina. El proper 20D, lideri el Dream Team cap a Madrid. Ens ho juguem tot, 
fem el cop d'efecte i acabem amb discussions que només desgasten? El país el seguirà. 
Només així la gent s'animarà a votar. Plantem cara, capità!



Signat: Mireia