dijous, 30 d’abril del 2015

Assaig d'elogi a la parada

La Consol, del blog HORA BLAVA, també ens regala text i imatge en un micro-relat molt actual

A tots aquells que treballen amb il·lusió
perquè ben aviat tinguem un estat
lliure i independent.

Enquadro la parada des del visor de la màquina i faig un clic. Oh, que cansada estic de la meva parada estrafolària, desordenada i plena d'andròmines. I com m'agradaria refer-la tota perquè la imatge fos neta, minimalista, elegant i bella. Però aleshores, a la reunió, els col·legues dirien desaprovant: "el nostre veritable reclam està en la nostra presència, la nostra convicció i la força de les nostres idees". No he d'aconseguir mai el meu desig i em quedaré a la parada. Car també m'agrada aquest salvatge indret, saber acollir a tothom, trobar un somriure amable i una veu amiga, i ser un lloc de trobada per a nosaltres.

dimecres, 29 d’abril del 2015

El meu país torna a ser lliure

En Xavier Pujol, des del seu Blog, FITA, ens envia aquesta preciosa col·laboració combinant, amb un gust exquisit, text i imatge.



Als Pirineus se sent la pau
Si anem per mar, solquem onades
una ombra ens guia al Palau
són minairons o potser fades.



Se senten veus que no estan soles
Com una engruna d’alegria
En els misteris de Banyoles
contemplarem la fi del dia.



Fidel bandera ets estelada
ets una lluita sens fatiga
és com trobar taula parada
trobar al punt just la veu amiga.


Columnes jòniques reneixen.
i xemeneies a l’arena
són els somriures que vesteixen
la lluita clara, que és serena.


Per acabar amb la decadència
enarborem ganes de viure.
arreu se sent: independència!
el meu país torna a ser lliure.



dimarts, 28 d’abril del 2015

El soparot

Des del blog Encara estem així, d'en JpMerch, es arriba aquest micro-relat:

Aquell clar matí de 12 de setembre, quan despertà, veient que el seu petit país romania lliure, s'adonà de que tot no havia sigut més que el malson d'una mala nit. Collons Pepeta!, que malament em pegaren els caragols.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Pare i filla

Tant de temps esperant i ara no pot fer altre cosa que plorar com una ximpleta... i vinga a plorar i riure, tot barrejat... llàgrimes en una mirada plena d’il·lusió i esperança.

El primer pensament és pel seu pare. Un record tan intens que sembla com si la conversa, tinguda fa gairebé quaranta anys, s’hagués produït el dia abans. Es veu a sí mateixa, una joveneta, poc més que adolescent.
- Papi, tu voldries que Catalunya fos independent?

Som a l’any 1977, la independència no és un tema del que es parli habitualment. Però la pregunta li ha sortit així. I és que fa dies que està empipada perquè una companya de classe, cada vegada que es creuen pel passadís, li deixa anar en to burleta: “El catalán no es un idioma, es un dialecto”, i marxa rient.

El pare, al que la guerra civil va enganxar quan tenia tan sols dinou anys, fent-lo patir molt i convertint-lo en pacifista per sempre més, pensa uns segons i diu:
- Sí… si es pogués fer pacíficament, sí que ho voldria.


Ja ho veus, pare -i mira al Cel- ho hem aconseguit! I pacíficament!

Per la televisió, el President de la Generalitat, amb veu ferma, segueix amb el seu discurs de declaració d’independència.

diumenge, 26 d’abril del 2015

LLibertat

Va oblidar el rellotge, les obligacions i les convencions, se'n va anar al Palau Sant Jordi el dia 24. 

Es va deixar convidar a pujar a Montjuïc en taxi per dos desconeguts. Va aconseguir una entrada que no tenia, va seure prop de la pista. Es va emocionar, va aplaudir, va plorar, va cridar i va cantar.  Amb la Dharma va saltar just davant de l'escenari. 

No tenia edat, de saltar tant, però tant li feia. Sentia la llibertat, la seva, la del seu país... ben a la vora.


dissabte, 25 d’abril del 2015

Per tu

Una foto de Fanal Blau


poema de la Matilde Nuri del blog ...iescaig


PER TU

Per tu, que xifraves paraules d'ambre i polsineres
mar enllà, múscul de muntanya serrada
artífex descriptor
picant a màquina cròniques
de pètals i llot d'enyor

Per tu, ros fosc, dits de sang


Per tu, que encara no has nascut

i un dia esdevenidor seràs
el nen o la nena que ara projectem a les nostres ments
tu ets molts i un
desxifrant polsineres d'ambre i paraules de llot

Per tu, la flor fragant


divendres, 24 d’abril del 2015

Me'n recordo de l´Helena Bonals

La segona participació és de l'Helena Bonals, amb el seu poema d'un record personal:


Me'n recordo de quan
li vaig preguntar al meu pare
si Jordi Pujol en el fons
no era independentista,
quan no n'era moda.
Ell em va contestar
que aquest gran polític
és un idealista,
però sempre ha provat
de portar-se bé amb l'estat,
com tots els catalans.
Quan aquest mateix polític
va dir "Ara toca independència",
vaig adonar-me
que aquest procés
serà llarg com aquesta
paraula recontraesdrújula,
però que només
depèn d'una síl·laba.

dijous, 23 d’abril del 2015

La conversa que tard o d'hora arriba

Comença avui el Festival Literari Independentista, amb la participació més matinera. La d'en XeXu, que ja fa uns dies que l'ha publicat al seu blog:

—Papa... és veritat que formem part d'Espanya?
...eeeem, amb què em surts tu ara...? —l'ha agafat completament desprevingut—.
—Doncs això, som espanyols?
...béééé... no... qui t'ho ha dit això?
—La Marta. Es veu que ho va sentir a la tele l'altre dia.
—Però no tot el que diuen a la tele és veritat... no us ho heu de creure tot...
—Però això ho és o no, de veritat? No, oi?
—Bé... en realitat... una mic... bé... no sé com dir-te...
—Així que és veritat! M'heu enganyat!
—No filla... mira, són mentidetes que es diuen per mantenir la il·lusió, però ara que ja ets una nena gran t'ho podem dir...
—Però jo em creia que Catalunya era un país independent!
—Sí, és clar, és que ho és... en certa manera...
—Ho és o no? —ho diu amb els ulls esperançats—.
—Oficialment... estrictament... no... però...
—Oh! —se li escapa una llàgrima— Així que m'heu enganyat sempre!
—Filla, sabíem que et feia feliç...
—Però no és veritat! I llavors aquell senyor de la barba que surt a la tele és el nostre pecident?
—El president, sí. Però no és el nostre... aquell és el d'Espanya, però nosaltres tenim el del tupè, eh, és de veritat!
—Ah! I així no som un país? —se li nota la decepció a la cara—.
—Nosaltres som el que volem! No ens volen deixar, però si ho volem, ho serem!
—Com? Però si m'acabes de dir que som d'Espanya...
—Però no ho hem de ser sempre, podem canviar!
—De veritat? Llavors ja no em sap tant greu saber-ho! Però canviarem, oi?
—I tant! Tu has de seguir creient, aquesta màgia sí que existeix. Em sap greu haver-te enganyat, però tu segueix creient.
—Sí! Ara més que mai. Ho explicaré a tota la classe, entre tots ajudarem a fer-ho!
—Ves amb compte, eh? Segurament alguns no ho saben i es poden posar tristos com tu al principi... potser és millor que no ho diguis...
—Sí! Perquè quan sàpiguen que no és veritat, però que ho aconseguirem, es posaran tan contents com jo!

Comença avui el Festival Literari indepe

Avui, dia de Sant Jordi comencem el nostre festival...

Esperem les vostres aportacions.

Donem entrada amb un poema de Josep Maria de Segarra apropiat per aquest dia:


Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

Josep M. de Sagarra
 Si el voleu sentir com el recita en Celdoni Fonoll cliqueu AQUÍ

dilluns, 6 d’abril del 2015

Des de Sant Jordi fins l'11 de setembre

Ara, que ja hem descansat una mica d'activitats i intensitats, ja ho veieu:  tornem a posar-nos en marxa.

D'una manera presencial, la propera cita és el 24 d'abril al Palau Sant Jordi, de moment.  I seguirem...

I de manera virtual us voldríem fer una proposta:

Idea original de la Mati,  del blog ... i escaig. Ens la va proposar i ens va semblar una idea adequada per aquest blog, que ja recull un piló de gent que estem interessats en el tema.

Us proposo d'escriure, cadascú en el seu estil, contes curts, micro-contes o fins i tot nano-contes... poemes,  petits articles que parlin de la Independència. 

Els podeu posar al vostre blog i deixar-nos l'enllaç als comentaris i els publicarem aquí també. Podeu escriure'n un o més d'un, tants com us vingui de gust.

El tema és la Independència de Catalunya.  Des del punt de vista que vosaltres vulgueu.

Podria ser com contestar a la pregunta:  Per què vull la independència del meu país?
o potser podria ser una idea o una petita història de quan Catalunya sigui independent...

O de qualsevol altra manera o punt de vista...

És una activitat participativa de llarga durada, per tant, teniu temps.  Començarem a publicar els que s'hagin rebut a partir de Sant Jordi. I els anirem publicant fins el dia 10 de setembre.  O sigui que són 4 mesos i mig pràcticament, publicant els vostres textos.

L'11  de setembre segurament farem un post dedicat a la diada que es viurà de nou i intensament, al carrer.