dijous, 4 de desembre del 2014

Citació i avís

Som dins d'un laberint?

Amb tants fulls de ruta, encara perdrem el camí!

..........................................................................................................Celdoni Fonoll 

2 comentaris:

  1. Ai, CARME, no sé si hi som, però ho sembla... I no ho entenc. No volem tots el mateix? Tan difícil hauria de ser arribar a un acord?

    Personalment, com a "eleccions plebiscitàries", el model Mas m'agrada molt més que el d'en Junqueras. Cara a l'exterior tenim el resultat ja tot junt i demostrem que treballem plegats (no vàrem anar junts a la Via i a la V? a què venen ara tants escarafalls?)

    En quant al full de ruta, el d'en Junqueras és més ràpid... per tant, no em sabria gens ni mica de greu que en Mas cedís per aquí...

    Au, ja està. arreglat en quatre línies...

    Jo, que sóc persona d'ideologia conservadora en moltes coses (que no gens "de dretes", terminologia que associo a camps econòmics, justament en els quals sóc molt més partidària de polítiques socials, etc.) votaria de mil amors una llista on hi hagués gent d'ERC, on hi hagués gent com ex-PSC tipus Tura o Geli (que, personalment, no em cau gens bé), on hi hagués gent com en Raül Romeva... votaria encantada gent de les CUP si s'hi volessin afegir... i ho dic de tot cor... Si fossin capaços de veure que això no és un contracte "de per vida", que és per 18 mesos, per fer la nostra transició entre tots...

    I "els pitjors" (i em sap greu utilitzar aquesta paraula, perquè sona molt negativa, però és així) són els més joves... aquests són els més enrocats en "Jo no voto en Mas" (com si fos un monstre) perquè jo he llegit al Twitter gent d'ERC més gran (de la meva edat en amunt) mostrant-se decebuts per la reacció d'en Junqueras a la proposta d'en Mas. Aquesta gent venen a dir més o menys el que he dit al principi... que en Junqueras hauria d'haver "apretat" per fe un full de ruta més ràpid però acceptar -i mirar de convèncer més gent encara- a anar tots units.

    En fi... esperem que es trobi una solució... sinó, la veritat, serà molt, molt decebedor.

    ResponElimina
  2. La realitat és que al 9N, la gran majoria de la població que va anar a a votar ho va fer a favor de la independència (Sí/Sí).
    O sigui que el camí que el poble ha referendat és el de la independència.
    Una llista sobiranista única, o dues, o tres, són variants que hi poden haver. El més urgent és fer les eleccions al Parlament de Catalunya ben aviat.
    És imprescindible que abans s'hagin negociat punts coincidents que engresquin els electors indecisos o que decantin cap a l'independentisme sense complexes, alguns dels que es van pronunciar pel Sí/No..
    Si els independentistes tornen a guanyar, el poble, a través dels seus parlamentaris, proclamarà la independència.

    ResponElimina