La Glòria ens ha fet arribar aquest preciós poema, que amb el seu ritme àgil i marcat, ens va entrant a dins, a dins...
SENY I RAUXA
Sóc el seny d’una raça antiga
que amuntegant pedres
les tornaven pa.
Sóc la ciència d'àvies remeieres
que amb herbes i plantes
guarien el mal.
Sóc saviesa de gent marinera
que solcant les ones
travessa la mar
i que torna amb la xarxa plena,
les mans endurides i
el cor bategant.
Sóc la rauxa d'ardits almogàvers
que despertant ferro
reptaven la mort.
Sóc follia de la tramuntana
que tot ho capgira
quan bufa pel nord.
Sóc la força que empeny a les ones
xocant contra roques
amb fúria i esforç
que amansida arriba a la platja,
s'estira a la sorra
en escuma es fon.
Soc d'aquesta terra
que és seny i que és rauxa,
que és forta i que és tendra,
que és neu i que és foc.
És aquesta terra
la terra que estimo,
la que vull fer lliure.
És la meva terra
la millor del món!
Glòria