Com que el FLI (Festival literari independentista) no està gaire actiu. Recupero un
post preciós, d'en Xavier Pujol del blog
Fita (amb el seu permís explícit) a veure si remuntem els ànims.
Us deixo amb un dels nostres moments més bonics i feliços. Unes hores de somni i d'empenta.
Alguns dels que eren allà, damunt de l'escenari, ja no hi són, i no han pogut veure el nostre somni fet realitat. Un record doncs amb molt d'afecte per en
Josep Fortuny un dels fundadors, veu i bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, que va morir l'1 d'octubre del 2013, i ens va regalar uns moments intensíssims en aquest concert i pel
Peret, el pare de la rumba catalana, que va morir l'any següent, el 2014, i ens va oferir una actuació molt emocionada i emocionant.
Gràcies a tots dos! Ens acompanyeu, encara. Seguirem amb la lluita i l'intent.
Obrim les portes bat a bat,
Una notícia ha esclatat,
I la sabem fa més d’un dia
Sortim a fora ben contents.
Tornem a ser independents.
Pica d’Estats, el cim més alt:
Oneja al cel una estelada
Aquesta nova és esperada
Per escampar-la als quatre vents
Ara que som independents.
Carenejant cap a llevant
per la Salòria i la Cerdanya
el caminant corre i s’afanya
porta consignes molt recents:
dieu que som independents.
Una rosada d’alegria.
Sentint el clam dalt del cimal
La neu es fon en el Puigmal
Les aigües van formant torrents
Bramant que som independents.
Al Canigó i a Perpinyà,
els sardanistes de Cotlliure
portant la flama volen viure
al Rosselló i també als Conflents
saben que som independents.
Són arribats al Cap de Creus
Els clams de més de cent mil veus
Dalt de la roca esclata el far.
Encén la llum d’albes lluents.
Sap que ara som independents.
Va de Portbou a Llavaneres
Es gronxa a ritme d’havaneres
I de Sant Pol fins els Alfacs
Sonen les músiques plaents
diuen que som independents
No necessita els afalacs
Solca un llagut l’aigua de l’Ebre
Fins a trobar el Cinca i el Segre
Que s’hi barregen imponents
Perquè ja som independents!
Els dolçainers d’Algemesí
la Moixeranga afinaran
algú dirà a València estant:
hem de ser més amatents
que ja són independents.
Treballadors d’enllà o d’aquí.
Del Priorat i el Penedès
beurem el vi, suau com un bes.
Vinyes, raïms, ceps i sarments.
Tots junts ja som independents.
De la Segarra i la Noguera
Del Pedraforca a Montserrat,
La maquinària sega el blat
D’un nou pa tendre en són ferments
Ara que som independents
Sempre endavant, mai més enrere
El Comte Arnau amb el pagès
Dalt del Montgrony, al Ripollès
d’un vell país amb nous ciments.
Perquè ja som independents.
Oli d’Arbeca i de Siurana
de dalt dels cims fins a la plana
De la Garrotxa fins a Banyoles
No ens amaguem els pensaments
que ara ens fan ser independents.
S’amansarà a la Vall d’Aran
El riu Garona sense drecera
i al Pallaresa i Vallferrera
la mainada als campaments
Ja volen ser independents.
No he anomenat moltes comarques
però no oblidem el Cimal d’Arques,
Montgrí, Montseny, Montsià i Montsant
les il·lusions i arrauxaments
que ara ens fan ser independents.
