La nostra opinió és la mateixa que la seva...
Després de tanta xerrameca, de tanta opinió, de tant anàlisi... només hem de fer que anar a la nostra...
Amunt els ànims ens en sortirem!!!
dilluns, 27 de juny del 2016
La "nostra" opinió
Em permeto, avui de copiar un post molt simple, però encertadíssim de la Mati, al seu blog ...i escaig
La nostra opinió és la mateixa que la seva...
La nostra opinió és la mateixa que la seva...
divendres, 27 de maig del 2016
Els drets no se suspenen
|
|
|
|
dijous, 19 de maig del 2016
divendres, 8 d’abril del 2016
diumenge, 14 de febrer del 2016
Muriel, sempre amb nosaltres
M'agrada molt aquesta foto de la Muriel... ella, que gairebé mai anava maquillada, llueix els seus preciosos ulls blaus perfilats en uns tons que la fan encara més jove del que és. Perquè ella és molt jove. Qui té il·lusió sempre ho és.
Aquest blau, blavíssim... el blau del Cel des d'on ara ens mira.
No pensis pas que t'oblidarem... Sempre seràs amb nosaltres, Muriel!!
Durant uns anys has anat al grup capdavanter; ara tens una Llotja privilegiada des d'on podràs gaudir de l'arribada a la nostra Meta... I et dedicarem la victòria. A tu i a tots els que heu anat marxant pel camí. Us la dedicarem!
dijous, 4 de febrer del 2016
Endavant la República!!!!
I seguim... Tots junts som imparables!!!
Un estat sense capacitat de canviar és un estat sense capacitat de conservar-se.
Edmund Burke, polític i filòsof britànic (1729-1797)
Si elevar el poble al qual han degradat els drets al lloc que li pertoca és ser sediciós, llavors jo en sóc.
Thomas Paine, 1792 (1737-1909) intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà.
dilluns, 11 de gener del 2016
PRESIDENT KRLS
Editorial de Vicent Partal a VilaWeb (Dilluns 11.01.2016 02:00)
Finalment Catalunya té un nou president i té també una majoria parlamentària i un govern encarregats de fer la independència.
Els esdeveniments d’aquests darrers dies han estat certament vertiginosos i, segons que sembla, no han pogut esborrar del tot la maror agra, aquella que es va escampar entre els independentistes durant aquests inacabables tres mesos de negociació. Tanmateix, ahir es va veure al parlament un to i unes actituds entre els dos grups polítics independentistes que –sense ser afables ni amb plena complicitat– són suficients. De segur que amb el pas dels mesos, i a mesura que les agressions de l’estat espanyol comencen a intensificar-se, tot això millorarà.
Tenim, doncs, un nou president. El 130è president de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó. Un candidat jove, independentista de sempre, periodista, convergent amb un clar perfil socialdemòcrata, batlle, municipalista, plurilingüe, europeista i 2.0. Un president que molts coneixem més pel seu acrònim de Twitter, el famós ‘KRLS’, que no pas pel nom sencer tan llarg. Un acrònim, diguem-ho tot, que a la premsa dels Estats Units faria furor si fos el del seu president…
No era fàcil el seu paper, ahir. En poques hores ha hagut d’assumir que seria president de la Generalitat, que la seua vida canviaria de mig a mig i que es trobaria de sobte en la cadira més difícil que deu tenir aquest país ara mateix. No tenia un paper fàcil, però el va superar amb molt bona nota.
Ahir molts van descobrir un parlamentari brillant. Molt brillant. Les seues respostes als grups parlamentaris haurien d’entrar en la memòria del parlament. Va ser directe, va ser incisiu, va ser respectuós però contundent i va saber fins i tot posar notes d’humor i provocar somriures relaxats en un debat que semblava condemnat a ser un pim-pam-pum.
Veurem com ho fa de president. I em fa l’efecte que ho veurem aviat, perquè aquesta legislatura no tindrà ni els tradicionals cent dies de gràcia reservats sempre abans de valorar-ne l’obra. De moment, puc dir que la seua biografia i la seua feina d’anys en terrenys ben diversos –com a periodista, com a emprenedor, com a polític– l’avalen de sobres. I també que l’agilitat política que va mostrar ahir, tan ben combinada amb la fermesa ideològica, és un pòrtic immillorable per a la legislatura d’aquest 130è president de Catalunya, el president KRLS.
Finalment Catalunya té un nou president i té també una majoria parlamentària i un govern encarregats de fer la independència.
Els esdeveniments d’aquests darrers dies han estat certament vertiginosos i, segons que sembla, no han pogut esborrar del tot la maror agra, aquella que es va escampar entre els independentistes durant aquests inacabables tres mesos de negociació. Tanmateix, ahir es va veure al parlament un to i unes actituds entre els dos grups polítics independentistes que –sense ser afables ni amb plena complicitat– són suficients. De segur que amb el pas dels mesos, i a mesura que les agressions de l’estat espanyol comencen a intensificar-se, tot això millorarà.
Tenim, doncs, un nou president. El 130è president de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó. Un candidat jove, independentista de sempre, periodista, convergent amb un clar perfil socialdemòcrata, batlle, municipalista, plurilingüe, europeista i 2.0. Un president que molts coneixem més pel seu acrònim de Twitter, el famós ‘KRLS’, que no pas pel nom sencer tan llarg. Un acrònim, diguem-ho tot, que a la premsa dels Estats Units faria furor si fos el del seu president…
No era fàcil el seu paper, ahir. En poques hores ha hagut d’assumir que seria president de la Generalitat, que la seua vida canviaria de mig a mig i que es trobaria de sobte en la cadira més difícil que deu tenir aquest país ara mateix. No tenia un paper fàcil, però el va superar amb molt bona nota.
Ahir molts van descobrir un parlamentari brillant. Molt brillant. Les seues respostes als grups parlamentaris haurien d’entrar en la memòria del parlament. Va ser directe, va ser incisiu, va ser respectuós però contundent i va saber fins i tot posar notes d’humor i provocar somriures relaxats en un debat que semblava condemnat a ser un pim-pam-pum.
Veurem com ho fa de president. I em fa l’efecte que ho veurem aviat, perquè aquesta legislatura no tindrà ni els tradicionals cent dies de gràcia reservats sempre abans de valorar-ne l’obra. De moment, puc dir que la seua biografia i la seua feina d’anys en terrenys ben diversos –com a periodista, com a emprenedor, com a polític– l’avalen de sobres. I també que l’agilitat política que va mostrar ahir, tan ben combinada amb la fermesa ideològica, és un pòrtic immillorable per a la legislatura d’aquest 130è president de Catalunya, el president KRLS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)